Carles Puigdemont: “Referèndum unilateral? No hem de descartar cap opció”

BarcelonaEl president Puigdemont acaba de tocar la guitarra amb els Sopa de Cabra. Ni pot ni ho pretén dissimular: s’ho ha passat magníficament bé. La música li ofereix una de les poques oportunitats d’esbargir-se en un càrrec amb pressió i després d’una setmana intensa. M’ensenya a la tablet un vídeo dels Sopa tocant la mateixa peça en un terrat de Girona davant d’una multitud que en gaudeix. La lletra de la peça triada, Camins, dóna algunes pistes. “Camins que ara s’esvaeixen. / Camins que hem de fer sols. / Camins vora les estrelles. / Camins que ja són nous...”

Fa cinc mesos que va arribar al càrrec. En algun moment s’ha penedit d’haver dit que sí?

Penedit, no. Cap vegada. Perquè sóc una persona amb coratge i responsabilitat i, quan prenc una decisió, és fins a les últimes conseqüències.

Aquests mesos han passat coses, i l’última potser és la més destacable. La majoria parlamentària per la independència, que tenia un full de ruta consensuat, s’ha trencat.

S’ha trencat l’acord d’estabilitat. La majoria existeix. Els ciutadans poden esperar dues coses. La primera, que el govern mantingui el seu compromís amb el full de ruta. Tenen tot el dret a esperar-ho, nosaltres tenim l’obligació de fer-ho. I la segona, que quan comparegui al Parlament per a la qüestió de confiança tinguin esperances que pugui haver-hi encara una majoria més gran que doni suport al desig majoritari del poble de Catalunya.

¿Mantenir el full de ruta vol dir mantenir els objectius finals o mantenir el calendari?

Totes dues coses. El calendari es pot mantenir en les condicions actuals, però si de resultes de fets que ara mateix no podem conèixer -eleccions espanyoles, paper de la UE, el Brexit, mil coses- hi ha elements que ens ajuden a enriquir i millorar el full de ruta, sempre hem dit que hi estàvem oberts. Sense desviar-se ni un grau de l’objectiu final i conscients, ara amb més coneixement de causa que fa cinc mesos, que les feines que havíem de fer les podem fer en el temps que ens havíem marcat. En els 18 mesos encara hi tinc convenciment, perquè veig els resultats, el que queda per fer i tot el que hem fet fins ara, i estic absolutament convençut del termini.

Què s’ha fet, fins ara? ¿Es treballa internament?

El Govern ha treballat en moltes direccions i amb bons resultats. Hem fet el que hem dit que faríem. Anem preparant-nos perquè, quan aquest país ho decideixi, estigui en condicions d’esdevenir un estat independent i tot funcioni. El govern ha d’entregar els comptes al final de la legislatura. I al ritme que portem, aquests deures estaran completíssims.

¿Sense pressupostos aquests deures estaran fets, també?

Estaran fets. No amb la intensitat que voldríem. Haurem d’espavilar-nos en algunes coses que havíem dissenyat i fer-les d’alguna altra manera. I coixos amb el que és un dels nostres grans arguments per afrontar el procés: que la nostra prioritat són les persones. Ara teníem una gran oportunitat per demostrar, mitjançant aquests pressupostos, que amb els 1.100 milions d’euros de més que tenim, en lloc de fer content a en Montoro, podíem fer contenta molta gent. Però les feines que hem de fer les podem fer, i en el termini previst.

Com s’explica que no s’hagin ni tramitat aquests pressupostos, que permetien més despesa social?

Si tenim en compte que hi havia un acord parlamentari que assegurava al Govern l’estabilitat, no s’explica de cap manera. Només s’explica pel trencament unilateral de l’acord. No s’explica per raons pressupostàries en si mateixes.

¿El trencament és per una qüestió maximalista, per una impossibilitat d’integrar-se en el sistema?

