“Catalá ho ha tirat tot per la borda: la fiscalia ja no té cap tipus d’autonomia”

MadridNo fa ni una setmana que ha assumit la presidència de l’Associació Progressista de Fiscals (UPF), l’única associació professional dins del ministeri públic que ha demanat la dimissió tant del ministre de Justícia, Rafael Catalá, com del fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza. Emilio Fernández García (Madrid, 1958) té al davant el repte d’intentar evitar que el fiscal general “es converteixi en un Rei Sol”. De fet, van ser els primers que van alertar Maza que el nom del ja exfiscal d’Anticorrupció Manuel Moix sortia en les escoltes de l’operació Lezo, i ell es va fer el “sorprès”. Fiscal a Albacete durant els seus 33 anys de carrera, Fernández García forma part de la unitat central de la fiscalia general contra la ciberdelinqüència.

Des que va arribar Catalá al govern ja s’han nomenat fins a tres fiscals generals. A què ho atribueix?

El govern espanyol ha perseguit els fiscals generals perquè passessin per l’adreçador. Eduardo Torres-Dulce, marcadament de dretes, va marxar d’un dia per l’altre pels desencontres que havia tingut amb el ministeri de Justícia -se li va donar l’esquena en moltes decisions-. D’un dia per l’altre, també es va decidir no renovar Consuelo Madrigal perquè no va acceptar situar Moix a Anticorrupció ni rellevar José Zaragoza de l’Audiència Nacional. I d’un dia per l’altre va aparèixer Maza, un magistrat, també fiscal, que havia exercit tota la vida de jutge. No sap encara com funcionen moltes coses a la fiscalia.

Com a outsider, ¿Maza accepta tot el que Madrigal es negava a fer?

Esclar, suposem que va ser així: va fer el pas de situar un afí del govern espanyol a Anticorrupció i va rellevar els fiscals de Múrcia i el País Basc, a més de Zaragoza. Ho va fer servir com a missatge per a navegants: si es carregava aquest fortí [l’Audiència Nacional], que era sobretot simbòlic per als progressistes, volia dir que s’atreviria amb tot.

¿Tot aquest escenari genera por dins de la fiscalia?

Més que por, genera molta angoixa, inquietud i desànim entre els fiscals. Som professionals acostumats a moltes amenaces, pressions... Però no estem parlant d’atracadors, sinó d’actuacions molt pròximes al poder. I els fiscals d’aquests casos han de tenir la convicció, després d’anys de feina, que almenys tindran el suport dels seus superiors en les actuacions professionals.

¿Hi ha una crisi al poder judicial per falta d’independència?

Al poder judicial no, ja que els jutges realment són independents. A la fiscalia, en canvi, sí. Però no per falta d’independència, sinó d’autonomia. Nosaltres ens regim pel principi de dependència jeràrquica. Això vol dir que cal seguir les instruccions dels caps malgrat que hi hagi mecanismes per discrepar. I els últims mesos hem vist la influència directa del poder polític sobre la cúpula fiscal.

¿Està contribuint a fer que es dispari la percepció de la corrupció, com apunta l’últim CIS?

Indubtablement. S’està demostrant que no només els corruptes han campat lliures molt de temps, sinó que existeix un moviment paral·lel per intentar protegir-los perquè no siguin processats.

Per què la corrupció ha campat lliure durant tants anys?

Són procediments que tarden molt de temps a instruir-se, que tenen molts imputats, molts folis, moltes peces, extensions i ramificacions. Anticorrupció ha fet una gran tasca els últims 25 anys i ha aconseguit moltes condemnes, però ho ha fet sense ser portada a les notícies. En els últims 5 mesos no hi ha hagut 48 hores en què no s’hagi parlat de Moix. El millor per a la Fiscalia Anticorrupció és que no se’n parli. L’anterior cap va estar 12 anys en el càrrec i és poc conegut.

¿Són els causants de la dimissió de Moix, com apunta el govern espanyol quan parla de fiscals rebels?

I ara! És absolutament rebutjable i fals. M’agradaria saber quins són els fiscals rebels a què es refereix el govern, si són els que no van secundar els propòsits de Moix per una aclaparadora majoria. I cal dir que hi havia molts conservadors. Es vol donar el missatge “d’aquests rojos que volen desestabilitzar”. Nosaltres no hem filtrat res.

¿Com veu la reforma perquè la fiscalia pugui instruir casos?

Era un consens generalitzat. És el que passa en la majoria de països europeus, que el fiscal porta la investigació de delictes assistit per la policia. Però Catalá, Maza i Moix ho han tirat tot per la borda. S’ha instal·lat la idea en l’opinió pública que el fiscal és controlable i que la fiscalia no té cap tipus d’autonomia. La gent no voldrà que ens donin la instrucció després que el ministre digués, en una intervenció lamentable, que el govern podia donar instruccions al fiscal general de l’Estat. Tot el pla de reformes ha naufragat. Catalá sempre parla de consens, però no hi haurà pacte d’estat en la justícia ni mentre ell continuï en el càrrec.

¿Em pot citar exemples de pèrdua d’autonomia?

Des del gener que les ponències dels cursos de formació de fiscals, un cop lliurades, passen per un comitè d’assessors escollits pel ministeri. També hem deixat de tenir un fiscal que es dediqui a la formació inicial i continuada dels nostres companys i ho porta personal del ministeri. No tenim cap autonomia, ni econòmica ni per formar-nos. És un disbarat rere l’altre, anem absolutament al revés, i això ha de canviar.

¿Està a favor de la judicialització del Procés?

Nosaltres no entrem en la qüestió de fons però sí que hem instat el govern a fer complir la llei. Creiem que la Fiscalia General de l’Estat i el govern espanyol han de donar suport als fiscals i funcionaris que poden veure’s inquietats i pertorbats pel que passa a Catalunya.