155: La Moncloa nega que hi hagi un acord per fer eleccions al gener a Catalunya, però Cs ho dona per fet
El govern espanyol afirma que encara no hi ha acord total per aplicar la intervenció autonòmica
MadridEl portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, ha comparegut aquest divendres a la Moncloa després de la reunió del consell de ministres que aquest divendres no ha presidit Mariano Rajoy, que és a Brussel·les. El ministre ha desmentit que l'acord amb el PSOE per a l'aplicació de l'article 155, que s'aprovarà demà en un consell de ministres extraordinari, hagi de desembocar necessàriament en eleccions al gener, com havia dit l'exministra socialista Carmen Calvo: "És molt d'hora per dir quan hi haurà eleccions en aquesta comunitat autònoma; el més important és restablir la legalitat i després la convivència. Són mesures que no es fan d'un dia per a un altre. Hem de portar la tranquil·litat; després, aquest procés probablement hagi d'acabar en unes eleccions".
Tant el PSOE com Ciutadans sí que donen per fet aquest acord perquè les eleccions siguin al gener, però fonts de la Moncloa han matisat que l'acord encara no està tancat. "Dimecres jo vaig pactar amb el senyor Rajoy que les eleccions serien al gener", ha dit el president de Ciutadans, Albert Rivera.
El també ministre de Cultura ha justificat l'aplicació d'aquesta intervenció de l'autonomia per fer possible "l'assossegament i la tranquil·litat" que, segons ell, no han donat les explicacions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en les seves cartes.
"Les mesures que es posaran en marxa no suposen suspendre l'autonomia de Catalunya", ha justificat el ministre, que ha dit que la voluntat és garantir l'estabilitat econòmica i el funcionament de les institucions catalanes.
A més, l'executiu ha recorregut al Tribunal Constitucional la comissió sobre la violació de drets fonamentals a Catalunya, que pretenia "determinar la violació de drets fonamentals en el pretès referèndum de l'1 d'octubre", ha dit Méndez de Vigo, que ha afegit que aquesta comissió va contra la presumpció d'innocència. Segons el ministre, la comissió pretenia atribuir a la Generalitat uns poders que no li pertoquen, i constituïa els Mossos com un cos "parajudicial".
