Raül Romeva: "Els funcionaris estaran coberts per la llei catalana. No ens basarem en la coacció"

BarcelonaAl conseller d’Exteriors, Raül Romeva (Madrid, 1971), li correspondrà part de l’organització del referèndum anunciat per Carles Puigdemont.

Se’l nota content.

Ha sigut una bona setmana. Hem reconduït el trasbals de ni tan sols poder tramitar els pressupostos. És una certa lliçó de compromís col·lectiu que contrasta amb el que està passant a 600 km de distància, on partits amb molta menys distància ideològica són incapaços d’afrontar la investidura al govern de l’Estat. Però atenció, que ara toca un debat de política general que permetrà que tothom sàpiga on és cadascú, i després vénen els pressupostos. I sense pressupostos anem a eleccions.

Anna Gabriel, a Catalunya Ràdio, va suggerir que el referèndum el convoqui el Parlament per donar-li més força.

És una possibilitat tècnica, però en tot cas el procés es mou en dues premisses. De la llei a la llei i de la urna a la urna. La prioritat segueix sent un referèndum acordat. Les possibilitats són gairebé zero. Si no ho podem fer així, el Parlament crearà una nova legalitat. I la majoria actual indiscutible de 72 diputats legitima el Parlament per crear aquest marc que ens ha de permetre la celebració d’un referèndum.

Com ho farà perquè hi participin els del no?

El referèndum vinculant incentiva molta gent a votar. Les enquestes del CEO donen un 87% de la gent a favor d’un referèndum.

D’on treurà el cens?

Es pot construir de moltes maneres. Hi ha eines al món municipal. Ara no l’hi puc dir, però el cens no serà un problema.

Com evitarà la inhabilitació de funcionaris per part de l’Estat?

Estaran coberts per la legalitat catalana. Pot haver-hi una interpretació de legalitats, però el que hi trobarem és una doble legalitat, no una il·legalitat. És diferent i el matís no és menor. Establirem els marcs perquè no hi hagi por. No basarem cap decisió sobre funcionaris ni en la por ni en l’amenaça ni la coacció. Això és el que fan des de l’Estat.

¿Veu més a la vora el suport dels comuns, d’ICV o de Podem al referèndum?

El dret a decidir és un element inherent a l’ADN d’aquest espai polític. I amb Podem transcendeix l’àmbit català i se’n va a l’espanyol. Volem construir una república. Hi haurà un moment que la gent haurà de votar república o monarquia.

Inés Arrimadas va referir-se a la promesa de referèndum com la bicicleta estàtica, i una mica roda del hàmster sí que és. Vostè, el 9 de novembre del 2015, al Parlament, va dir: “Entenem que la proposta de tornar a demanar un referèndum ha quedat superada pels fets”.

Sí. I encara així la seguirem fent. Però el que canvia l’escenari a partir del 27-S és que ara té data de caducitat. L’oferta de referèndum pactat caduca al juliol.

Quina és la recepció que té el cas català a l’exterior?

No s’entén que no hi hagi una oferta de l’Estat en cap sentit. La pregunta que sempre ens fan fora és: “Si l’Estat els oferís un Estatut o una reforma fiscal, vostès l’acceptarien?” La nostra resposta és que hem estat 30 o 40 anys amb una actitud pragmàtica. Ara qualsevol cosa que no sigui exercir el dret a vot no és viable. Els estats no volen problemes i l’actual situació perjudica Catalunya, l’Estat i Europa. Té derivades molt concretes en economia, en acollida de refugiats, en cohesió social... Nosaltres oferim una solució que es diu democràcia.

I l’hi compren?

Un ministre d’Exteriors que considera que és pitjor votar que un atac terrorista... ¿Vostè creu que a l’exterior això es llegeix amb tranquil·litat? Ja li garanteixo jo que no i que això es comença a entendre molt bé. Quina és la nostra força? Mantenir l’estabilitat parlamentària i les mobilitzacions al carrer, que ara és el que més ens legitima de cara enfora. No podem seguir amb un Estat manifestament en contra.

Vostè fa nou mesos que és ministre d’Exteriors de Catalunya. ¿Amb quants ministres d’Exteriors s’ha pogut reunir?

Ens hem reunit amb molta més gent de la que el ministeri reconeix. I fem arribar els missatges per altres vies. Si no tingués cap impacte el que estem fent no caldria que Margallo gastés tanta energia al Vaticà o a Nova York, o a través del comando Catalunya, que es dedica a circular pel món fent contraprogramació del que estem fent.

¿No li diuen que és mala època per a referèndums, després del que ha passat amb el Brexit?

El problema d’Europa no és que la gent voti. És per què vota com vota. Com és que tanta gent ha comprat l’argument que el Regne Unit està millor fora de la UE que dins? Aquesta és la pregunta de fons.

Per què tanta gent es pregunta si Catalunya estaria millor fora d’Espanya que dins?

Aquí, les respostes, les tenim. Parlem de justícia fiscal, de persecució de la llengua i la cultura, de Rodalies. Per què la gent porta cinc anys seguits sortint pacíficament i massivament al carrer? La pregunta nosaltres ens l’hem fet. El que és sorprenent és que no se l’hagi fet encara l’estat espanyol.