Un perico d'arrels andaluses per liderar ERC a Madrid: qui és Gabriel Rufián?
Molt proper a Junqueras, és un dels impulsors de Súmate i fins ara membre del secretariat de l'ANC. Reivindica que la base social a favor de l'independentisme creixerà per l'esquerra
BarcelonaUn tupé inconfusible i una manera de parlar, calmada però amb un posat transcendental. Un jove criat a Santa Coloma de Gramenet, fill i nét d'andalusos. Castellanoparlant i perico, encara que mai ha anat a Power8 Stadium. Un dels impulsors de Súmate i membre del secretariat nacional de l'ANC. ERC ha escollit com a cap de llista per les generals Gabriel Rufián (Barcelona, 1982), després que Joan Tardà fes un pas enrere i optés per quedar-se en el segon lloc a la candidatura.
Rufián, però, no és un perfil desconegut en els cercles independentistes. Ni molt menys. Els seus gairebé 30.000 seguidors a Twitter el converteixen en un dels principals perfils 2.0 a les xarxes socials, sobretot gràcies a les seves piulades, sempre amb un cert to èpic. Va donar-se a conèixer al gran públic durant els parlaments de la Via Lliure, la manifestació que va omplir la Meridiana l'Onze de Setembre d'aquest any. Ja feia mesos que participava en xerrades i mítings de petit format, però la seva popularitat va créixer a marxes forçades a partir del seu discurs en castellà a de l'escenari que l'ANC i Òmnium van col·locar davant del Parlament de Catalunya, així com en les tertúlies polítiques d'alguns mitjans d'àmbit estatal.
En termes socials, se situa "més a l'esquerra de l'esquerra", una ideologia heretada dels seus pares, que es van conèixer en un acte a Santa Coloma de Bandera Roja, una organització comunista impulsada per militants escindits del PSUC. De fet, el número 2 d'ERC a Madrid, Joan Tardà, ha definit la candidatura com "el fil roig del republicanisme" al Congrés. Molt proper a Oriol Junqueras, reivindica sovint que la base social a favor de l'independentisme només s'eixamplarà per l'esquerra. Un postulat que sempre ha defensat i que li permet tenir bones relacions amb la CUP.
En termes nacionals, diu que no és independentista ni per motius econòmics, sentimentals o culturals, sinó que es defineix com un "independentista ideològic". I és que el pal de paller de les seves creences és la democràcia, que "tot es decideix per la voluntat del poble", afirma.
Per això no és d'estranyar que no dubtés a l'hora d'entrar a Súmate, l'entitat independentista formada per castellanoparlants. De fet, minuts abans de fer el primer discurs com a candidat d'ERC, s'abraçava, emocionat, en un racó de la sala de la seu del carrer Calàbria, amb Eduardo Reyes, que el felicitava. I a banda de fer tàndem amb Reyes en multitud d'actes i xerrades, sobretot en ciutats metropolitanes, Rufián s'ha implicat en el projecte de l'ANC, sent membre del secretariat nacional, un càrrec que va haver de deixar per ser candidat dels republicans.
Diplomat en relacions laborals i té un màster en direcció de personal per la UPF, és un defensor aferrissat de la immersió lingüística i no amaga que va il·lusionar-se pel projecte de Podem. Va desencantar-s'hi quan va veure, diu, que no se sumaven a la revolució "més gran" que hi ha a Europa.
Amb aquestes credencials, Rufián té un repte majúscul: convertir ERC en un fortí a l'àrea metropolitana, captant votants potencials de Podem cap a l'independentisme pel flanc de l'esquerra, posant el focus a l'accent social. S'hi bolcarà durant la campanya, conscient que és on s'hi juga la principal bossa d'electors del país.