Celrà: cinc anys actuant com si fos un dia laborable més
Un terç del personal municipal va a treballar
CelràAdiferència del que va passar a Badalona, l’Ajuntament de Celrà (Gironès), que ahir va obrir les portes per cinquè any consecutiu coincidint amb el 12-O, no ha rebut mai cap avís ni notificació judicial per haver permès treballar als funcionaris en una festivitat nacional. “Mai no ens han dit res. Suposo que el cas de Badalona respon a una qüestió política: al PP encara li cou que els partits d’esquerres l’hagin foragitat de l’alcaldia”, apunta a l’ARA l’alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), abans d’iniciar-se la reunió de l’equip de govern per preparar els pressupostos del 2017.
Una tercera part del personal municipal de Celrà va treballar ahir acollint-se a la proposta pactada amb el comitè d’empresa. “No és obligatori, cada treballador tria el que prefereix”, va destacar Cornellà, convençut que el Dia de la Hispanitat “no representa la societat catalana actual”. És la mateixa opinió de Mercè Amich, regidora de Joventut i Igualtat, que afegeix: “Si estem en un procés de desconnexió hem de fer tot el possible per fer-lo efectiu i, per tant, anem a treballar com un dia normal”.
Revolucions i metàfores
Malgrat això, l’aspecte que oferia ahir Celrà no era gaire diferent del d’un dia festiu. Al marge de l’Ajuntament, la biblioteca municipal, uns quants bars i una farmàcia de guàrdia, la majoria dels comerços i equipaments estaven tancats, com també l’institut, els col·legis i les llars d’infants. La inactivitat al polígon industrial era gairebé absoluta, amb l’única excepció d’un camioner despistat que intentava, en va, que li obrissin la porta d’una empresa química. A les deu del matí, els carrers del poble estaven quasi deserts. El lladruc d’algun gos i el piular dels ocells sobresortien per damunt de la remor llunyana de la carretera C-66. “Generalment les revolucions neixen als carrers sense sortida”, diu una frase de Bertolt Brecht que es pot llegir en una paret del carrer Escorxador. “Potser és una metàfora del dia d’avui”, va apuntar, somrient, l’Enric, un jubilat vestit amb xandall que mai no va tenir l’opció de treballar un dia festiu.
No és el cas d’en Pere, funcionari de l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, que ahir resumia així les seves raons per acudir a la feina: “No veig cap motiu per celebrar el descobriment d’Amèrica. I en tot cas el va fer la Corona de Castella, que no té res a veure amb el meu llegat cultural català”. Però no tothom podia escollir. “M’agradaria treballar avui, però no em deixen”, va lamentar Concepció Casacuberta, empleada d’una empresa alimentària. “Com que les nenes fan festa no tinc gaires opcions. Preferiria treballar i que fos festa un altre dia”, va comentar la Rosa, que és metgessa i té dues filles. “Nosaltres treballem, però no per temes ideològics, sinó perquè dissabte farem festa”, van explicar els comercials Laia Torres i Agustín Micha.
El cas de Celrà no és únic, però, a les comarques gironines. L’Ajuntament de Viladamat (Alt Empordà) també fa cinc anys que ha convertit el Dia de la Hispanitat en un feiner més. Verges, Begur, les Planes d’Hostoles, Siurana i Viladrau són altres municipis de la demarcació que ahir no van fer festa. També a l’Ajuntament de Girona, els regidors cupaires van anar a treballar amb normalitat i l’alcaldessa, Marta Madrenas (CiU), va mantenir unes quantes reunions.