El full de ruta de la CUP per aprovar una Constitució catalana: debats descentralitzats i unes eleccions-DUI

BarcelonaL'acord d'investidura de Carles Puigdemont va donar el tret de sortida a una legislatura clau, que el mateix president de la Generalitat va definir com de "preindependència". En aquesta fase, els independentistes consideren prioritari eixamplar la base social a favor de la independència per garantir una majoria absoluta social a les urnes (el 27-S, els votants independentistes van ser el 48%), en una etapa de procés constituent que ha de servir per redactar (i aprovar, si s'escau) una Constitució catalana. La CUP ha presentat aquest dimecres quin és el seu full de ruta per elaborar un projecte de Constitució.

Per dissenyar els passos, la formació de l'esquerra independentista ha abanderat una idea fonamental: "El poder resideix en el poble i solament en el poble". Així ho ha assegurat la diputada de la CUP Gabriela Serra, que ha afirmat que "no es pot donar un procés constituent democràtic, obert i plural" si el poble no té un "poder absolut". "Hem de posar totes les eines perquè el poble tingui un poder il·limitat i no estigui restringit ni sotmès a cap norma jurídica", ha reblat. Després de fer una crida a la "participació absoluta, massiva i integradora" de la societat civil, en què les dones haurien de tenir un paper fonamental, han dit, la CUP ha desgranat la seva proposa, estructurada en tres fases clau.

Fase preconstituent

Creació del Fòrum Social Constituent i referèndum múltiple

En la fase preconstituent, que de fet és l'actual i que hauria d'acabar en 16 mesos –Serra ha dit que "possiblement" no es pugui fer perquè hi ha "factors externs que no es poden controlar", com les "traves" de l'Estat–, la CUP planteja "seduir" els qui encara no són independentistes.

Com? Plantegen la creació d'un Fòrum Social Constituent, que agruparia les entitats de la societat civil i de moviments socials (tant independentistes com els que "volen transformar" la societat actual) i debatria sobre els set principals temes de la futura Constitució: principis i elements constitutius de la República; drets, deures i garanties; participació ciutadana i organització política de la República; organització territorial; model econòmic; recursos naturals, medi ambient i territori; i relacions internacionals i cultura de la pau.

Els representants d'aquest Fòrum extraurien dues propostes concretes de cadascun dels set àmbits. Les 14 propostes se sotmetrien a un referèndum múltiple perquè els ciutadans s'hi posicionessin abans de les eleccions. Així, s'assegurarà que aquest espai és tant "deliberatiu i propositiu" com "vinculant", perquè el referèndum serà la manera de "garantir que allò que vol la gent s'inclogui en la futura Constitució".

Per preparar aquest Fòrum Social, la CUP proposa convocar debats previs descentralitzats al territori. "No volem una política de despatx, sinó que sigui de base popular", ha argumentat la diputada cupaire Mireia Boya, fugint del mètode que es va seguir per redactar la Constitució del 1978. En aquest punt, caldria crear ja (han dit que s'ha de fer després de Setmana Santa) una plataforma ciutadana "sota el paraigua de les institucions" (Govern i Parlament) que permeti recollir les sensibilitats al voltant dels principals temes de debat. Aquesta plataforma ciutadana seria prèvia al Fòrum Social.

Eleccions constituents

S'interpretarien com una DUI si guanyen els partits independentistes

La següent fase hauria de començar d'aquí a 16 mesos, amb la celebració d'unes eleccions catalanes "plebiscitàries i constituents" que "s'interpretarien" com una declaració unilateral d'independència en cas que guanyin les formacions independentistes (no han matisat si en vots o en escons). Així ho concreta el mateix document que la CUP ha fet arribar als mitjans.

"Si guanyen els partits independentistes, el Parlament es transforma en Assemblea Constituent", que seria l'encarregada de redactar la Constitució d'acord amb el que hagi acordat el Fòrum Social.

Fase constituent

Referèndum final sobre la Constitució

El Parlament sortint (l'Assemblea Constituent) no estaria sotmès a cap llei anterior ni a cap tribunal de l'Estat. De fet, seria el moment en què entrarien en vigor les tres lleis de desconnexió (transitorietat jurídica, seguretat social i hisenda pròpia).

Aquest nou Parlament o Assemblea Constituent s'encarregaria de redactar pròpiament la Constitució, que caldria ser aprovada per un referèndum. Aleshores, es dissoldria l'Assemblea Constituent i es tornarien a convocar eleccions.