Càlculs (i interessos) de Susana Díaz per avançar eleccions

SevillaLes alarmes es van disparar dilluns i seguien enceses fins ahir a la tarda a Sevilla. La presidenta de la Junta d’Andalusia, la socialista Susana Díaz, va atribuir al seu govern de coalició -PSOE-IU- falta de cohesió i va amenaçar amb un avançament electoral que les travesses situen ara al març o al maig. Ahir, la segona jornada d’intrigues, va ser kafkiana: des de Gibraleón (Huelva), l’emergent ariet del socialisme espanyol va prosseguir amb el seu relat. “No permetré que Andalusia sigui com Catalunya, ni tampoc que uns milers de militants d’IU, el PP o el PSOE decideixin el nostre futur. Seran els andalusos els que es pronunciïn, si no hi ha prou estabilitat”. El seu número dos, el vicepresident Diego Valderas, d’IU, va comparèixer després del consell de govern per subratllar just el contrari. “No hi ha raons objectives per a un avançament”, va assegurar. Esquerra Unida no vol donar motius a Díaz perquè pensi el contrari.

Ja de tornada a la capital andalusa, la presidenta es va reunir durant gairebé dues hores amb els seus secretaris generals provincials, en una cita en què l’ordre del dia eren teòricament les eleccions municipals del 24 de maig. Es va parlar de tot però no es va informar de res. “No hi ha novetats”, va etzibar Díaz a la sortida. Per si de cas, IU ja prepara la rèplica. El coordinador general de la formació a Andalusia, Antonio Maíllo, analitzarà avui amb els seus barons territorials les cartes amb què juguen aquesta partida.

La seqüència de tensions entre els socis de l’executiu va arrencar a l’abril arran del desallotjament de Corrala Utopia -un edifici ocupat a Sevilla-, els reallotjaments decidits per la conselleria de Foment (IU) en contra del parer socialista i la retirada momentània de competències en habitatge a aquest departament díscol. El permanent road show de Susana Díaz -a Madrid, a Catalunya, amb empresaris de l’Íbex, amb la casa reial- tampoc ha millorat l’escassa sintonia que Maíllo i ella es professen. El penúltim xoc ha arribat arran de la intenció de Valderas de viatjar als campaments de refugiats saharauis a Tindouf (Algèria) i, sobretot, després que IU convoqués per al juny un referèndum entre la militància per valorar una possible ruptura si les lleis projectades pel bipartit no s’aprovaven en els pròxims mesos.

Les enquestes somriuen a Díaz

Díaz maneja els temps com ningú. Ha encarregat enquestes de consum intern que esbossen fins i tot una majoria absoluta del PSOE. Sap que Podem està en plena construcció i un avançament electoral podria agafar els de Pablo Iglesias a contrapeu. I entén que amb una victòria a Andalusia veuria reforçades les seves opcions de desbancar Pedro Sánchez i podria oferir-se com l’última esperança dels socialistes per reconquerir el vot perdut a tot l’Estat. El PSOE no dubtaria a utilitzar el seu èxit a Andalusia per desmitificar l’ascens de Podem i desmentir l’esfondrament socialista.

La convocatòria electoral és potestat exclusiva de la presidenta, que ha d’informar-ne el consell de govern, on hi ha tres consellers d’IU. La pròxima reunió serà dimarts que ve: aquest seria aproximadament el lapse de reflexió de què disposa Díaz. El seu embaràs de tres mesos, anunciat dilluns, és un altre condicionant: anar més enllà del maig suposaria concedir més temps a Podem i arriscar-se a noves desavinences amb IU, sotmesa a fortes pressions d’una part de les seves bases, dels sectors més veterans i d’Alberto Garzón -figura emergent d’IU a tot Espanya- perquè el divorci amb el PSOE andalús es materialitzi ja. Les contradiccions de l’aliat minoritari de Díaz s’acumulen: han permès l’aval als pressupostos del 2015, han bloquejat totes les comissions d’investigació sobre corrupció plantejades pel PP i han tolerat sistemàtics retards en el full de ruta legislatiu, que preveia mesures com un banc públic de terres, una renda bàsica universal i una llei de participació. Seguir a l’executiu amb Díaz és sobreviure i morir alhora.

“No tinc temps per a les primàries [del PSOE]. El meu compromís és amb Andalusia i és aquí on em deixaré la pell”, advertia ahir Díaz en al·lusió al pols subterrani que manté amb Sánchez per disputar la Moncloa a Mariano Rajoy. El que la presidenta andalusa busca és una combinació guanyadora: legitimar a les urnes el càrrec que va heretar de José Antonio Griñán el 5 de setembre del 2013, enfonsar IU sota l’acusació d’irresponsabilitat, desactivar l’amenaça de Podem i presentar-se a Madrid com l’única figura capaç de tornar al seu partit els anys de vi i roses.