La Fiscalia demana investigar Homs pel 9-N i aquest denuncia una maniobra política

El TSJC no aprecia delicte en la declaració rupturista d'inici del procés aprovada el passat novembre

El conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, exercint de voluntari del 9-N a Taradell. / ACN
O.march / F.casas
02/02/2016
2 min

Barcelona / MadridLa Fiscalia ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que proposi que el Tribunal Suprem (TS) investigui l'exconseller de la Generalitat Francesc Homs, ara diputat del Congrés per Democràcia i Llibertat (DL), pel seu paper en l'organització de la consulta del 9-N.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Segons fonts jurídiques recollides per Efe, la Fiscalia ha remès l'escrit al TSJC en què li demana que redacti un informe sobre la possible implicació d'Homs, en la seva època com a conseller de la Presidència, en el delicte de desobediència que s'investiga en la causa del 9-N, un fet que hauria de ser investigat pel Suprem per la seva condició d'aforat.

El mateix Homs s'ha referit aquest dimecres a la tarda a la seva situació en una roda de premsa 'a priori' convocada per donar compte de l'activitat legislatura de DL. "El que es va fer va ser necessari i legal", ha indicat al Congrés. El dirigent nacionalista ha establert una causa-efecte clara entre la seva situació i el moment polític: "Em sorprèn que 14 mesos després la Fiscalia descobreixi que jo estava implicat en tot allò. Jo sóc el portaveu DL i els nostres vots poden ser determinants. No és casualitat el que passa", ha indicat en referència a la ingerència política que pot estar practicant la Fiscalia, un òrgan jeràrquic depenent del govern esapnyol.

La portaveu del Govern, Neus Munté, ha defensat que "les coses s'han fet ben fetes" i ha demanat evitar la "judicialització" d'un problema que és "eminentment polític". "Plena tranquil·litat i seguretat sobre el que es va fer", ha afegit.

El TSJC no veu delicte en la declaració rupturista

Mentrestant, el TSJC no aprecia delicte en la declaració d'inici del procés que va aprovar el Parlament un altre 9-N, el del 2015. El tribunal entén que el text no constitueix un "aixecament violent" sinó una resolució que se cenyeix a l'àmbit parlamentari i que, a més, ja va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional.

D'acord amb la Fiscalia, el tribunal no admet a tràmit les querelles que va presentar el sindicat d'ultradreta Manos Limpias i el partit de Rosa Díez, UPyD, en contra de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dels membres de la mesa de la cambra que van donar suport a la declaració. El govern espanyol també ha posat ja Forcadell al punt de mira del TC.

EL TSJC considera que, en l'àmbit penal, no es pot "equiparar els alçaments violents, desordenats o hostils amb els actes il·legals i inconstitucionals realitzats en seu parlamentària i que no han transcendit aquest àmbit". Insisteix el tribunal que el delicte de rebel·lió "exigeix l'ocupació de la força" i que no consta que amb la declaració del 9-N s'hagi vist alterat l'ordre públic que requereix el delicte de sedició.

stats