Neix una nova entitat per promoure la redacció d'una Constitució catalana
L'anomenat Grup Promotor de la Convenció Constitucional Catalana lliurarà aquest dimecres a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, un document on es plantegen les fases d'elaboració del text constitucional
BarcelonaProliferen les iniciatives per a l'elaboració d'un projecte de Constitució per a una Catalunya independent. L'última d'elles prové d'un nou grup format per persones i entitats del sobiranisme civil dedicades a promoure un procés de "Convenció Constitucional" per assegurar la participació de la ciutadania en l'elaboració d'una carta magna. Sota el nom de Grup Promotor per la Convenció Constitucional Catalana (GPCC), pretenen impulsar un procés d'interacció entre la societat civil i els càrrecs electes per tal d'enfilar el debat sobre els pilars fonamentals que haurien de regir una Catalunya independent, si així ho decideix a les urnes una majoria de catalans.
La primera cita del GPCC és aquest dimecres a les 11 del matí amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, a qui se li lliurarà un primer document que detalla els passos que a parer seu s'haurien de seguir per redactar una constitució catalana.
La delegació de GPCC que anirà demà al Parlament estarà formada per l'enginyer industrial i membre de la Comissió Nova Política del Parlament Ciutadà, Jordi Rich, Isabel-Helena Martí, de la plataforma Sobirania i Justícia, Jaume López, professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Jordi Pacheco, membre de la junta del Col·legi de politòlegs i sociòlegs de Catalunya, i Martí Olivella, president de Nova-Innovació social.
Aquest nou grup, que agrupa entitats i persones del sobiranisme civil, proposa un procés per elaborar, redactar i elaborar una constitució catalana que sigui “radicalment democràtic”, “liderat" per la societat civil i “legitimat” pel Parlament.
Les fases de la Convenció Constitucional
El GPCC ha elaborat un document que proposa quatre passos per elaborar una Convenció Constitucional: la fase “participativa”, la “participativa institucional”, la “representativa” i la de “democràcia directa”.
La primera recau exclusivament en la ciutadania: ha de ser la societat civil, segons el GPCC, qui s’organitzi arreu del territori per establir “fòrums de debat” que incloguin moviments socials, associacions ciutadanes i grups d’experts. La segona fase, la participativa amb suport institucional, consistiria en debats “oberts” i “afavorits per les institucions” per tal de “vehicular i sintetitzar” les propostes ciutadanes.
Després d’aquest primer període de participació activa de la societat, el GPCC advoca per obrir la “fase representativa”, que es concretaria en una “deliberació conjunta” entre parlamentaris i representants de les entitats socials. Pretenen promoure la interacció entre la gent i els càrrecs electes. Aquesta fase, segons el GPCC, estaria assessorada per experts que permetessin l'"assoliment de textos d’alta qualitat tècnica”, subjectes alhora a un “estricte procediment de transparència i rendiment de comptes”.
L'última fase que s'hauria de dur a terme, d’acord amb el document, és la democràcia directa. En aquest cas els ciutadans haurien de votar en “referèndum vinculant” diferents parts de la constitució, per tal d’assegurar-ne la “sobirania” envers tot el text constitucional. També s’obre la possibilitat de votar “diverses alternatives”.
