Dubtes jurídics perquè el Consorci acusi Convergència

BarcelonaEl Consorci del Palau de la Música és una de les tres entitats que Fèlix Millet va dissenyar per amagar el seu entramat delictiu. En el cas Palau exerceix com una de les quatre acusacions i, des de divendres passat, s’ha convertit en un dels focus mediàtics per les divergències entre l’Ajuntament i la Generalitat, que hi estan representats al costat del ministeri de Cultura i de la Fundació del Palau. Més enllà del debat polític que s’ha generat els últims dies, la qüestió és si jurídicament el Consorci pot inculpar directament CDC. Fonts jurídiques de la Generalitat remarquen que és inviable vehicular l’acusació per aquesta via perquè els 6,6 milions que presumptament es van desviar a CDC mai van formar part de la comptabilitat del Consorci. És a dir, van passar de Ferrovial a la Fundació del Palau i d’aquesta a CDC. Per tant, la Fundació hauria sigut una via més adequada per intentar reclamar els diners a CDC, opinen les fonts consultades. De fet, divendres passat no només es va reunir el Consorci, en la ja famosa trobada que ha generat tota la polèmica posterior. També es va reunir la Fundació, i també va rebutjar personar-se contra CDC.

La negativa de la Fundació

Fèlix Millet i Jordi Montull van confessar haver desviat diners a Convergència durant el judici oral. Aquest és el fet diferencial que l’Ajuntament de Barcelona defensa per inculpar CDC. Divendres passat, en la reunió de la Fundació, la tesi del consistori va sortir derrotada per 8 vots a 2. L’Ajuntament és un dels 22 patrons amb dret de vot (també hi és la Generalitat) i no ha vist opcions d’assolir una majoria en aquesta entitat. En canvi, al Consorci té un dels quatre vots i les discrepàncies entre ERC i el PDECat deixen oberta aquesta via.

Per què exclou CDC de les conclusions, la Fundació del Palau? Perquè no se sent perjudicada pel desviament de fons de Ferrovial a Convergència. Dos informes jurídics encarregats pel Palau desaconsellen modificar la posició en l’actual moment processal. Un dels documents, de la consultora PWC, argumenta que suposaria un canvi substancial respecte a l’informe inicial, fet que xocaria amb la llei d’enjudiciament criminal. En tot cas, els 6,6 milions no estan fora del judici. El Palau els reclama a Millet i Montull dins dels 30 milions de l’espoli. Ara bé, la mateixa institució reconeix que, si el jutge sentencia contra CDC per tràfic d’influències, els diners s’haurien d’ingressar a l’Estat i no pas al Palau. Hi ha dos motius: perquè els diners mai van ser del Consorci, sinó que el Palau era una “canonada” cap a CDC, i perquè es tracta d’un “decomís”, que segons fonts jurídiques implica el retorn a les arques públiques.

El gerent de recursos de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Llinares -exdirector general del Palau-, qüestionava aquest dimecres que l’estratègia sigui efectiva: “És molt difícil que algú que diu que no es va emportar aquests milions te’ls acabi tornant”. El consistori insisteix que la seva tesi és jurídicament viable i pressionarà perquè tiri endavant.