"No sortireu d'aquí ballant sardanes": el debat del Diplocat sobre el procés a Sevilla
Joan Tardà confia que la societat espanyola no permetrà "violència judicial" contra el sobiranisme i Ibarra respon que la desconnexió tindrà conseqüències que seran responsabilitat de l'independentisme
Barcelona"No és una emboscada catalanista, no sortireu d'aquí ballant sardanes". Amb aquest missatge irònic ha començat la jornada sobre l'organització territorial de l'estat espanyol que ha organitzat el Diplocat a la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla sota el títol 'Tensions intergovernamentals a Espanya: Cap a un nou model d'estat?'. La jornada, que ha arribat després de les que es van fer a la Universitat del País Basc i a la Universitat Complutense de Madrid, ha tingut com a plat fort una taula rodona sobre la política territorial del futur que ha comptat amb la presència del portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, l'històric dirigent del PNB Iñaki Anasagasti, l'expresident extremeny Juan Carlos Rodríguez Ibarra, i l'expresident del parlament andalús, Manuel Gracia.
El debat ha posat ben aviat de manifest les diferències entre els ponents que, això sí, han coincidit que els últims quatre anys amb el PP al capdavant del govern espanyol han contribuït a fer créixer l'independentisme. La primera topada ha arribat de la mà d'Ibarra, que, després d'una primera intervenció més descriptiva en què ha reconegut que "Espanya no està preparada per un cop des de dins del sistema", ha entrat al cos a cos amb Tardà en el torn de rèplica, quan ha etzibat que els catalans han volgut marxar d'Espanya sempre que hi ha hagut una crisi: "Els catalans ja vau trair la República el 1934 proclamant la independència".
Tardà ha respost a aquestes paraules recordant que Francesc Macià va proclamar des del balcó de la Generalitat "l'Estat català dins de la república federal espanyola". Tardà ha afirmat també que seria una "imbecil·litat" al·legar que Catalunya ha estat una colònia per defensar la independència, però sí ha defensat que com a territori annexionat per la força a través del Decret de Nova Planta té dret a reclamar el seu dret a decidir davant del Tribunal de l'Haia.
Segons el diputat d'ERC, només hi ha dues respostes possibles al procés sobiranista per part de l'estat espanyol: la via pacífica mitjançant la convocatòria d'un referèndum, i la via de la "violència judicial". "Què fareu? Ficar-nos a tots a la presó?", ha preguntat Tardà, que ha confiat que la societat espanyola no permetrà l'ús de la "violència judicial".
Ibarra avisa de les conseqüències
Malgrat les aportacions més conciliadores amb el dret a decidir d'Anasagasti i Gracia –confiats en la possibilitat d'arribar a un acord–, el debat ha estat marcat per l'intercanvi dialèctic entre Tardà i Ibarra, que després de dir que no té por del que es voti sinó del què es pregunta –no es pot preguntar si permetem que els homosexuals entrin als restaurants, ha dit–, ha recordat que el 1934 no van anar tots a la presó, però sí Lluís Companys i els principals dirigents polítics de l'època.
A més, després que Tardà hag recordat pas a pas el full de ruta previst pel Govern, Ibarra ha conclòs que això és "inadmissible", i ha avisat que si d'aquí 16 mesos hi ha una declaració de independència "tot el que passi a partir d'aquests 16 mesos serà la vostra responsabilitat".