Exteriors projecta deu noves delegacions

BarcelonaSón coneguts els entrebancs que ha hagut de superar la Generalitat per dur a terme l’acció exterior en els últims temps. Més enllà de digerir cops de porta puntuals d’institucions europees, l’executiu català ha hagut de superar l’escomesa de l’aparell diplomàtic espanyol, decidit a torpedinar -per ordre del ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo- qualsevol intent del Govern de projectar-se a l’escenari internacional. La conselleria que pilota Raül Romeva està decidida a dotar Catalunya d’una veu pròpia a l’exterior, un objectiu vinculat a la construcció de l’estat propi. Per això, ha confeccionat un pla d’expansió de les delegacions de la Generalitat que preveu incrementar fins a 17 les oficines governamentals en el termini d’un any. El Govern disposa de set delegacions a l’estranger (Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit, França, Itàlia, Àustria i els Estats Units), una xarxa que creixerà si es compleix el full de ruta de Palau, vinculat a l’aprovació dels pressupostos. “En aquest moment Catalunya no té la presència exterior que li pertocaria. La creació d’una xarxa pròpia no és un repte al qual estiguem disposats a renunciar. I és legal”, raona Romeva.

El pla d’expansió validat pel Govern pivota sobre la premissa que l’acció exterior és “necessària” no només per fer pedagogia del procés cap a la independència sinó per projectar la veu de Catalunya en els àmbits econòmic, cultural o lingüístic. La conselleria d’Exteriors ha dissenyat una estratègia que passa per amplificar la zona d’influència de la xarxa d’acció exterior -les noves delegacions hauran d’actuar com a hub, amb ramificacions que superin les fronteres del país on estigui establerta l’oficina-, així com per situar Catalunya en els principals fòrums multilaterals. El pla, que s’haurà de desplegar abans de l’estiu del 2017 -un objectiu que el Govern considera “realista”-, detalla una expansió institucional al continent europeu, un increment de la presència a Amèrica i l’estrena a l’Àfrica i l’Àsia. Tanmateix, la conselleria puntualitza que només serà possible vertebrar el cos de delegacions si pot disposar d’uns nous pressupostos. “Treballem només amb aquest escenari”, raona Romeva, que accepta que el pla s’haurà de “replantejar” si no hi ha acord amb la CUP. Els comptes plantegen que la despesa en acció exterior passi dels 19,7 milions d’euros del 2015 als 34,1 milions per al 2016. La despesa només en noves oficines a l’estranger augmentaria fins a dos milions.

De Ginebra a Seül, el nou mapa

El Govern materialitzarà l’obertura de les delegacions a Portugal, la Santa Seu i el Marroc. En aquests casos, el 2015 ja es va aprovar el decret de creació d’aquestes oficines: la Generalitat vol tenir presència a Lisboa perquè a a Portugal és on hi ha establertes més empreses catalanes; ser al Vaticà resulta estratègic per greixar les relacions diplomàtiques, i fixar seu a Rabat permet encetar la cobertura a l’Àfrica i millorar la interacció amb el país d’origen de la primera comunitat d’estrangers residents a Catalunya.

L’expansió a Europa inclourà una oficina a Copenhaguen, que el Govern considera clau per connectar amb els cinc estats del Consell Nòrdic (Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia). També es concretarà la presència a Varsòvia, per atendre la regió bàltica -el contacte directe amb Rússia s’afrontaria en una altra fase-; l’obertura d’una seu a Zagreb, per interpel·lar la zona dels Balcans amb la vista posada a establir futures relacions amb altres territoris de l’Europa sud-oriental, i la creació d’una oficina a Ginebra per establir relacions amb els organismes internacionals amb seu a la ciutat, com les institucions vinculades a les Nacions Unides.

La xarxa d’acció exterior trepitjarà Buenos Aires, amb una seu que ha de servir de hub per als països de l’Amèrica del Sud; estrenarà presència a Mèxic DF, amb una oficina que facilitarà el contacte amb els estats centreamericans, i obrirà delegació a Seül, que servirà per donar cobertura també a la Xina i el Japó. El pes de les relacions comercials amb Corea aconsellava aquesta ubicació. El Govern entén que aquest nou mapa d’influència es podrà consolidar i ampliar en el futur.

Puigdemont espera “realisme” de la UE

Carles Puigdemont seguirà amb interès el referèndum sobre la permanència a la Unió Europea (UE) del Regne Unit. El president de la Generalitat defensa al diari anglès The Guardian que, en cas de Brexit, la UE farà “una demostració extraordinària de realisme”, i creu que el mateix passaria en cas d’independència de Catalunya. Puigdemont compara els avisos que alerten del perill de Brexit amb el cas català i conclou: “Nosaltres també hem patit campanyes de la por”. Giles Tremlett, corresponsal del rotatiu britànic a l’Estat, insisteix que Puigdemont “podria anar a la presó” si proclama la independència. El president es limita a prometre “deixar-s’hi la pell” i defensa obeir el Parlament en comptes d’acatar “els capricis d’un tribunal desacreditat”.