Ho desconec. No sé si la CUP que va comprometre’s a signar aquell acord és la mateixa CUP que ara el trenca. Hem sentit que els acords mutaven, però amb desconcert i estupefacció. I això ens posa també a tots en guàrdia de cara a futurs acords amb la CUP. Si hem de signar un acord amb algú que pensa que els acords tenen vida pròpia i muten, això ens posa sobre avís de cara a les opcions de d’aconseguir acords fiables.

Vostè deia que la majoria continua sent-hi, però és una majoria que muta.

No, la majoria hi és i hi continuarà sent. Els acords, diuen que muten. Jo no sóc dels que pensa que la CUP ha deixat de ser independentista. No. El que passa és que no està servint el propòsit de la independència amb les seves decisions.

La campanya electoral ha interferit negativament en la negociació dels pressupostos.

Per la nostra banda, no. El Govern s’ha blindat molt i en aquest sentit no tinc cap retret a fer a ningú. Jo sí que he vist clarament una influència negativa de la campanya electoral. I potser partits polítics que poden compartir aquest pressupost no han volgut comprometre els seus partits matriu donant suport a la tramitació d’uns comptes que saben que són bons però que per a ells tenen un defecte de fàbrica: que els fan uns independentistes. Aquest mateix projecte fet idèntic, idèntic, amb els mateixos números, prioritats i partides, però promogut per un Govern que no hagués sigut escollit amb una majoria i programa independentistes, no hauria tingut dificultats perquè prosperés la seva tramitació. Alguns han descobert que la independència anava de persones. I quan ho han vist han preferit no ajudar les persones per no ajudar la independència.

¿Vostè s’hi va implicar molt directament, en la negociació?

Sí. El vicepresident i jo ens hi vam implicar, no vam escatimar recursos. Que no ens ho poguessin retreure. Ens hi hem dedicat al més alt nivell. Per tant, sí, m’hi vaig dedicar.

Aleshores, ¿potser el problema no eren els pressupostos?

És evident que no és un problema de pressupostos, perquè hem fet de tot. Els hem demanat fins i tot menys esferç del que han fet a l’Ajuntament de Barcelona amb un govern amb qui no tenen firmat cap acord. Els hem demanat que retiressin l’esmena. No els demanem un sacrifici, els demanem que compleixin un acord que tenim signat. Si veiéssim que estaven mal fets, o mal negociats, no seríem tan contundents en la defensa. Però estem orgullosos d’aquests pressupostos, els hem treballat bé internament. I sap greu que aquesta feina, per raons que no tenen a veure amb el pressupost, se’n vagi en orris.

¿La CUP té desconfiança respecte als treballs del procés i respecte al calendari?

Però llavors han aplicat una censura prèvia. Perquè els vaig oferir la possibilitat d’establir un espai de treball conjunt per explicar-los tot el que es va fent, per compartir informació, perquè participessin del procés i, per tant, amb coneixement a l’hora de prendre decisions sobre les fites d’aquest calendari. I que ho desconeguin no vol dir que no s’estigui fent. Els vaig proposar això i, per tant, han decidit aplicar la censura prèvia. I així no anem enlloc.

Què s’està fent?

Estem complint el programa amb què em vaig presentar a la investidura. I ho estem fent i no perdem el temps. Ara, el que no fem són campanyes publicitàries: ni ho anem pregonant ni fem pancartes.

Què presentarà, al Parlament? ¿Un programa de govern amb uns pressupostos associats?

Tot això ara és prematur. Han de passar coses, tenim una campanya electoral i no vull que el debat sobre la qüestió de confiança hi interfereixi. Vull llegir molt bé la situació abans de fer el moviment següent.

¿Trucarà als seus socis per parlar de la qüestió de confiança? ¿O això ho treballarà vostè?

Home, els socis són una peça indispensable. La qüestió de confiança no és un acte d’individualisme del president. Faré un plantejament i el treballarem, sí, però si es perd la qüestió de confiança es desencadena un procés que, o bé desemboca en un nou president, o bé desemboca en eleccions. És evident que no és un tema que m’afecti només a mi.

