La CUP prepara el terreny per desmarcar-se dels pressupostos

BarcelonaGirat el full del bloqueig de la investidura, les dues forces independentistes al Parlament, Junts pel Sí i la CUP, s’enfronten ara a un altre debat clau: els pressupostos del 2016. Els anticapitalistes, que tenen un acord d’estabilitat parlamentària amb Junts pel Sí, ja van avisar que no firmaran un xec en blanc per validar uns comptes que el mateix vicepresident econòmic, Oriol Junqueras, va admetre que seran “injustos” pel poc marge de maniobra financera que té el Govern des del moment que les finances de la Generalitat estan intervingudes per l’Estat. I els cupaires ja adoben el terreny per desmarcar-se dels comptes i forçar la pròrroga dels del 2015, que, diuen, no és “l’escenari ideal” però “deixa marge” per aplicar part del pla de xoc social acordat.

Així ho va reivindicar ahir la diputada de la CUP Anna Gabriel en una entrevista a TV3. “Serà convenient que siguem rigorosos i no convertim els pressupostos en una arma llancívola. Sense pressupostos es poden fer moltes coses”, va considerar. S’hi afegia des de Catalunya Ràdio el seu company de files al Parlament Albert Botran, que va reclamar al Govern gestos per evidenciar la ruptura: “Per tirar endavant el procés seran necessàries polítiques que superin el marc legal, i els pressupostos no han de ser una excepció”. Les fonts de l’esquerra anticapitalista consultades per l’ARA esperen que el Govern “no apliqui als pressupostos certes limitacions que marquen les lleis espanyoles”, com és el límit de dèficit o les restriccions en l’accés a la sanitat. En qualsevol cas, la CUP avisa que serà quan Junqueras presenti els comptes que hauran de “valorar políticament” si és convenient aprovar els pressupostos o no. “Ha de ser un debat polític, no tècnic”, argumenten, conscients que el debat pressupostari se solaparà amb l’assemblea general del 22 de maig, en què la formació analitzarà amb les bases l’acord amb JxSí.

El cert és que els atacs verbalitzats els últims dies per dirigents de Convergència contra els anticapitalistes arran de la moció per refermar la resolució del 9-N han irritat amplis sectors de la CUP, cosa que dificulta el clima de negociació dels pressupostos. És més, el sector més pactista de la CUP lamenta que això dóna ales als més durs per construir el relat del veto als comptes.

Economia no preveu la pròrroga

Si bé fonts del departament d’Economia consultades per aquest diari asseguraven ahir que no treballen amb cap altra hipòtesi que no passi per la presentació i aprovació dels pressupostos, principalment amb els socis parlamentaris de la CUP però amb voluntat d’un suport més ampli, altres fonts governamentals donen per fet l’escenari de pròrroga pressupostària. Una pròrroga que, per cert, afirmen que tant podria prosperar amb la CUP com amb el suport d’altres forces parlamentàries en el cas de la negativa dels cupaires també a un decret de pròrroga, que ha de validar el Parlament.

Des de la conselleria d’Economia afirmaven ahir que el clima d’entesa que es respirava en la constitució del grup de treball sobre el deute els aporta bones sensacions de cara a afrontar la negociació dels comptes. Entenen que el Govern ha posat el debat sobre el deute i els interessos al centre de l’agenda política. De fet, la declaració rupturista del Parlament -anul·lada pel TC- ja instava el Govern a obrir “vies de negociació que permetin reduir la càrrega del deute en el conjunt de la despesa” per “alliberar recursos per dotar financerament” el pla de xoc social, que l’executiu ha alertat que no es podrà desplegar en la seva totalitat si no és amb nous comptes. A la CUP, en canvi, creuen que malgrat les limitacions de la pròrroga, “hi ha marge” per garantir els capítols més urgents del pla de xoc.

En qualsevol cas, les assemblees de la CUP tindran l’última paraula. El consell polític i el grup d’acció parlamentària ja dissenyen el procediment assembleari per consultar les bases, que s’activarà a l’abril, abans fins i tot de la presentació dels comptes. Tot plegat per evitar que es repeteixi una decisió a última hora, com va passar amb l’acord de la investidura.