MINISTERI PÚBLIC

El Consell Fiscal examina l'exclusió dels fiscals del 3%

José Manuel Maza s’enfronta a les polèmiques provocades pel nou cap d’Anticorrupció

Manuel Moix, fiscal d’Anticorrupció, sortint de la fiscalia la setmana passada.
i Ernesto Ekaizer
02/05/2017
3 min

MadridEl Consell Fiscal, l’òrgan que assisteix en les seves funcions el fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, inicia aquest dimarts una reunió de dos dies en la qual s’examinarà la petició d’empara sol·licitada pels fiscals del 3%, José Grinda, Fernando Bermejo i Juan José Rosa. El fiscal en cap d’Anticorrupció, Manuel Moix, va decidir apartar els investigadors del cas. Feia tres anys que indagaven en el presumpte cobrament de comissions de Convergència Democràtica de Catalunya.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El Consell està dominat per membres de l’entitat conservadora Associació de Fiscals, que ja van donar suport a Maza quan va decidir nomenar Moix al capdavant d’Anticorrupció. Un suport per aconseguir a canvi que Jesús Alonso, membre de l’associació, fos nomenat fiscal en cap de la Fiscalia de l’Audiència Nacional. La resistència a Moix dins el Consell Fiscal l’encapçalen els tres progressistes, en minoria.

Dues denúncies

Moix va decidir apartar els fiscals del 3%, en teoria, per donar més pes a les delegacions territorials del ministeri públic, una decisió que no concorda amb el criteri seguit en altres investigacions. Darrere l’exclusió hi ha dues denúncies contra Grinda, Bermejo i Rosa que els fiscals asseguren -en l’escrit que van enviar a Maza per demanar-li l’empara- que estan “exclusivament dirigides a erosionar l’exercici imparcial” de la seva funció.

Els denunciants, segons fonts de la fiscalia, van ser rebuts per Moix, que va escoltar els seus arguments i tot seguit va fer tres coses: comunicar les denúncies als fiscals, apartar-los del cas i enviar una de les denúncies a la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La denúncia enviada és la que va presentar l’intermediari Rafael Pallardó, investigat per blanqueig de diners en el cas Emperador, i que va oferir als fiscals documents sobre activitats de la família Pujol. Segons el seu relat, hauria rebut amenaces i coaccions dels fiscals, a més d’assegurar que també el va coaccionar el fiscal general d’Andorra. Els fiscals, en canvi, defensen que els va fer xantatge perquè volia cobrar de fons reservats. Una altra denúncia, presentada per Santiago Roselló, investigat pel cas Clotilde, està només dirigida al fiscal Grinda i és per haver col·laborat amb la Fiscalia d’Andorra per coaccionar-lo. Els fiscals desmenteixen les coaccions -asseguren que Pallardó els va fer xantatge- i assenyalen que el nexe comú entre les dues denúncies és la investigació sobre el Banco Madrid, propietat de la Banca Privada d’Andorra. Segons els fiscals, els exresponsables de l’entitat, Higini i Ramon Cierco, comparteixen el mateix advocat, Javier Iglesias.

En declaracions a l’ARA, el lletrat va negar que fos l’advocat de Pallardó, però sí que va reconèixer que s’hi havia reunit i que havien parlat de la denúncia que volia interposar. Iglesias també va confirmar que s’havia reunit amb Moix per oferir-li la col·laboració dels Cierco en diferents investigacions d’Anticorrupció.

Moix, que va prendre possessió el 8 de març, va trigar molt pocs dies a precipitar els esdeveniments: es va reunir amb l’advocat Iglesias, va rebre la declaració dels denunciants i va apartar els tres fiscals sense donar instruccions ni convocar la Junta de Fiscals.

La conducta de Manuel Moix contrasta amb el que havia fet el seu antecessor a la Fiscalia Anticorrupció, Antonio Salinas, que, quan va estar al capdavant de la institució, des del 2003, no es va reunir mai personalment amb cap persona que hagués denunciat un fiscal, segons fonts jurídiques.

Moix, en el punt de mira

La polèmica pel cas 3% no és l’única que ha d’afrontar el fiscal general de l’Estat en els pocs més de 50 dies que acumula al capdavant d’Anticorrupció.

La Junta de Fiscals ja va tirar per terra les ingerències de Moix en l’operació Lezo, quan va intentar frenar els escorcolls que afectaven l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, a la presó per les irregularitats en la gestió del Canal de Isabel II. Un cop va veure frustrades les seves intencions, va intentar apartar el fiscal del cas, Carlos Yáñez, que havia expressat la seva disconformitat amb les ingerències de Moix. Li va suggerir que marxés a Granada i acabés amb la seva comissió de serveis a Madrid.

La majoria conservadora del Consell Fiscal permetrà probablement que Maza surti airós de la reunió de l’ens, però la gestió de Moix -seleccionat per Anticorrupció per canviar les dinàmiques de l’òrgan que més ha fet per investigar les irregularitats dle PP- està sent molt qüestionada al ministeri públic. A part del rebuig del ministeri fiscal, diversos membres de la Fiscalia Anticorrupció -inclosos alguns integrants de l’associació conservadora- s’han resistit als moviments del fiscal en cap.

stats