ERC: “Entre l'esquerra i la dreta, l'esquerra; i entre l'esquerra i el país, el país”
El congrés d'ERC certifica el desplaçament estratègic de la formació, que es compromet a fer costat al Govern “en moments complicats” com l'actual. Reclama a CiU que deixi d'atribuir al tripartit la situació financera per començar a treballar plegats
GironaEl coordinador de la nova ponència política d'ERC, Isaac Albert, ha certificat aquest dissabte el gir estratègic de la formació després de la patacada de l'últim cicle electoral. Així, la formació reconeix que ha perdut el “marc referencial”, el país, i que en moments “complicats” com l'actual la formació estarà al costat del Govern de torn, ara de CiU. “Entre l'esquerra i la dreta, escollim l'esquerra; i entre l'esquerra i el país, treballarem pel país”. Així de clar ho ha plantejat Albert en roda de premsa a l'auditori del Palau de Congressos de Girona, on ERC hi fa el 26è congrés nacional.
La ponència estratègica un cop esmenada ha eliminat la crítica inicial a les retallades “neoliberals” de CiU. Segons Albert, aquest canvi respòn a la voluntat del partit de donar al text una dimensió més enllà de la conjuntural, però també és un pas més en el període d'acostament a CiU. No en va, el dirigent republicà ha reclamat a la federació que faci un gest i deixi d'atribuir la situació de les finances de la Generalitat a la gestió del tripartit, tenint en compte que ha estat conseqüència del sever entorn econòmic.“És el moment d'abaixar les banderes (ERC, la de la retallada de CiU i la federació, la del forat econòmic del tripartit)”.
En el propòsit per recuperar la “centralitat política” -que no el centre-, la ponència estratègica aposta per un reforçament intern i per reconnectar amb la societat a peu de carrer. Això sí, en el rumb cap a la sobirania, ERC prioritzarà la consecució d'una majoria social per damunt de la unitat independentista sense missatge gradualista pensat pel conjunt del país. “No som el germà petit, ni el pobre ni el radical de ningú”, ha asseverat Albert. En aquest camí, els republicans estan “disposats a fer les travessies pel desert que facin falta”.
