Fassbender: "Espanya violaria els valors europeus si negués l'entrada de Catalunya a la UE per un motiu de càstig"

El catedràtic en dret internacional Bardo Fassbender reconeix que Catalunya no seria un estat membre en cas d'independència

El catedràtic de dret internacional Bardo Fassbender
Ot Serra
13/07/2017
2 min

BarcelonaLa sortida d'una eventual Catalunya independent de la Unió Europea (UE) és, sovint, un dels arguments que utilitzen els detractors per expressar la seva oposició a la construcció del nou estat. "Catalunya seria un nou estat sobirà sense cap vincle amb la UE", deixa clar el catedràtic en dret internacional per la universitat de St. Gallen (Suïssa) Bardo Fassbender, que puntualitza, però, que la ciutadania europea "quedaria garantida".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En la seva participació a les jornades de debat sobre el dret d'autodeterminació al segle XXI que tenen lloc al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Fassbender ha exposat la seva interpretació sobre els tractats europeus en relació als processos d'independència. Segons ha explicat, es refereixen a les conseqüències d'aquest fet i "no aborda l'acte de secessió", de manera que "la legislació europea no prohibeix la independència dels seus territoris".

Fassbender ha assenyalat que el Consell de la Unió Europea s'ha de pronunciar unànimement a favor de l'entrada d'un nou estat a la UE perquè sigui reeixida, cosa que implicaria el beneplàcit de l'estat espanyol. Ara bé, segons l'expert, els països membres han d'actuar amb l'esperit de "bona fe" i amb "cooperació lleial", així com incentivar la ciutadania europea. "Espanya violaria els valors europeus si negués l'entrada de Catalunya a l'UE per motius de càstig", ha destacat el professor, que ha advertit que el vot en contra de l'adhesió d'un nou estat ha de respondre a motius "legítims" que siguin "d'interès" per als ciutadans europeus.

Preguntat pel públic sobre el paper de la Comissió Europea en la resolució del conflicte, el professor ha opinat que no creu que intervingui, tal com ja ha manifestat en algunes ocasions. "La Comissió no ha canviat de punt de vista", ha insistit, després de recordar algunes manifestacions de Jean Claude Juncker, actual president, i Jose Manuel Durao Barroso, el seu predecessor, en què asseguraven que és matèria dels estats membres i que són ells els que ho han de resoldre.

De fet, Fassbender ha posat èmfasi que els tractats europeus diuen que la UE "ha de respectar les funcions estatals dels seus estats membres, inclosa la integritat territorial". "No diu en cap moment que es compromet a preservar la integritat territorial, sinó que hauria de respectar la sobirania territorial dels estats membres", ha matisat. A parer de l'expert és un enfocament "caut" de la temàtica que té a veure amb el "repartiment de funcions" de la unió.

El poder de l'ONU

Fassbender ha remarcat que la legislació internacional, a la qual es refereix també la legislació europea, no obliga cap estat a reconèixer-ne d'altres. "Segueix sent una decisió política de cada país", ha continuat. Tanmateix, l'expert ha explicat que qualsevol país independent el que primer que intenta és adherir-se a l'ONU, que, "en termes pràctics, és un fòrum molt potent". "Si l'ONU reconeix el caràcter independent d'un estat, la resta d'estats no poden no fer-ho", ha assenyalat. D'aquesta manera, "tot és més fàcil" si s'és integrant de l'organisme internacional.

stats