CDC, any I després del terratrèmol Pujol: cap al 27-S i refundació

BarcelonaAvui fa tot just un any, quan passaven pocs minuts de les 8.30 del matí, Jordi Pujol sortia caminant de la seu de Convergència. Es va aturar un moment al pas de vianants del carrer Còrsega a la cantonada amb Pau Claris a l’espera que el semàfor es posés verd i el seu escorta el va acompanyar al cotxe per marxar. En aquell moment només ell i Artur Mas sabien que la bomba estava a punt d’esclatar. El fundador de CDC li acabava de dir al seu successor que aquella tarda faria pública una carta en què confessava haver ocultat una fortuna a l’estranger. Un terratrèmol polític estava a punt d’esclatar el dia que Mas entronitzava Josep Rull com a home fort després de l’adéu definitiu d’Oriol Pujol, imputat feia uns mesos pel cas de les ITV, com a secretari general.

La renúncia de l’únic fill de l’expresident que es va dedicar a la política estava íntimament relacionada amb la carta del pare. Al llarg de les primeres setmanes del juliol del 2014, diverses informacions aparegudes en mitjans de Madrid no van poder ser justificades pels Pujol en ser interpel·lats per Mas en reunions internes, i això va començar a marcar el camí de la retirada política de la família. L’esclat definitiu del cas va fer que Rull, només dos dies després del terratrèmol, apuntés a la necessitat de “refundar” el partit. Aquesta refundació s’ha de concretar en un congrés que s’ha anat posposant fins al primer trimestre del 2016. Ja hauran passat les eleccions plebiscitàries -prioritat del partit, aliat amb ERC i les entitats a Junts pel Sí- i els comicis al Congrés de Diputats de la tardor.

El procés de renovació, de moment, s’ha concretat en tres accions concretes. Les dues primeres -canviar de seu i celebrar les nits electorals lluny de l’Hotel Majestic- són més aviat simbòliques, mentre que la tercera -la campanya Benvinguts al futur, destinada a “reconnectar” el partit amb el carrer- és la que ha tingut més efectes pràctics. Tant a l’hora de funcionar com a partit -a qui interessa presentar una imatge renovada que esquiva les sigles tradicionals i es presenta amb el logo Convergents des del 6 de setembre passat- com a l’hora d’elaborar discurs polític “de baix a dalt”.

Els principals dirigents del partit han recorregut pràcticament totes les comarques del país per reunir-se amb militants -i ciutadans que no són afiliats convergents- per escoltar les propostes de cara a un estat independent i quina funció ha de fer Convergència en un hipotètic estat independent. “Volem seguir sent una eina útil”, assegura Rull sempre que es dirigeix a la militància.

Sense Unió

La CDC que encara la refundació és un partit que ja no està federat amb Unió -fa un mes que les dues formacions transiten camins diferents i el 27-S es trobaran com a rivals- i que ha anat apujant progressivament el to social. Així es pot apreciar en els documents interns que parlen de la refundació, on es dedica tot un apartat -els altres dos tenen a veure amb “l’eix ètic”, sobre corrupció, i amb l’eix nacional- a fixar com a prioritari destinar els beneficis de la recuperació econòmica a qui més hagi patit durant la crisi. Un missatge més aviat de centreesquerra que contrasta amb les retallades pressupostàries dels primers anys de Mas al capdavant de la Generalitat.

L’ombra dels Pujol és allargada -s’ha vist a la comissió parlamentària que ha investigat el cas, amb aparicions com la de Jordi Pujol Ferrusola que van glaçar la sang als dirigents nacionalistes-, i CDC busca allunyar-se’n al màxim. “No és fàcil, però és l’única manera”, sostenen a la sala de màquines. El procés marcarà el futur del partit.