Gabriel retreu al Govern que ajorni el debat sobre la desigualtat

Barcelona'Drets socials i drets nacionals: camins paral·lels o confluents?' Ha estat la pregunta que Òmnium Cultural ha demanat que responguin polítics i sindicalistes en la última de les taules rodones que l'entitat ha organitzat al paranimf de la Universitat de Barcelona, en la inauguració del Fòrum de Lluites Compartides. Entre els polítics que l'havien de respondre hi havia la portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, i la portaveu del Govern, Neus Munté, que han coincidit a assenyalar que el futur procés constituent haurà de garantir l'equilibri entre aquests dos drets indestriables.

Les diferències han arribat quan han començat a detallar què comporta la defensa de cadascun d'aquests drets. Gabriel ha retret al Govern que estigui ajornant el debat sobre la desigualtat, un concepte que tots els assistents han coincidit a assenyalar com la principal "xacra" que cal combatre. Segons la cupaire, és imprescindible exigir als més rics que contribueixin a evitar que el 20% de la població catalana estigui avui en risc de pobresa. Per això, sense esmentar explícitament els pressupostos, ha defensat un increment impositiu a les classes benestants.

"Lluitar contra la desigualtat no és fer prevaldre els models que cadascú tenim al cap", ha subratllat en relació a les crítiques que el PDECat ha llançat contra la CUP per convertir la negociació pressupostària en una qüestió "ideològica". "Nosaltres no estem prioritzant l'enderrocament del capitalisme", ha recordat. La gran injustícia, segons Gabriel, arriba quan "els 27 catalans més rics sumen 32.000 milions d'euros" i, en canvi, un 20% de la població ha caigut o està "a punt de caure en la pobresa".

De fet, Gabriel ha advertit que si prop del 25% dels catalans estan en risc d'exclusió social serà difícil que participin en qualsevol procés constituent que se'ls plantegi. "Si la gent s'ha de preocupar per si serà desnonada o si se li acabarà la prestació d'atur no participarà en processos de participació política. Bona part d'aquests ni tan sols van a votar", ha lamentat tot alertant que "no es pot assumir que un de cada quatre catalans no participi en el procés de constitució del nou estat".

Per la seva banda, Munté ha reconegut que "hem de parlar de tot", però ha sentenciat que Catalunya "només podrà avançar socialment" si disposa de les eines d'un estat independent. "Un estat que no es vegi sotmès a processos de recentralització com el que patim ara, o de retallades en drets, o de manca d'instruments que ens permetin tenir una política fiscal pròpia i incidir més en la despesa social", ha assenyalat.

La portaveu de la Generalitat concep els drets nacionals i socials com "dues cares d'una mateixa moneda". La República Catalana és, de fet, "l'objectiu instrumental" perquè la ciutadania visqui més bé. Munté preferit no entrar en un debat impositiu i s'ha limitat a recordar que, tant en el tema fiscal com en molts d'altres, avui Catalunya no pot decidir lliurement. La "unitat" del sobiranisme és, en aquest sentit, la clau de l'èxit, segons la consellera de la Presidència.

A més de Munté i Gabriel, en aquesta taula rodona hi han participat el conseller de Sanitat, Toni Comin, el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, i els secretaris generals de CCOO i UGT a Catalunya, Joan Carles Gallego i Camil Ros.

Les 'lluites compartides'

El paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) s'ha convertit durant tot el dia en la seu del 'Fòrum de les lluites compartides' del passat, del present i del futur. La campanya, organitzada per Òmnium Cultural, pretén reforçar la idea "d'unitat" de la societat catalana a través de l'homenatge a diversos capítols de la història d'especial combativitat social, econòmica i cultural. La crisi dels refugiats a Europa ha estat el primer dels temes abordats en una taula rodona que ha comptat amb el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, el catedràtic i activista social Arcadi Oliveres, la portaveu de l'associació Stop Mare Mortum, Beatriu Guarro, i el fundador de Proactive Open Arms, Òscar Camps.

Després de 10 hores de debats, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha estat l'encarregat de cloure el fòrum amb una nova apel·lació a la unitat. "Les lluites d'avui són en defensa de la sobirania, la democràcia i els drets socials en un estat que fa servir la justícia per detenir alcaldesses i per deixar les persones més vulnerables sense llum, aigua i gas tot just a les portes de l'hivern", ha exclamat. Segons Cuixart, encara que ho pretengui, "el govern de l'Estat no ens aconseguirà dividir mai". "No ha pogut mai amb aquest poble i no podrà ara", ha afegit.

El dret a un habitatge digne (del barraquisme a la PAH), la resistència durant la dictadura franquista, el moviment per la pau, la defensa dels drets dels discapacitats, la llibertat d'expressió, la defensa de la llengua, la religió, l'ecologisme i els moviments socials (del 0,7% al 15-M), han estat alguns dels temes protagonistes durant la jornada inaugural de la campanya.

Com ja va fer l'any passat, Òmnium tornarà a convocar la ciutadania el 20 de novembre davant la presó Model de Barcelona per mostrar el rebuig de la societat catalana al franquisme coincidint amb l'aniversari de la mort del dictador. Diversos actes d'àmbit nacional i també territorial seguiran el fil d'aquestes lluites conjuntes entre catalans durant els pròxims mesos.