Quina metodologia seguirà?

Hem de fer un treball intern dins del Govern, de JxSí i de les entitats sobiranistes per veure de quina manera es recompon la majoria a l’entorn de la independència de Catalunya. O del procés cap a la independència. Tinc ganes de saber-ho, i hem d’esperar a veure què passa a la campanya.

¿Està dient que confia en una aproximació als grups partidaris del referèndum, els comuns, quan es vegi que no és possible?

El referèndum, si el govern de l’Estat ens el proposa, el treballarem. I tenim voluntat de pactar-lo. Però s’ha de reconèixer, també, que s’acosta el moment en què els comuns hauran de prendre una decisió i fugir d’aquesta còmoda ambigüitat. Perquè hi haurà un moment que es veurà clar que aquest referèndum no és possible. Per tant, hauran de dir, si volen ser honestos, quina opció prefereixen per al futur polític de Catalunya. I s’acosta el moment, hi ha un tic-tac, aquí. I ells saben que hauran de respondre i sortir d’aquesta còmoda ambigüitat, que és molt de la vella política.

¿Té un escenari favorit, pel que fa al resultat de les eleccions del 26-J?

En aquesta legislatura fallida ja hi podria haver hagut un govern. Si Podem i el PSOE s’haguessin entès i ens haguessin ofert un referèndum, sabien que podien comptar amb el nostre suport.

Ara alguns sectors comencen a parlar d’un referèndum unilateral d’independència, un RUI. Vostè què en pensa?

Jo només demano que aquests dies de campanya electoral, si ens creiem la fortalesa del procés, que és integrador i no és una cursa d’esprínters, ens estalviem les discussions. Mirem, pensem bé i reflexionem bé abans de dir les coses. Hi ha moltes opcions, moltíssimes, i no n’hem de descartar cap, de les opcions possibles. Però tenim un full de ruta i no ens n’hem de desviar.

El 9-N no va ser un referèndum, va ser un procés participatiu. ¿Vostè creu que es podria fer d’una altra manera?

Ja ens ho trobarem, això. La nostra prioritat és complir el full de ruta i mantenir la invitació a l’Estat per negociar i pactar. I no obrirem cap altra porta mentre aquesta no es tanqui. I és el full de ruta que treballarem: complir el mandat de les urnes. I en cas de culminar-lo, tal com deia la resolució del 9-N, convidar l’Estat i la UE a participar en la negociació. Potser les eleccions espanyoles ens sorprendran i en sortirà un govern que acceptarà la invitació i decidirà seure definitivament a la taula de negociació. Que ja està parada des de fa temps, per cert, però només hi estem asseguts nosaltres.

Quins resultats creu que traurà CDC en aquestes eleccions?

A nosaltres ens han pronosticat sempre mals resultats. Sempre, sempre. I seran molt millors del que ens pronostiquen, i a més és una típica campanya en què cada dia que passi anirem remuntant.

Quin és el punt feble de la refundació de Convergència? ¿Les retallades, les sospites de corrupció, la renovació de líders?

Ostres, jo no n’hi veig. Veig que és un projecte d’una gran fortalesa. Hem començat espectacularment forts, amb un superdissabte que marca un precedent indispensable per parlar de participació política en aquest país. Qui vulgui parlar de participació política haurà de parlar prioritàriament del que va passar al superdissabte de Convergència.

En un grau de 0 a 10, quina renovació espera del partit?

Un 10. En el sentit que és un 10 pel projecte nou més la part del projecte antic que dóna sentit a això que estem fent. Òbviament hi ha una tradició de Convergència que s’ha d’incorporar i ha de seguir. No parlo d’una renúncia: és una refundació, la creació d’una eina sobre uns actius molt sòlids.

¿Això vol dir persones i idees?

