Europa es resisteix a la mediació per al Procés

Brussel·lesEuropa es resisteix a fer de mediadora entre Catalunya i Espanya per resoldre una situació política que està lluny de desencallar-se. Les peticions del Govern perquè la Unió Europea s’hi impliqui -i forci Mariano Rajoy a seure a una taula a negociar- no han estat ben rebudes. Europa ha tancat la porta bruscament a la demanda catalana. “No podem fer de mediadors i no ho hem de fer”, deia contundent divendres el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Els temors a un efecte dòmino que acabi amb un grapat de regions europees demanant la independència i la negativa de Madrid a tuteles internacionals expliquen el rebuig d’Europa a fer de mediadora. “No vull una Unió Europea que d’aquí 15 anys estigui formada per 98 països”, assegurava Juncker.

“La UE no hauria de tenir por. No hauria d’esperar que altres moviments nacionalistes segueixin l’exemple de Catalunya. El que a Europa li hauria d’interessar és trobar una solució tan aviat com es pugui amb el compromís del govern espanyol. Si la UE no fa res, les coses poden empitjorar”, adverteix la politòloga portuguesa especialista en la Unió Europea Sandrina Antunes, de la Universidade do Minho.

A Catalunya l’argument de l’efecte contagi resulta inversemblant. “Dir això és insultant. És portar l’argument a l’absurd perquè la majoria independentista que hi ha aquí no existeix a cap altre estat d’Europa. L’únic cas seria Escòcia, però el seu cas està més ben resolt”, expliquen fonts properes al Govern.

Els líders fan costat a Rajoy

La petició de mediació del president de la Generalitat tampoc ha tingut una resposta positiva entre els estats membres, fidels a Mariano Rajoy. El club europeu és una unió d’estats i les crítiques entre líders són excepcionals. “La UE és un club d’estats i els líders són col·legues. Abans de criticar un altre govern es pensaran molt si els interessa enemistar-se amb el seu col·lega. En les declaracions públiques, sempre es fan costat”, apunta el politòleg Pol Morillas, investigador de temes europeus del CIDOB.

El president de França, Emmanuel Macron, ho ha demostrat amb escreix. El cap de govern d’un país jacobí és el líder europeu més bel·ligerant contra la mediació. “Per què Europa, França o Alemanya no intervenen en la qüestió catalana? Perquè Europa està feta per estats sobirans. Si intervingués en el tema català es ficaria en els temes domèstics espanyols i això és intolerable”, va admetre el cap del govern francès la setmana passada. Per a Macron, “si avui la UE intervé, reconeix d’alguna manera i tracta amb igualtat el president Puigdemont i el president Rajoy. No és conforme a les nostres institucions”. En altres paraules, que la UE intervingui en el cas català podria donar a entendre també que es reconeix la legitimitat d’un procés que implica vulnerar la Constitució. I aquesta és una altra de les claus que expliquen la resistència d’Europa i de Madrid a acceptar una mediació.

A la Generalitat hi ha “decepció” amb la posició comunitària, però les fonts properes al Govern consideren que “és un error” centrar-se en les institucions comunitàries a l’hora de buscar mediació, perquè qui té el poder real i la capacitat de pressionar Rajoy són les capitals. “Juncker ha desistit de fer cap tipus de paper. S’alinea amb Rajoy i punt”, afirmen les fonts. “La resposta de la CE als fets de l’1 d’octubre és lamentable. És un escàndol. Ens ha dolgut moltíssim i tindrà conseqüències pel que fa a la percepció que hi ha a Catalunya de les institucions”, asseguren les mateixes fonts.

La resistència europea a fer de mediadora és clara. Però ahir mateix l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, assegurava que li havien ofert participar en una mediació sense concretar, però, ni qui l’hi havia proposat ni què havia respost. Cada vegada hi ha més veus que clamen perquè la UE jugui un rol que doni una empenta al diàleg. El primer ministre de Bèlgica, el liberal Charles Michel, advertia dissabte que si no es concreta cap diàleg entre els governs de Catalunya i Madrid la UE hauria d’entrar en escena. “Si constatem un fracàs definitiu del diàleg entre Catalunya i Espanya, caldrà preguntar-se per una mediació internacional o europea”, assegurava.

Els experts, a favor

“La UE ha de ser un mediador internacional clau en aquest procés. Crec que Europa és conscient d’aquest repte, que pot acabar afectant la legitimitat de les institucions comunitàries”, afirma Sandrina Antunes. També la directora de polítiques del think tank Friends of Europe, Shada Islam, fa una crida a la implicació d’Europa: “La UE hauria d’anar un pas més enllà, i fer de la mediació un eix central de la seva resposta a l’hora d’abordar reptes polítics aparentment intractables, ja sigui dins o fora d’Europa”. Segons defensa Islam, “és imprescindible que la UE busqui fórmules noves i innovadores per desactivar la crisi catalana”.

El politòleg Pol Morillas considera que és molt complicat que la UE faci de mediadora si Madrid no ho vol, però creu que hauria de “facilitar el diàleg” mitjançant, per exemple, una plataforma que involucri altres instàncies, com ara membres del Parlament Europeu. “La UE podria tenir un paper per ajudar a conduir el diàleg”, conclou Morillas.