CDC posa el comptador a zero 41 anys després
Un cens de 15.019 militants tria si cal impulsar una nova formació política o renovar a fons les sigles
BarcelonaBlanc, taronja i blau. Aquests són els colors de les tres urnes que hi haurà avui a les 197 meses que Convergència posa a disposició dels militants i dels simpatitzants per prendre la decisió més transcendent de les quatre dècades d’història del partit. Les més rellevants, les que contindran el veredicte sobre el futur de les sigles fundades per Jordi Pujol, són les urnes de color blanc: allà hi dipositaran el vot els 15.019 militants al corrent de pagament. Es posicionaran sobre si cal impulsar la fundació d’un nou partit -l’opció preferida per Artur Mas, Carles Puigdemont i la resta de pesos pesants- o bé renovar l’estructura de dalt a baix. A la caixa taronja emetran l’opinió els simpatitzants -no vinculant a nivell jurídic-, mentre que a la blava els afiliats decidiran, entre els aspirants Francesc Homs i Sílvia Requena, qui encapçalarà la llista de CDC als comicis del 26-J.
A la cúpula no dubten a qualificar d’“històrica” la jornada de votacions, que va arrencar ahir a la tarda amb el vot anticipat a les federacions territorials. En principi, els resultats definitius es coneixeran a partir del vespre, i el mateix Mas compareixerà per solemnitzar la decisió. El partit celebrarà demà un consell nacional en què s’implementarà el mandat de la militància, que es traduirà en un d’aquests dos escenaris: convocar el primer congrés del nou partit o bé citar la militància al dissetè conclave de Convergència. En qualsevol cas, la cita serà els dies 8, 9 i 10 de juliol. “Ens hi juguem el futur”, ressaltava ahir la portaveu de la formació, Marta Pascal. La votació d’avui, de fet, només és el principi d’un procés que acabarà el 23 de juliol amb la tria de la nova direcció amb una votació oberta a tota la militància.
Nova eina en marxa
Segons fonts de la direcció, la fundació d’un nou partit -i la consegüent dissolució progressiva- ja estava inclosa en l’estratègia de la cúpula la tardor passada, quan Josep Rull comandava les sigles. La negociació amb la CUP, la davallada a les eleccions espanyoles i les queixes de pesos pesants de la permanent van fer que el pla es congelés, tot i que finalment va reviscolar sota la tutela directa de Mas. L’expresident de la Generalitat, durant els últims mesos, s’ha reunit amb desenes de persones al seu despatx del Palau Robert de Barcelona i encara ha de definir quin paper vol jugar. “Es decidirà col·lectivament”, va assenyalar dijous en una entrevista a TV3.
La seva idea és formar part del nou projecte, almenys al principi, i fer emergir nous lideratges. Hi ha dirigents que li han fet saber que hauria de plegar progressivament, mentre que d’altres li suggereixen que mantingui un rol executiu. Un dels esquemes que circulen en l’entorn convergent és el següent: Mas amb una presidència honorífica, Carles Puigdemont amb una presidència representativa, i un secretari general fort que comandi la formació que surti de la consulta.
El pols per ocupar aquesta figura s’allarga des de l’estiu passat i sortirà a la superfície quan passi la consulta. D’una banda hi ha la confluència que lideren Jordi Turull i Miquel Buch juntament amb la consellera Neus Munté i el dirigent territorial David Bonvehí i, de l’altra, la plataforma Nova Convergència, que pivota sobre Germà Gordó, exconseller de Justícia. Mas coneix els plans dels dos sectors, el primer dels quals busca una aliança àmplia -inclòs l’entorn de Rull, ara al capdavant de Territori i Sostenibilitat- sense sumar-hi Gordó, tal com va avançar l’ARA. De moment, però, l’expresident de la Generalitat es manté neutral. “Es reserva un paper d’àrbitre”, mantenen a la cúpula, on tothom està pendent de quins passos segueix el líder del partit.
