La baixa de Gordó deixa en l'aire el paper de Nova Convergència, la plataforma que aspirava a moderar el PDECat

BarcelonaDesprés de dies rebent una forta pressió per part de la direcció del PDECat, Germà Gordó deixa el partit. Ho fa, però, amb un avís a navegants. Deixant la porta oberta a impulsar una nova formació nascuda a l'ombra de la plataforma Nova Convergència, el corrent amb què l'exconseller ha intentat influir en la formació -fixant-la en el centredreta davant un Procés que els escorava a l'esquerra- i fins i tot aspirat -momentàniament- a liderar-la. Gordó alimenta així una de les principals incògnites que deixa el seu adeu: deixaran també el PDECat la resta de membres de Nova Convergència?

Els membres d'aquest corrent intern -que porten des de divendres intercanviant missatges constantment per valorar la situació- es reuniran divendres per analitzar l'escenari que deixa la baixa de Gordó, una reunió que continuarà el dissabte 17 en l'assemblea de la plataforma. Fonts properes a l'exconseller apunten que el debat recau en si han de deixar també el PDECat o, per contra, mantenir-se dins del partit i fer sentir la veu de Nova Convergència. En conversa amb l'ARA, un membre destacat de la plataforma apunta que seran molts associats els que marxaran del PDECat en els propers dies molestos per com s'ha gestionat el cas Gordó.

El mateix dirigent admet, però, que no preveu que aquells membres de Nova Convergència que ocupen càrrecs institucionals segueixin els passos de l'exconseller, una tesi compartida també per un càrrec governamental del PDECat. D'aquesta manera, el partit no preveu que els alcaldes que habitualment han fet costat a Gordó -com ara els de Tremp, Aitona i Móra d'Ebre, que van formar part de la frustrada candidatura de l'exconseller a liderar el PDECat- abandonin el partit immediatament. Quelcom que no vol dir, subratllen les mateixes fonts, que no ho facin en un futur.

Entre les incògnites hi ha també saber què farà Teresa Pitarch. La presidenta de l'Institut Català de les Dones, presidenta de la comissió econòmica del PDECat i mà dreta de Gordó és una de les baixes més significatives que podria patir el Partit Demòcrata. Pitarch, de fet, va optar a presidir la federació del PDECat de Barcelona i va rebre el 28,6% dels vots; de fet, va quedar per darrere de la candidatura guanyadora, la que capitanejava Mercè Homs. Més tard, Pitarch es va convertir en la més votada a les eleccions per presidir la comissió econòmica del PDECat, amb un 22,5% dels vots.

Aquest percentatge de suport és un element molt estudiat aquestes últimes hores a la seu del PDECat de cara a analitzar el possible impacte d'una sortida en bloc de seguidors de Gordó. Nova Convergència és, de fet, una de les famílies més actives en la vida interna del partit, amb una especial incidència en la federació de Barcelona i, sobretot, en algun del seus barris.

De fet, fins a l'anunci de la seva marxa, Gordó estava participant activament en el debat sobre qui encapçalarà la llista del PDECat a la capital catalana en les properes eleccions municipals, i havia multiplicat en les últimes setmanes les seves trobades amb Xavier Trias, Joaquim Forn i el regidor Jordi Martí. Martí, un dels homes forts de Nova Convergència, és un altre dels noms que s'haurà de posicionar en els pròxims dies. Amb opcions de jugar un paper important en els pròxims mesos a la ciutat, fonts del partit donen per fet que, tot i disgustat amb la situació, seguirà dins del PDECat.

El silenci de Mas i els equilibris parlamentaris

Entre els integrants de Nova Convergència també ha dolgut el "silenci" que atribueixen a l'expresident de la Generalitat Artur Mas en tot aquest episodi. Gordó -gerent de CDC durant bona part del mandat de Mas- era un dels integrants del 'pinyol', el nucli de dirigents més propers a Mas, i molts dins la plataforma de l'exconseller no entenen ara que el president del PDECat no hagi tingut un paper més clau en favor del seu company. Tanmateix, fonts de Nova Convergència remarquen que en els últims dies hi ha hagut pronunciaments demanant la marxa de Gordó per part de l'actual direcció del partit i la presidenta del Consell Nacional, Mercè Conesa, però no per part dels integrants del Govern.

Una altra de les derivades de la baixa de Gordó serà, a més, l'equilibri parlamentari. En conservar el seu escó com a diputat no adscrit, Gordó deixa Junts pel Sí amb només 61 diputats. Caldrà veure com es posiciona doncs l'exconseller d'ara endavant en votacions que poden ser clau pel Procés, i si el seu vot fa trontollar una majoria parlamentària que en algunes ocasions -com ara els pressupostos- s'ha imposat per la mínima.

Un nou partit de centredreta

Més enllà de les decisions que prengui a curt termini cada integrant de Nova Convergència, la principal incògnita rau ara en quin serà el futur de Gordó. No deixar l'acta de diputat li permet dues coses -d'una banda mantenir la condició d'aforat i que el seu cas s'hagi de veure al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i no al jutjat del Vendrell, i de l'altra tenir un altaveu públic des d'on potenciar un futur partit-. Un dirigent proper a Gordó dona per fet que l'exconseller impulsarà un nou partit de centredreta.

De fet, el comunicat amb què notifica la seva baixa del partit ja dona algunes pistes sobre les seves intencions: "Aquesta decisió, a més de posar fi al conflicte referit amb la direcció del PDECat, és una declaració d'intencions polítiques". "Aquest pas serà per a mi una nova porta oberta al futur de la política catalana en la qual miraré, mirarem, d’aportar idees, principis i actuacions que en aquests moments estan quedant orfes de representació. I ho farem amb l’ajut del que avui és la Plataforma Nova Convergència", recull el mateix comunicat.

I com serà aquest partit? Doncs atenent els postul·lats que fins ara ha defensat el corrent intern, ha de venir a ocupar un espai de centredreta que el mateix Gordó considera "orfe" en el seu comunicat d'aquest dimarts. Cal recordar que en els últims mesos l'exconseller de Justícia ha estat una de les veus més crítiques amb els acords del PDECat amb ERC i la CUP. Per això, l'últim document de bases de Nova Convergència publicat al gener -amb què ampliava el seu manifest precongressual del juny- reclamava al PDECat erigir-se en un "partit d'ordre" que no pot fer consessions "a qui veu en el desordre social una oportunitat per a aconseguir les seves finalitats en detriment de la voluntat majoritària de la població".

Defensora d'un model de sanitat i d'educació en què convisquin la gestió pública i privada, Nova Convergència també avalava posicions moderades pel que fa al Procés. En aquest sentit, a més de recelar reiteradament de l'aliança amb la CUP, els documents públics de la plataforma reivindicaven sempre el sobiranisme en un intent d'atraure cap al PDECat tots aquells partidaris del dret a decidir i no només de la independència.