Gordó nega que les seves reunions amb empresaris fossin per finançar CDC de forma irregular

BarcelonaA l'espera que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decideixi si, tal com demana el jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell, l'investiga pel cas del 3%, el diputat de Junts pel Sí i exconseller de Justícia, Germà Gordó, ha comparegut aquest dimecres al Parlament. Ho ha fet amb una primera intervenció molt breu, en la qual s'ha limitat a dir que no ha fet res irregular: "Sempre, sempre he actuat d'acord amb l'ordenament jurídic", ha exposat. Més tard, ha reconegut que es reunia amb empresaris, però ha negat que fos per finançar CDC il·legalment. "Ningú em va demanar res que anés contra l'ordenament jurídic", ha insistit.

Després de la brevíssima primera intervenció de Gordó, els grups de l'oposició han centrat les seves preguntes a intentar esclarir quin era el paper de l'exconseller a la trama. Així, han preguntat si se l'anomenava Gerardo o Gregorio, tal com alguns dels empresaris que van declarar en el marc de l'operació Pika van declarar davant del jutge, o sí exercia de contacte entre administració pública, grups empresarials i partit.

Més tard, en el torn de rèplica als grups, Gordó ha aprofundit una mica més en les seves explicacions. Així, ha assegurat que no només ha actuat sempre dins de la llei sinó que mai se li ha demanat cometre cap irregularitat: "Ningú mai em va demanar res que anés contra l'ordenament jurídic", ha afirmat. Parapetat en el fet que tot i haver aparegut en diferents investigacions no ha sigut citat "ni com a testimoni ni com a investigat", ha defensat la seva actuació i ha fet una crida a respectar la presumpció d'innocència. De fet, Gordó ha arribat fins i tot a reclamar al jutge que instrueix el cas a citar-lo per parlar si vol aclarir algun fet.

En aquesta línia, Gordó ha assegurat que algunes de les informacions que apareixen a la investigació i que s'han publicat són falses. Així, ha negat que mai hagi anat a la llotja del Santiago Bernabeu i que hagués anat a caçar amb Josep Maria Bassols, delegat a Catalunya d'Opropler, contractista implicat en el cas. També ha negat que mai li hagi dit a ningú que l'anomeni en clau Gregorio o Gerardo. "Sempre signo Gordó, Germà Gordó, o Germà Gordó Aubarell", ha conclòs.

Pel que fa a les reunions amb empresaris que la investigació considera sospitoses, Gordó ha defensat que es veiés amb empresaris mentre era secretari de Govern, i ha apuntat que també es veia amb sindicats, alcaldes, consellers, entitats culturals i esportives o col·legis professionals.

Defensa Viloca i Osàcar

A més, ha negat que ell -durant la seva etapa com a gerent de CDC- controlés les actuacions dels tresorers Daniel Osàcar i Andreu Viloca. Amb el primer perquè segons l'organigrama no era la seva responsabilitat, i amb el segon perquè, ha dit, ja no era gerent quan ell va arribar al càrrec. Tanmateix, ha volgut deixar clar que creu que tots dos "són uns professionals magnífics amb una conducta irreprotxable".

També en el cas del nomenament de Núria Bassols com a comissionada de Transparència -la fiscalia creu que abans d'assumir aquest càrrec l'exconseller la va intentar col·locar a Infraestructures.cat-, Gordó ha defensat la seva actuació. Així, després de remarcar que nomenar-la no formava part de les seves competències, ha volgut remarcar que creu que Bassols "ho va fer molt bé" com a Comissionada de Transparència.

Pendent del TSJC

Assenyalat per Anticorrupció com el controlador polític del 3%, la d'ara és la segona vegada que el TSJC ha de decidir sobre Gordó. Al gener el jutge ja va sol·licitar que s’obrís una investigació a Gordó, però el magistrat Enric Anglada -a qui també es dirigeix aquesta segona exposició raonada- no ho va considerar oportú. Aleshores no va veure indicis clars que impliquessin directament l’exgerent de CDC amb la presumpta trama de pagament de comissions al partit per part d’empreses adjudicatàries d’obra pública.

Segons la investigació, Gordó va jugar un paper clau en l'adjudicació de les obres del Consorci d’Educació de Barcelona i la millora del dic est del port. La investigació va trobar a l'agenda de Xavier Tauler, exdirectiu de la constructora Copisa, una reunió suposadament celebrada amb Gordó. La cita apareix literalment així: “Germà: Obra Port 40M / Consorci Enseny”. Copisa, dins la UTE -unió temporal d’empreses- amb altres constructores, va resultar adjudicatària dels dos concursos. A canvi, la constructora hauria abonat a les fundacions de CDC CatDem i Fòrum Barcelona 150.000 euros en dos pagaments. A més, la investigació també creu que Gordó hauria intervingut en l’adjudicació a la constructora Pasquina de dos contractes més d’obra pública per 9,3 milions d’euros en diversos municipis a canvi d'una donació a la Fundació CatDem de 149.000 euros.

L'oposició li demana renunciar a la condició d'aforat

Durant la compareixença han sigut diversos els grups que han desafiat el diputat de Junts pel Sí a renunciar a la seva condició d'aforat perquè el jutge del Vendrell no hagi de demanar al TSJC que l'investigui i ho pugui fer ell mateix. Tot i que legalment no és clar que pugui renunciar a la condició d'aforat sense deixar abans l'acta de diputat, Ciutadans, PSC i Catalunya Sí que es Pot (CSQP) han convidat Gordó a renunciar-hi per poder "defensar el seu honor" des dels tribunals.

Una de les intervencions més dures contra Gordó ha sigut la de la diputada de la CUP Anna Gabriel, que ha repassat les diferents causes en què d'una manera o una altra ha aparegut el nom de Gordó i ha rebutjat que s'intenti vincular tot el que apareix amb un interès ocult de l'Estat: "Hi ha clavegueres a l'Estat i hi ha clavegueres en aquest país", ha afirmat. Per això, ha tancat la seva intervenció amb un avís al diputat de Junts pel Sí: "No dubti que si hi ha indicis raonables que ens podem querellar contra vostè també ho farem".

Des de Junts pel Sí, que se les ha tingut en diverses ocasions amb el president de la comissió, Jean Castel (Cs), s'ha defensat la presumpció d'innocència de Gordó. El diputat Lluís Guinó ha recordat, a més, que en altres ocasions, com amb el presumpte compte bancari de Xavier Trias a Suïssa, s'ha demostrat que algunes de les informacions que apareixen són falses.