Rajoy esquiva de nou l’oposició pel cas Gürtel
El president espanyol es nega a donar explicacions, repta l’oposició a fer-lo fora i engega el ventilador
MadridEstava citat al ple del Congrés per donar resposta a les moltes preguntes que havia deixat la seva declaració com a testimoni al judici del cas Gürtel. Formalment, era la cinquanta-tresena vegada que parlava de corrupció en seu parlamentària, segons els seus propis càlculs. Però, com les 52 vegades anteriors, Mariano Rajoy va tornar a evitar donar explicacions de fons sobre el presumpte finançament il·legal del seu partit. Una altra vegada, el president espanyol va comparèixer però no va respondre: es va limitar a treure pit de la seva disponibilitat per parlar on se’l cridi i de les seves reformes anticorrupció. Els buits que deixaven els seus silencis sobre el cas Gürtel els va omplir amb crides a frenar el Procés i el terrorisme, els enemics comuns amb el PSOE i Ciutadans, i amb retrets extemporanis a l’oposició -fins i tot va parlar dels GAL.
El format de la compareixença, dissenyat per la presidenta del Congrés, Ana Pastor, va facilitar a Rajoy anar-se’n per la tangent en totes les preguntes compromeses que li van fer els diputats de l’oposició. El president del govern espanyol va fer una primera intervenció, de mitja hora. Durant la intervenció, qui fou coordinador general del PP en l’època que presumptament el capitost de la Gürtel, Francisco Correa, entrava i sortia de la seu del partit al carrer Génova de Madrid “com si fos casa seva” no va ni tan sols referir-se al cas de corrupció que centrava la compareixença. Rajoy, va dir, no troba arguments per assumir responsabilitats. Considera que l’oposició té una “obsessió” amb la corrupció i que ha adoptat una actitud “inquisitorial” amb el seu partit. Per això es va despatxar les preguntes sobre el tema, algunes de molt directes, com les del líder de Podem, Pablo Iglesias, amb evasives i atacs al finançament dels altres partits.
Un cop va rebutjar donar resposta a les aspiracions de l’oposició perquè assumeixi responsabilitats, el president espanyol va arribar a reptar-los a presentar una nova moció de censura, conscient de l’absència d’una majoria alternativa a la cambra (caldrien els independentistes o la suma impossible de Podem i Ciutadans), admesa pel mateix líder del PSOE, Pedro Sánchez. Rajoy sap que, tot i l’absència d’alternativa, la “suma de minories” li provocarà més mals tràngols com els d’ahir. De fet, el president de Ciutadans, Albert Rivera, ja va anunciar que mantindrà la intenció de convocar-lo a la comissió d’investigació del finançament il·legal del PP, on es veurà obligat a respondre en el format d’interrogatori directe, de més difícil escapatòria.
En lloc de respondre si el seu partit es va finançar irregularment, si va cobrar sobresous o per què va defensar l’extresorer del seu partit Luis Bárcenas fins i tot quan sabia que tenia un compte a Suïssa, Rajoy va treure a passejar l’espantall del referèndum. Va retreure a l’oposició -especialment al PSOE i a Ciutadans- que inverteixin energies a discutir els seus casos de corrupció en un moment en què Espanya té reptes més urgents, com “la voluntat d’alguns de liquidar la unitat nacional i la convivència amb un menysteniment obert de les regles més elementals de la democràcia”. Va ser en aquest punt quan el president espanyol es va referir per primer cop a la llei de transitorietat, que va considerar que marca un “projecte autocràtic, liderat per radicals, que només portaria divisió, enfrontament i pèrdua de llibertat i benestar”.
En el cos a cos, Rajoy no va invertir ni un segon a rebatre les acusacions dels portaveus de l’oposició, sinó que va preferir engegar el ventilador. A la portaveu del PSOE, Margarita Robles, que ahir protagonitzava el seu primer gran debat al Congrés, li va recordar que ella va fer de testimoni en el judici del cas Lasa-Zabala, relacionat amb els GAL, i que aleshores el PP no li va demanar la dimissió, com sí que ha fet el PSOE amb l’actual president espanyol després del seu testimoni al cas Gürtel. Robles, que abans havia titllat Rajoy de “president sota sospita”, va entrar al debat, i li va rebatre que gràcies al seu testimoni es van condemnar membres de l’organització parapolicial.
Sense sortir-se del guió, en la rèplica a Iglesias, Rajoy va treure a passejar els clàssics: Veneçuela i l’Iran, que segons ell contribueixen a finançar Podem. El líder de la formació lila va fer una intervenció més mesurada del que és habitual, i li va etzibar sis preguntes directes a Rajoy, entre les quals “Per què va enviar un SMS de suport a Bárcenas?” o “Quan es va assabentar del finançament il·legal del PP?” Cap d’elles va trobar resposta.
Limitació de mandats
Rivera, aliat de Rajoy, va dedicar gran part de la seva intervenció a criticar la decisió de Podem, el PSOE, ERC i el PDECat de convocar Rajoy en un ple extraordinari i no directament en la comissió. Amb aquest format, Rajoy va poder fer un “míting” i fins i tot “mentir”, cosa que no serà possible, segons ell, a la comissió d’investigació. Rivera va anunciar la intenció del seu partit de presentar dilluns una proposta de llei per incorporar a l’ordenament espanyol la limitació de mandats. Aquesta mesura, present en l’acord d’investidura amb el PP, no té el suport del partit del govern espanyol, que considera que per fer-la possible caldria una reforma constitucional de la qual no volen ni sentir a parlar. Rivera va retreure al president espanyol que “no té paraula”, i el va advertir que Ciutadans ho tirarà endavant perquè tampoc té “majoria” per impedir que l’oposició li posi les coses difícils.
Les intervencions dels portaveus independentistes van incorporar al debat el Procés. El d’ERC, Joan Tardà, li va exigir que “demani perdó” i “assumeixi responsabilitats”, perquè, en cas contrari, “estarà reconeixent que està disposat a sacrificar la qualitat de la democràcia per salvar-se”. I va dir: “Per això volem fundar una república! Contra la corrupció! Què es pensa, que som imbècils?” Per la seva banda, el del PDECat, Carles Campuzano, que li va regalar el llibre La nacionalitat catalana, de Prat de la Riba, va recordar a Rajoy que “en democràcia s’han d’assumir responsabilitats” i que el PP no n’ha assumit “cap”. “La corrupció té a veure amb la desafecció que hi ha a Catalunya”, va reblar.
