La CUP diu un no definitiu a Mas

BarcelonaLa CUP va culminar ahir el veto a Artur Mas. Ni les "pressions" de CDC -que han denunciat durant tres mesos-, ni la incertesa d’unes noves eleccions al març, ni tan sols les nombroses veus dins de la formació que clamaven per un acord amb Junts pel Sí han fet moure la formació anticapitalista de la línia que defensava des de la campanya electoral del 27-S: no investir Mas. Ahir, en la transcendental reunió del consell polític i del grup d’acció parlamentària, la negativa a validar la candidatura del president en funcions va imposar-se en unes ajustades votacions. En el cas hipotètic d’un debat d’investidura, la CUP traslladaria la seva negativa amb una abstenció dels 10 diputats al Parlament. Tanmateix, fonts de Junts pel Sí consultades per l’ARA asseguren que Mas esperarà al 10 de gener, el dia en què es convocarien automàticament noves eleccions. Tot apunta que seran al març.

Després de ratificar el no a la investidura, la CUP va tornar a demanar a Junts pel Sí que "mogui peça" i proposi un candidat alternatiu per evitar uns nous comicis al març -probablement el dia 6-, un escenari electoral probable tenint en compte que CDC i ERC han repetit que Mas és el seu únic candidat. "Si Mas va dir que ell no seria un obstacle, ara és el moment de demostrar-ho", va demanar, contundent, el diputat Sergi Saladié. L’enèsim -i ja definitiu- no a Mas va arribar després de les votacions dels 56 representants de les assemblees territorials i els 11 portaveus de les organitzacions vinculades a la CUP, que van tornar a evidenciar la divisió de l’organització. En la trobada també hi van participar, sense dret a vot, els 10 diputats i els 15 membres del secretariat nacional.

Un consell polític amb sis opcions

La CUP arribava molt dividida al caixa o faixa: els resultats de les assemblees territorials, que s’havien posicionat durant la setmana per donar un mandat als seus representants, deixava un escenari del tot obert. Després de més de quatre hores de debat, el consell polític va votar en primera ronda entre sis opcions possibles: les dues presentades pel secretariat nacional (no investir Mas donant cinc vots a favor i cinc en contra o 10 abstencions, o bé facilitar la investidura amb dos vots a favor i vuit abstencions) i quatre més que havien plantejat les territorials (investir Mas amb condicions, donar llibertat de vot als diputats, reelegir el president però sense la proposta d’acord i directament votar en contra de Mas).

A la segona i última ronda es van sotmetre a votació només les dues opcions que havien tret majoria absoluta (més vots a favor que en contra), que eren justament les úniques que mantenien el veto a Mas. Per 38 vots a favor, 22 en contra i 6 abstencions va acabar imposant-se la proposta de les 10 abstencions.

El veto a Mas era, de fet, la postura que la CUP havia mantingut fins ara. Durant la campanya van prometre fer tot el possible perquè Mas no fos reelegit, una posició que van anar refermant a mesura que s’intensificaven les denúncies per les "pressions" de CDC perquè facilitessin la investidura. En una jornada de debat a Manresa, ara fa una mica més d’un mes, les bases de la CUP van tancar files amb els diputats que negociaven amb Junts pel Sí el pla de xoc social i van reforçar el veto al president. A la vegada, anaven sorgint veus al partit que apostaven per facilitar la investidura de Mas, un debat que es va portar a votació vinculant fa una setmana a l’assemblea de Sabadell. Després de dues rondes en què -per poc- es va imposar el no, l’empat exacte entre els partidaris i els detractors de l’acord va forçar la convocatòria del consell polític d’ahir. La reunió va servir per confirmar que, encara que el sí a la investidura ha guanyat terreny, no té majoria.

En un últim intent per esquivar un nou escenari electoral que van dir que "mai ha sigut" el seu, els diputats Sergi Saladié i Gabriela Serra van recordar que encara queda marge per a l’acord. Passant la pilota a Junts pel Sí, els cupaires van demanar a Mas que faci un pas enrere, i a CDC i ERC que proposin un nou candidat. "Anar a març seria la conseqüència de l’immobilisme de qui té a la mà decidir com acaba això", va sentenciar Serra, que va reivindicar que l’esquerra independentista "ha fet el que ha pogut perquè la CUP no hagués de votar el que ha votat". Tot i la "pressió" a les files de Junts pel Sí, a la CUP són conscients que la possibilitat d’esquivar unes eleccions és remota. "Potser calia arribar fins aquí, però si no ho han fet fins ara...", assegurava ahir un dels participants al consell polític.

Debilitat interna

Després de tres mesos de negociacions i amb tots els focus pendents de la CUP, la força anticapitalista tanca l’etapa molt debilitada internament. "No hem sabut imposar el nostre relat ni fer entendre les raons del nostre no a Mas", afirmava un membre destacat del partit. Els partidaris de facilitar la investidura de Mas -entre ells l’exdiputat David Fernàndez, que ahir no va acudir al consell polític- admetien el "desastre" de la gestió d’unes negociacions que han fet aflorar unes divergències "molt difícils de superar".

Més enllà de les repercussions internes, la decisió de la CUP afegeix incertesa als futurs passos d’un procés que en cinc anys haurà passat quatre vegades per les urnes. Caldrà veure si al març es revalida la majoria absoluta independentista. No és l’únic interrogant que s’obre en el flanc sobiranista: ¿CDC i ERC reeditaran la fórmula de JxSí? ¿El sector de la CUP favorable a bastir un front d’esquerres amb En Comú Podem s’imposarà a la resta? La negativa final de la CUP a Mas obre una nova pantalla: si no canvia res, la pròxima serà eleccions al març.