Del Fort Apatxe a ‘Retorn al futur’
Cornellà De LlobregatDisciplinats. N’hi ha que hi són des de les cinc de la tarda. Quiets. Amb aquell ordre català que endreça les persones anàrquicament. Cinc allà, quatre allí, tres al darrere, dos al davant... El trencadís és l’ordre. Esperen. Amb assossec de sofà de dissabte. Veient l’infinit a les pantalles dels mòbils. Pitjant amb els dits com si remenessin un cafè mandrós. Sense sucre. Cafeïna que assegura els ulls oberts. Algun dia s’haurà de fer una tesi doctoral sobre això: el procés català i el desembarcament massiu de la gent gran a les noves tecnologies. Addictes a les xarxes. Lluitadors a les pantalles. Però, sobretot, militants a la realitat. Esperen per entrar a l’acte de l’Assemblea Nacional Catalana a la Fira de Cornellà. Esperen com en una trobada de veterans de mil batalles. Amb medalles de record a les fesomies, però els convoquen per tornar.
Els veterans amaneixen salutacions i somriures. Cares de “Te’n recordes?” Repàs de detalls microscòpics de batalles a les desenes de converses foc de camp. Placidesa. Però ara l’Assemblea els torna a cridar a files: “Endavant República”. Crit per sortir al nou camp de batalla. “Fins ara estàvem al Fort Apatxe, però ara hem de sortir a missionar ”, encenen el foc en una de les converses. Sortir a explicar, a convèncer. Crida a obrir les portes del Fort. Tornar per sortir per anar endavant. Per a la conquesta final. Els veterans miren el mapa. Geografia temporal: el calendari de la República Catalana. Objecte de merxandatge per disparar al futur. Els catalans tornen a esberlar el binomi espai-temps. Ni calendari solar, lunar, gregorià, budista... No. El calendari de la República Catalana va del Gener del 2016 al Juny del 2017. 18 mesos. Però el temps és convencional. El fixen els homes. I ara a escoltar les ordres.
Jordi Sànchez, president de l’Assemblea, diu que no ens hem de perdre en calendaris. Ordres de discutir tot el que s’ha de fer. De concretar les resolucions del 9-N. D’aprovar tot el que s’ha d’aprovar. I de sortir del Fort, “perquè aquest país obri per sempre més la porta de la llibertat”. Aplaudiments de la tropa. Endavant.
Repàs de l’atrinxerament de les últimes setmanes i mesos. Tots disparant-se els uns als altres. Com enemics imaginaris. I els veterans assenteixen. Crida corneta de “tornar a tenir il·lusió, tornar a sortir al carrer, d’iniciar l’etapa final de la República”. A les seves ordres. I els veterans surten a l’escenari amb l’ordre català: lletra a lletra per formar el mosaic total: “Endavant República”. Però segurament la pel·lícula que hem vist a Cornellà no és sobre el setè de cavalleria. No és cap western. És més Retorn al futur. El viatge esberlant el temps i l’espai que fa Marty McFly del 1985 al 1955 per tornar a unir els seus pares i, esclar, per assegurar la seva pròpia existència. Es veu als ulls dels veterans que marxen: volen tornar vius i vencedors d’aquesta decisiva batalla final. I ara ja estan fora del Fort Apatxe.
