Catalunya, País Valencià i Balears denuncien el maltractament econòmic a què els sotmet l'Estat

València"L'estat espanyol va en contra dels nostres interessos". Qui ho ha dit de forma més clara ha estat el vicepresident balear, Gabriel Barceló, a la cloenda d'una jornada que ha aplegat avui a València representants polítics, socials, econòmics i acadèmics de Catalunya, el País Valencià i les Balears. L'eix central de les intervencions ha estat el maltractament econòmic que els tres territoris pateixen per part de l'Estat, concretat especialment en el finançament autonòmic i en infraestructures com el corredor mediterrani.

A la jornada, organitzada per l'Institut Ignasi Villalonga i el setmanari 'El Temps', hi ha participat el vicepresident català, Oriol Junqueras, que s'ha mostrat escèptic sobre el resultat de les negociacions sobre el finançament econòmic (en les quals la Generalitat no hi participa directament) i ha defensat que Espanya no té incentius per canviar. "Que els ciutadans de Catalunya puguin votar sobre la República Catalana sí que seria un estímul per canviar l''statu quo', ha defensat Junqueras davant els seus homòlegs valencià i balear. El més crític amb el sistema actual ha estat el conseller d'Hisenda valencià, Vicent Soler, que ha afirmat sense embuts que "el FLA és una estafa" i que el deute de la Generalitat Valenciana "no es pot pagar ni en broma", perquè respon a un infrafinançament estructural. En la mateixa línia, la consellera balear, Catalina Cladera, ha demanat la condonació de part del deute autonòmic.

A més de defensar un sistema de finançament més just i equitatiu, la jornada 'L'hora de les decisions' també ha reivindicat un augment de les inversions en les infraestructures dels tres territoris. El conseller de Territori, Josep Rull, ha dit que es tracta d'aplicar el "sentit comú" per aconseguir "prosperitat".

El president de les Corts Valencianes, Enric Morera, ha clos l'acte fent una crida a la "unitat" dels tres territoris per forçar l'Estat a canviar el seu funcionament. I s'ha preguntat: "Tenim les ferramentes per decidir el nostre futur?". La resposta, com han subratllat la majoria de ponents, és clara: "No".