ETA completarà el seu desarmament el 8 d’abril

Centenars d’activistes del País Basc francès garantiran el segellament i la destrucció de les armes

Els observadors internacionals han comprovat que ETA no té intenció de tornar a les armes.
Oskar Bañuelos
18/03/2017
3 min

Vitoria"ETA ens ha confiat la responsabilitat del desarmament del seu arsenal, i la tarda del 8 d’abril ETA estarà totalment desarmada”. L’encarregat de donar la notícia més esperada des que l’organització terrorista basca va deixar l’activitat armada fa cinc anys i mig va ser Txetx Etcheverry, ecologista de Bizi i sindicalista d’ELA, un dels tres representants de la societat civil d’Iparralde (el País Basc francès) detingut al desembre a Luhuso quan procedia a desmantellar part de l’arsenal d’ETA.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El procediment per anunciar el desarmament d’ETA, unes declaracions d’Etcheverry en un reportatge de Le Monde, no va ser l’habitual, però ningú a Euskadi dubta que es tracta d’una informació totalment i absolutament fidedigna, com ho demostren les reaccions de les forces polítiques basques i del govern d’Iñigo Urkullu.

ETA completarà el seu desarmament el 8 d’abril

Segellament i destrucció

D’acord amb el que va publicar el diari francès, “centenars de persones” d’organitzacions civils basques participaran en l’acció de segellament i destrucció d’armes. Una tasca que, com expliquen diversos representants d’associacions i institucions públiques del País Basc francès, es farà d’aquesta manera perquè ni el govern francès ni l’espanyol s’han compromès a fer-se càrrec de l’armament. Més aviat al contrari, com va demostrar la detenció dels activistes que van participar a l’entrega d’armament de Luhuso.

La concreció del desarmament és una incògnita. Tot i que fonts antiterroristes asseguraven al matí que ETA comunicaria una llista de zulosper accelerar el seu desarmament per la pressió policial, el procés no es farà així. De moment, el poc que es coneix és el que va declarar Etcheverry.

Durant les últimes setmanes, la idea que ETA preparava el desarmament i que es podia produir a curt termini ha estat a l’agenda de tots els agents polítics bascos. Fins i tot ahir el lehendakari Urkullu reconeixia que el seu govern estava al cas dels passos que s’estaven fent. En una declaració d’urgència, Urkullu va reclamar “amplitud de mires i canals de comunicació” als governs espanyol i francès. Per la seva banda, la presidenta de Navarra, Uxue Barkos, va emplaçar “totes les institucions” al desarmament definitiu.

La reacció del govern espanyol no va ser diferent de la que dedica a cada pas cap a la desaparició de la banda armada. Mariano Rajoy va limitar-se a dir que “si ETA ha decidit, i així ho ha dit, desarmar-se unilateralment, que ho faci, i de passada que es dissolgui”. “El govern d’Espanya farà el que ha fet sempre, perquè la llei és igual per a tothom”, va presumir el president espanyol. Als antípodes, Arnaldo Otegi, secretari general de Sortu, va reclamar als executius espanyol i francès que “no obstaculitzin” i va desitjar que el desarmament es completi “fins al final i de manera integral”.

Moviment unilateral

Amb aquest moviment ETA torna al plantejament d’avançar des de la unilateralitat, sense esperar cap moviment dels governs. En aquesta ocasió, i davant el fracàs dels verificadors internacionals, no és la banda la que fa el pas, sinó que ha hagut de recórrer a tercers amb els quals no comptava a l’inici del procés: persones de la societat civil del País Basc francès, en molts casos desvinculats de l’esquerra abertzale. ETA ha hagut d’actuar d’aquesta manera i amb urgència pel requeriment que se li estava fent des de totes les instàncies, fins i tot des de Sortu.

Durant els últims mesos i en diàlegs bilaterals i multilaterals -com ara l’anomenat Fòrum Social Permanent-, organitzacions socials, sindicals i partits bascos -el PNB, EH Bildu i Elkarrekin Podem- han treballat amb la idea d’aplanar el camí a un desarmament unilateral, verificable, definitiu, ordenat i total. Això sí, sense la col·laboració dels estats.

“Avui ja hi ha les condicions institucionals, polítiques i socials. La societat està madura perquè ETA entri al més ràpidament possible en la fase de desarmament i destrucció d’armes”, s’afirmava fa menys d’un mes des del Fòrum Social Permament. ETA, per la seva banda, va reiterar fa poc el seu compromís de desarmar-se. Els executius i Parlaments de Pamplona i Vitòria, així com les institucions acabades de crear al País Basc francès, també han instat la banda a fer-ho.

La concreció del desarmament és encara una incògnita, però tots els agents donen per fet que, tal com va anunciar ahir Etcheverry, el 8 d’abril ETA haurà entregat totes les seves armes. Cinc anys i mig després que la banda proclamés el “cessament definitiu de l’activitat armada”, el procés de pau a Euskadi va viure ahir un nou punt d’inflexió. L’anunci de la banda, tot i ser atípic en les formes, és un dels més importants de la seva història.

stats