Correa reconeix que cobrava comissions del 2% al 3% a empresaris i després les pagava al PP

MadridDon Vito confessa. El capitost de la Gürtel, Francisco Correa –que rep el malnom al sumari–, va despullar ahir una era de corrupció i opulència en què la seu nacional del PP, al carrer Génova de Madrid, es va convertir en “casa” seva i l’epicentre de la trama corrupta. Una xarxa que el va beneficiar no només a ell, sinó a un seguit d’empresaris i polítics populars amb els quals va crear una relació de simbiosi: hi guanyaven tots menys el contribuent. Correa va admetre que havia creat una xarxa, amb l’ajuda de l’extresorer Luis Bárcenas, que li permetia cobrar comissions del 2% o el 3% a empreses a canvi de contractes públics. Després traslladava part d’aquestes comissions, amb sobres, al PP. Una altra part se l’embutxacava i l’enviava a Suïssa, on tenia milions invisibles als ulls d'Hisenda.

En un interrogatori de la fiscal, que va durar més de 7 hores i que continuarà avui, l’empresari va admetre la majoria dels fets que se li imputen: des del pagament de milions d’euros a polítics fins als regals en forma de viatges, corbates, festes i fins i tot confeti per enfortir els vincles amb els dirigents públics. S’esperava que Correa hi col·laborés. L’acusat volia mostrar la seva millor cara davant la representant del ministeri públic, que demana 125 anys de presó per a ell i que de moment no ha volgut acceptar la seva col·laboració a canvi de rebaixar-li la pena, tot i els intents de l’imputat d’aconseguir-ho. L’empresari es va limitar a introduir “matisacions” a les acusacions que consten al sumari i va repetir fins a l’extenuació que volia dir “tota la veritat”. Va esquitxar, sense mencionar-los, ministres de l’era Aznar i polítics municipals, però va protegir l’actual president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy.

Bárcenas va tenir la idea

De bon començament Correa va admetre haver pagat “donatius” a una llista de polítics populars, que van des de l’extresorer fins a diversos alcaldes i consellers madrilenys de l’entorn d’Esperanza Aguirre. Després va començar a fer memòria i va descriure com va començar tot. Segons ell, va conèixer Luis Bárcenas a través d’un amic –no va dir qui– i el va perseguir per intentar aconseguir adjudicacions per organitzar actes del partit. Aleshores ell tenia una empresa d’esdeveniments i màrqueting, i volia organitzar conferències del PP. Segons va relatar, Bárcenas se’l va treure de sobre fins que un dia del 1993 va necessitar ajuda en l’organització d’un acte de Democràcia Cristiana a Madrid, en què es van quedar sense habitacions d’hotel per a convidats. Correa va poder solucionar el problema, i a partir d’aquell moment es va començar a enfortir la relació corrupta. Segons el relat de Don Vito –ahir ell va negar que tingués aquest malnom–, a poc a poc es va introduir en el partit. El seu primer contacte polític va ser l’exministre Francisco Álvarez-Cascos, aleshores secretari d’organització del PP, que li va encarregar que gestionés la logística d’un míting que, va presumir, va fer per 10 milions de pessetes menys que els seus competidors.

Aleshores és quan Génova es va començar a convertir en casa seva. I a partir del 1996 construeixen la xarxa corrupta definitiva. Van idear l’entramat Bárcenas i ell. “Tu tens contactes amb empresaris i jo amb polítics –li va dir l’extresorer, segons la versió de Correa–. Intentarem fer gestions per quan surtin els concursos públics de l’administració, intentarem afavorir o adjudicar a alguns d’aquests empresaris, que després col·laboraran amb el partit”. Era la llavor d’un esquema que va anar creixent fins a procurar més de 20 milions d’euros en comptes a Suïssa a cadascun d’ells i un tren de vida envejable a desenes de polítics i constructors.

L’esquema que va descriure Correa consistia en el contacte amb empreses que volien aconseguir contractes públics en administracions controlades pel PP. Hi havia des de construccions d’escoles fins a carreteres o fins i tot “línies de l’AVE”. Això suposa que en l’entramat no només hi participaven dirigents locals, sinó també el govern de José María Aznar, responsable d’aquestes obres. Correa cobrava de vegades directament les comissions a aquestes empreses per intercedir i assegurar l’adjudicació del contracte. En altres ocasions els empresaris ingressaven els diners en un dels seus comptes a Suïssa.

Després ell pagava un percentatge d’aquesta comissió al partit, normalment a Luis Bárcenas, que era l’encarregat de gestionar l’adjudicació “amb el ministeri corresponent”. Aquest esquema va funcionar en centenars d’operacions: “Ni en 10, ni en 20, ni en 30, en moltíssimes obres”. Així va “estalviar fins a 1.000 milions” al PP, segons diu en una de les gravacions del cas, que ahir va discutir. Bárcenas va negar ahir haver cobrat comissions.

Però Correa va entrar més al detall de les corrupteles a més petita escala. A la Comunitat de Madrid va pagar comissions a l’exconseller Alberto López Viejo a canvi de concedir un contracte de neteja a l’empresa Sufi. El president d’aquesta companyia, Rafael Naranjo, va pagar més d’un milió d’euros a Correa directament al compte de Suïssa, i el capitost de la Gürtel va anar pagant una part d’aquests diners a López Viejo en trams, cada cop que aconseguia un contracte per organitzar un acte a la Comunitat de Madrid.

Un altre dels casos que va explicar en detall van ser els regals a Jesús Sepúlveda, exalcalde de Pozuelo de Alarcón i exmarit d’Ana Mato, a qui va pagar des de “viatges amb la família” fins a la festa d’aniversari dels seus fills. A l’exviceconseller de Madrid Clemente Aguado li va pagar la comunió d’un dels fills. Segons el relat de Correa, ell no considerava en aquell moment que estigués cometent un delicte amb aquests regals, perquè eren una pràctica habitual en l’empresa privada, d’on ell provenia, i servien per cuidar la relació amb els seus clients, que eren polítics.

El PP treu pit

L’acusat, però, va voler establir un cordó sanitari amb Mariano Rajoy i va explicar que la seva relació amb el PP es va refredar, precisament, quan l’actual president espanyol en funcions va començar a liderar el partit. Això va servir perquè ahir la secretària general popular, María Dolores de Cospedal, tragués pit i digués “amb orgull legítim” que els que van formar part d’aquest cas “fa anys” que no són al PP. Però la confessió arriba en un moment delicat per a Rajoy. Correa assenyala el seu partit just quan el PSOE debat la seva abstenció a la investidura de l’actual president en funcions, i dóna munició als partidaris del no a Rajoy, i també a Podem, que van sucar pa ahir en les revelacions de Correa. No ho va fer Ciutadans, que es va limitar a recordar que el seu pacte amb el PP ja els compromet a combatre la corrupció.