Munté afirma que el Govern estarà "al costat" de Forcadell si se l'acusa per la via penal
L'executiu considera que la presidenta del Parlament "només ha exercit el parlamentarisme"
BarcelonaEl Govern de la Generalitat estarà "al costat" de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, si finalment se li demanen responsabilitats penals per haver permès el debat parlamentari sobre les conclusions de la comissió del procés constituent. "Seria molt greu que s'instés per la via penal suspendre a Forcadell. "Només ha exercit el parlamentarisme", ha dit la portaveu del Govern, Neus Munté, en la roda de premsa habitual després del consell executiu després que hagi transcendit que la Fiscalia vol exigir responsabilitats penals a Forcadell.
Sobre si la cambra catalana presentarà les seves al·legacions davant el Tribunal Constitucional -així ho han fet Ciutadans i la Fiscalia- Munté ha assegurat que el Parlament té "tot el dret a defensar-se" malgrat que s'hagi considerat diverses vegades "deslegitimat" el TC. "No és cap contradicció", ha dit, defensant que a més cal esgotar totes les vies jurisdiccionals internes de l'Estat si més endavant es vol recórrer a instàncies internacionals.
De fet, Junts pel Sí es reuneix demà per valorar si cal presentar-ne i la Mesa de la cambra ho decidirà dijous el matí.
La petició de la Fiscalia
Si bé Ciutadans ja va enviar les seves pròpies conclusions al TC i la mesa es reuneix dijous per decidir si fa les al·legacions, la Fiscalia ha fet arribat les seves.
Segons va informar dissabte 'La Vanguardia' i aquest dimarts publica el digital El Español, l'escrit de la Fiscalia argumenta que Forcadell, en acceptar introduir a l'ordre del dia del ple del 27 de juliol la votació de les conclusions de la comissió del procés, "podria tenir rellevància juridicopenal, l'abast de la qual es podrà determinar en la via jurisdiccional competent". Així, la Fiscalia demana als magistrats que exigeixin responsabilitats penals a Forcadell per desobeir els mandats de l'alt tribunal.
Per a la Fiscalia, l'aprovació de les conclusions "no es pot incloure en l'exercici de la llibertat del debat parlamentari" perquè contradiria "dos pronunciaments específics del Tribunal Constitucional i incorpora uns efectes jurídics que excedeixen de les facultats que la legislació atribueix al Parlament". I és que el ministeri públic considera que l'aprovació de les conclusions de la comissió del procés constituent són un desenvolupament de la declaració de ruptura del 9 de novembre que ja va declarar inconstitucional el TC.
