Les finances seguiran intervingudes encara que Puigdemont negui la DUI

MadridPer molt que Carles Puigdemont respongui que no a la pregunta formal que li ha llançat Mariano Rajoy -si ha declarat la independència de Catalunya-, les finances de la Generalitat seguiran intervingudes. La Moncloa no preveu fer marxa enrere amb les mesures coercitives imposades fins ara contra el referèndum de l’1 d’octubre i les seves conseqüències, segons van explicar ahir fonts del govern espanyol. L’única contrapartida que ofereix l’executiu al president de la Generalitat és, doncs, la no aplicació de l’article 155 de la Constitució, però, tot i que en els últims dos dies diversos membres del gabinet del president espanyol han dit que una resposta negativa al requeriment serà entesa com una “tornada a la legalitat”, això no suposaria desfer el camí avançat en la coerció a nivell administratiu, ni tampoc en el policial ni el judicial.

D’aquesta manera, en la pràctica aquest “retorn a la legalitat” només obriria a Puigdemont les portes del Congrés per intentar defensar-hi una consulta pactada, segons va reiterar ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que va insistir diverses vegades que aquest fòrum és l’únic que té disponible el president de la Generalitat per defensar els seus arguments. Les portes de la Moncloa seguirien tancades per a Puigdemont, van precisar fonts de l’executiu espanyol, que continuen rebutjant qualsevol possibilitat de diàleg bilateral, i desterren del tot la negociació sobre res que atempti contra l’article2 de la Constitució, que consagra la unitat d’Espanya i la sobirania nacional.

Una fórmula repetida

La vicepresidenta va filar més prim sobre quina seria la fórmula que oferirien al Congrés a Puigdemont per intentar defensar la consulta. Seria en el marc de la comissió de modernització del model territorial que han pactat el PP i el PSOE i que té el suport de Podem. En aquesta comissió és també on els dos principals partits espanyols s’han compromès a abordar la reforma constitucional amb l’horitzó d’un any i mig. Conscients de l’aclaparadora majoria de bloqueig que hi ha contra un referèndum pactat al Congrés, el govern espanyol torna a repetir la fórmula que ja va oferir a Puigdemont -i que el president va rebutjar- a l’estiu, abocada a frustrar els plans catalans.

Oferint el Congrés, Santamaría no només enviava un missatge a la Generalitat. Ho feia també a la Unió Europea després que el president comunitari, Jean-Claude Juncker, admetés ahir que no poden mediar en el conflicte entre Catalunya i Espanya si l’Estat no els hi demana. La vicepresidenta va tornar a rebutjar una mediació i va afirmar que “els mediadors són els 350 diputats i els senadors”. “És on estem tots representats i on Carles Puigdemont pot comparèixer, opinar i proposar el que li sembli convenient”, va reblar Santamaría.

Mentrestant Rajoy continua preparant la intervenció de l’autonomia en previsió que Puigdemont respongui que sí que va declarar la independència o lliuri una resposta “ambigua”. En qualsevol d’aquests casos, i a partir de dijous, quan acabarà el termini per “rectificar”, s’iniciaran els tràmits del 155. La vicepresidenta espanyola no va voler entrar a detallar quines serien les mesures que es prendrien si s’activés la intervenció, però sí que va deixar caure que es consensuarien amb el PSOE: “Al llarg de totes aquestes setmanes hem mantingut un contacte molt pròxim amb el PSOE per abordar les mesures. Hi ha un clima forjat per treballar junts per buscar la millor solució. Es va veure al Congrés i continuarà en l’adopció de mesures subsegüents”.

Sobre la taula, a més de quines competències s’arrabassen i quines no, hi ha els terminis de la intervenció. El secretari general socialista, Pedro Sánchez, dijous va dir que es faria lentament per poder donar temps a una rectificació del president de la Generalitat, però l’executiu espanyol no vol confirmar ni tan sols aquesta qüestió. “És a la seva mà [de Puigdemont] evitar actuacions posteriors, i té un marge ampli”, va dir Santamaría, que ha demanat al president de la Generalitat que no es deixi arrossegar per les “pressions de la CUP”.

Efectes econòmics

La situació a Catalunya comença a impactar ja en l’economia espanyola, segons va admetre la mateixa vicepresidenta: “Els esdeveniments que estem vivint ens fan ser més prudents en les previsions econòmiques”. La número dos de Rajoy a l’executiu va anticipar que els plans pressupostaris enviats a Brussel·les inclouran una previsió del creixement a la baixa, tot i que ni ella ni fonts de la Moncloa ni del ministeri d’Hisenda van precisar quines seran les xifres d’aquest impacte.

La pitjor part en aquesta desacceleració, segons va dir, se l’endurà l’economia catalana. “Si no hi ha una revisió, Catalunya podria entrar en recessió”, va afirmar la vicepresidenta en la roda de premsa posterior al consell de ministres. “La Generalitat està creant totes les condicions per fer entrar Catalunya en una desacceleració i fins i tot en una recessió”, va insistir abans de dir als governants catalans que “encara hi són a temps, i tenen l’oportunitat de recuperar la normalitat institucional i la convivència ciutadana”. Per exemplificar aquesta desacceleració, Santamaría va dir que les inversions a Catalunya van caure mentre a Espanya pujaven en el segon trimestre de l’any (tot i que el referèndum es va celebrar tot just començat el quart trimetre), i que les pernoctacions hoteleres a la ciutat de Barcelona també havien disminuït.

De moment l’impacte econòmic més palpable en les finances espanyoles serà la falta de pressupostos: ahir es va confirmar la pròrroga i, de moment, el PNB, descontent amb la resposta de Rajoy a l’1-O, assegura que ni tan sols negocia amb l’executiu els comptes del 2018.