Dues versions d’un mateix discurs amb el matís del “diàleg”

MadridEl discurs d’investidura de Mariano Rajoy d’ahir va ser, a grans trets, una versió resumida del que va oferir el 30 d’agost. En una hora i 18 pàgines (la meitat exacta que fa dos mesos), Rajoy va urgir a la formació de govern per fugir d’una interinitiat que està a punt d’afectar l’economia, va situar Catalunya com un dels grans problemes que cal abordar i es va oferir com l’única alternativa viable per comandar l’executiu espanyol. L’únic matís que va introduir el president espanyol en funcions va ser un oferiment de diàleg més ampli.

Rajoy afrontava la primera sessió del debat d’investidura amb un posat diferent que a l’agost. Aleshores s’abocava -i ho sabia- a una derrota, i ahir era conscient que el periple tindria final feliç. Potser per això va perfilar més que en l’anterior ocasió els possibles “grans acords” a què pot arribar amb els “partits constitucionalistes”. Però, fins i tot conscient que ho té tot de cara per ser escollit president, va arrencar el seu discurs amb la mateixa frase que l’última vegada: “Espanya necessita un govern amb urgència”.

Amb frases gairebé calcades a les de fa dos mesos, Rajoy va continuar el discurs lloant els encerts econòmics que segons ell ha fet el seu govern, que, “afortunadament”, va aprovar els pressupostos del 2016 en temps de descompte, i això ha permès aplacar els efectes nocius de la falta de govern. També va repetir-se quan va afirmar que Espanya creix el doble que la zona euro i quan va avisar que, “tot i així, tot té un límit”. I per això és urgent, segons el seu raonament, formar un govern. A continuació, l’encara president espanyol en funcions va tornar a reclamar el dret del PP a liderar el govern, perquè els espanyols han mostrat “la seva clara preferència” pel seu partit, que presenta, a més, “l’única alternativa raonable”.

Eliminada la possibilitat d’un govern d’esquerres, Rajoy ja no es va esforçar a atacar aquesta alternativa, com sí que va fer a l’agost, sinó que es va limitar a incidir en l’obvietat que, si no se l’investís dissabte, les terceres eleccions serien inevitables. La disjuntiva obliga a triar “exclusivament i definitivament”, va assegurar.

Menys espai per a Catalunya

Tant s’assemblava el seu discurs al de fa dos mesos que Rajoy fins i tot va citar, de manera textual, passatges de l’anterior. Esgotada ara la via del pacte de govern amb els socialistes, Rajoy va encarar aquesta vegada la realitat d’un govern en minoria i abocat al diàleg, i va ser aquí on va introduir els canvis més destacables en el seu missatge. El president espanyol va precisar com s’hauria d’elaborar, per exemple, el pacte per a la reforma del finançament autonòmic, però de nou va passar de puntetes pels acords que ja té tancats amb Ciutadans.

Capítol a part mereix Catalunya. Tot i que, de fons, va mantenir el discurs de defensa de la unitat d’Espanya com a aglutinador dels partits que considera d’ordre, aquest cop va ser menys reiteratiu i va mostrar-se obert al “diàleg”.