El camí de la nova formació, en cas que aquesta sigui la tria dels 15.019 militants convocats, arrencarà aviat. Al llarg del mes de juny, paral·lelament a la campanya electoral del 26-J, es confegiria el manifest fundacional i s’aniria definint la nova estructura, que es vol “més àgil” tant a nivell territorial com a nivell sectorial. “Hem de treure greix al partit”, sostenen aquests setmanes diversos dirigents. El nom, però, té possibilitats de mantenir-se. Si més no, és el que la militància ha avalat en els mesos de debat intern arreu del territori. A més, des de tots els sectors del partit s’està mirant d’influir en la futura ideologia. Santi Vila, conseller de Cultura, és un dels noms més sol·licitats perquè doni la seva opinió sobre el futur esquelet ideològic, que es vol de “centre ampli” i pensat per seduir bosses de votants no independentistes. Els conceptes de defensa de les classes mitjanes, de defensa dels valors occidentals i de seguretat jurídica -la idea és combatre tant el pol d’esquerres d’Ada Colau com la CUP- surten a les converses, grups de WhatsApp i sopars organitzats a CDC.
Més socialdemòcrata o més liberal, el partit -com a entitat jurídica- seguirà existint. Per una raó simple: és necessari mantenir el NIF per a assumptes relacionats amb les subvencions i blocs electorals. La idea és “anar fent petita” l’actual Convergència a mesura que creix la nova estructura, que col·laborarà amb la plataforma que està bastint Mas de forma discreta. Després de la consulta, la cúpula nacionalista té intenció de convidar formalment Demòcrates de Catalunya i Reagrupament a integrar-se al nou partit, que després de l’estiu es traslladarà a la nova seu, ja adquirida.
Primàries pel candidat a Madrid
El primer pas pràctic de la refundació serà la campanya del 26-J, en què el partit aspira a mantenir posicions després de caure fins als vuit diputats. Francesc Homs és el favorit davant de Sílvia Requena, que es presenta com a candidata de les bases, que tenen a les seves mans la decisió més transcendent de quatre dècades d’història a CDC.
NOU PARTIT
DEBILITATS
La necessitat de crear una nova estructura, que hauria d’estar llesta per a les eleccions constituents, és un repte difícil. El passat de l’actual CDC, des de l’herència de Pujol fins a les retallades, pot servir a l’oposició per desacreditar el projecte.
AMENACES
Situar persones de l’actual aparell al capdavant de la nova formació pot afectar la credibilitat de la proposta. Les investigacions judicials a Convergència es mantindrien associades al nou projecte i podrien aparèixer en els seus primers passos.
FORTALESES
Després de dos anys d’incertesa arran del cas Pujol, la creació d’un nou partit pot generar ambient d’il·lusió a les bases. L’experiència institucional de CDC permetria certa continuïtat pel que fa a l’estratègia de gestió governamental.
OPORTUNITATS
La posada en marxa d’una nova estructura territorial i sectorial permetria establir un funcionament més horitzontal i eficient. A banda, el projecte intentaria fer emergir nous lideratges que agafessin el relleu de l’actual cúpula.
RENOVACIÓ
DEBILITATS
Després de mesos parlant de refundació i de canvis de llarg abast, mantenir l’actual estructura -amb canvis- podria ser interpretat com quedar-se a mitges. Demòcrates i Reagrupament difícilment confluiran en aquest esquema.
AMENACES
Tenint en compte que Mas, Puigdemont i tot l’aparell han defensat el nou partit, si la militància decideix fer-hi un rentat de cara es pot interpretar com un cop a la direcció. L’oposició ho aprofitaria per carregar contra la cúpula.
FORTALESES
Convergència és un partit fort al territori, amb un planter d’alcaldes notable i les quatres diputacions sota el seu domini. Podria seguir resistint des de les institucions per preparar les eleccions constituents i les municipals del 2019.
OPORTUNITATS
La decisió de renovar l’actual estructura sense la necessitat de fundar una nova formació permetria a sectors de la direcció -privadament crítics amb el rumb ideològic i independentista actual- intentar un retorn als orígens.