Hem parlat de nous lideratges, de nou llenguatge, de noves prioritats, de nova governança interna. En aquest sentit no hem de posar límits a l’ambició de la nova eina.

De cara a l’opinió pública, què perjudica més la imatge de Convergència: les polítiques d’estabilitat, de retallades, o les sospites sobre corrupció?

És evident que hem hagut de governar en una època molt i molt difícil. Però, d’altra banda, si avui tenim unes dades socioeconòmiques considerablement millors que les del conjunt de l’Estat en termes d’atur, inversió i activitat econòmica, riquesa i inversió estrangera, probablement és perquè aquest país ha estat preparat abans que els altres. I això també s’haurà de reconèixer. A més a més, els homes i dones dels governs de Convergència han donat la cara per salvar l’estat del benestar, els serveis públics, amb sacrificis dolorosíssims de les persones. Ens hem de treure el barret per tota aquesta gent que ha sigut capaç d’assumir responsabilitats de govern.

¿Governar és prendre decisions difícils?

Quan un governa no pot mirar cap a una altra banda perquè, si ho fa, el país és el que en pateix les conseqüències. I la millor tradició de Convergència és no donar les regnes de la responsabilitat a algú altre. Quan hem vist una crisi gravíssima a Gràcia, hi ha hagut un Govern que no ha desaparegut, que és el responsable de l’ordre públic. I, en canvi, un altre govern ha tingut la temptació de cedir les regnes de la responsabilitat als veïns. Aquest no és l’estil de CDC. No quedar bé a la foto, a nosaltres, no ens espanta. Però, esclar, a vegades no t’afavoreix. Crec, però, que és l’hora de la política que no busca la selfie : fotografiar-se a un mateix i quedar molt bé desconnectant de la realitat que t’envolta.

¿Creu que el Brexit pot jugar a favor de normalitzar la idea d’un referèndum per abandonar la UE o per trencar amb l’ statu quo d’un país determinat?

El referèndum del Brexit segur que servirà per demostrar l’enorme i colossal capacitat d’adaptació de la UE a la realitat canviant. Una realitat que potser no li agrada, que potser ha combatut fins al dia abans. El dia que es produeixi, però, tindrà una agilitat al·lucinant per adaptar-s’hi. Perquè la UE és un projecte encara de molt interès econòmic. I l’economia és el més darwinista que hi ha. Aquest darwinisme polític de la UE li ve de la seva naturalesa econòmica. S’adapta a l’entorn amb una facilitat que sorprèn. I el Brexit servirà per a això. Sigui quin sigui el resultat. Si és molt ajustat a favor que el Regne Unit es quedi, la UE s’haurà de moure. Si és molt ajustat a favor de sortir-ne, també es mourà. És el que diuen les enquestes ara mateix.

Les enquestes també indiquen un desplaçament de l’electorat cap a l’esquerra. ¿L’eix dreta-esquerra pot afectar l’objectiu sobiranista?

Jo no accepto la premissa, perquè nosaltres, i els pressupostos també, som la prova que aquests dos eixos no estan separats. L’eix independentista es fa per l’eix social. I no pot haver-hi garantia per a l’eix social si no tenim un estat a favor. Perquè els problemes socials que té Catalunya avui els ha tingut amb un govern de dretes i amb un govern d’esquerres, tots dos espanyols, però amb un estat en contra. Aquest és l’element que hem de canviar per poder preservar l’eix social i que respongui a les necessitats del país.

Però a Junts pel Sí hi ha sensibilitats diferents...

Precisament, Junts pel Sí és el resultat d’aquesta reflexió, d’aquesta síntesi. El nostre programa polític és això. Els pressupostos eren això. Des d’aquesta lògica li diré que continuaré fidel a aquesta simbiosi entre els dos eixos que es donen en el procés de construcció d’un estat català. Fem un estat català per a les persones. L’estat propi podria haver sigut l’espanyol si hagués servit per ajudar els catalans. Però no ha servit, i la prova és la situació en què ens trobem.