Continuisme

MadridL’entorn canvia, però Mariano Rajoy no. El president espanyol és poc amant de les sorpreses. No li agraden les sortides de guió dels membres dels seus equips i acostuma a aplicar reciprocitat i actuar de manera més o menys previsible a l’hora de prendre decisions. En la composició del seu nou govern, que va anunciar ahir, es va mantenir fidel a aquests principis: malgrat que haurà de batallar amb les misèries pròpies de la minoria parlamentària, el nou govern serà continuista. Aquest matí, els nous ministres ja han jurat o promès el càrrec al palau de la Zarzuela davant el rei.

Qui és qui en el nou govern espanyol?

Rajoy prescindeix, precisament, dels ministres més imprevisibles: Jorge Fernández Díaz i José Manuel García-Margallo, entregats a les polèmiques, a més de Pedro Morenés, que havia anunciat la intenció de retirar-se. Poques alteracions del sismògraf en un gabinet forçat als equilibris entre les diverses ànimes del PP, i també condemnat a incorporar algunes cares noves, per les vacants no cobertes de l’any en funcions, entre les quals Dolors Montserrat, única catalana, a Sanitat.

Per pacificar les batalles internes, Rajoy opta per agafar la via del mig. Reparteix càstigs moderats i premia amb gasiveria. Així actua en la lluita entre l’ànima institucional de Soraya Sáenz de Santamaría i la de partit de María Dolores de Cospedal. La primera manté el càrrec de vicepresidenta, però perd el de portaveu, a canvi d’incorporar la cartera d’Administracions Territorials, creada expressament per frenar el procés català. La secretària general del partit rep el premi d’una cartera ministerial, després de quedar-se sense càrrecs públics de pes, en perdre la presidència de Castella-la Manxa, però s’ha de conformar amb un ministeri de molt pes institucional i de poca projecció pública com el de Defensa. Una de freda i una de calenta que li serveix a Rajoy per mantenir la calculada ambigüitat entre les faccions del partit: tothom content, però ningú eufòric.

Un camí similar al que Rajoy ha agafat en la batalla econòmica. En aquesta àrea, tot i alguns canvis de carteres, el continuisme és encara més indiscutible. El fins ara ministre d’Economia, Luis de Guindos, manté les atribucions i incorpora les d’Indústria, però veu com s’esvaeix el seu somni de ser vicepresident. Si Rajoy l’hagués fet realitat, hauria trepitjat l’ull de poll al titular d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que l’havia avisat que no continuaria si havia de tenir Guindos de cap. I això no ha passat, tot i que l’històric d’Hisenda perd l’atribució d’Administracions Públiques en favor de Santamaría, amb qui manté bona sintonia. Montoro, com Cospedal, perd la batalla, però per poc.

Prima les àrees econòmiques

El nou executiu, amb 13 ministeris -el mateix nombre que fins ara-, segueix donant més pes a les àrees econòmiques, amb quatre departaments. Tot i la incorporació d’Indústria a l’àmbit d’actuació de Guindos, es manté com a cartera separada la d’Energia i Turisme, a la qual s’incorpora Agenda Digital. Liderarà aquest ministeri el fins ara director de l’Oficina Econòmica de la Moncloa, Álvaro Nadal, que ha fet d’oracle dels números de Rajoy durant l’últim mandat. També revalida el càrrec al capdavant d’Ocupació i Seguretat Social Fátima Báñez.

El càrrec de portaveu que deixa Santamaría el recull Íñigo Méndez de Vigo, que manté les atribucions d’Educació i Cultura, premiat per la seva capacitat de posar ordre a un ministeri agitat que va heretar de José Ignacio Wert, també poc previsible i castigat amb una jubilació daurada a París. També pel seu perfil antipolemista són premiats amb la continuïtat la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, i el de Justícia, Rafael Catalá.

En la resta de les noves incorporacions, Rajoy opta per fer més equilibris, en aquest cas territorials, amb la incorporació de l’exalcalde de Sevilla Juan Ignacio Zoido i l’actual de Santander, Íñigo de la Serna, a Interior i Foment, respectivament. I opta per Alfonso Dastis, un diplomàtic, per a Exteriors.

Rajoy vol assegurar-se la pau: premia la discreció, no es mulla en les lluites de poder i reforça el partit. Però la continuïtat de noms, que ahir va criticar gran part de l’oposició, no podrà venir acompanyada per les mateixes maneres: caldrà passar del corró de la majoria absoluta al diàleg si no vol abocar el país de nou a eleccions.