CDC i Trias es querellen contra Fernández Díaz
El Congrés rebutja la compareixença del ministre de l’Interior i de Mariano Rajoy per les converses
Madrid / BarcelonaL’escàndol de les converses entre el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, arribarà als tribunals. Després que transcendís que els dos alts càrrecs van maquinar la filtració d’un compte apòcrif de l’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Suïssa just abans del 9-N, ahir Convergència va anunciar una querella contra el ministre per injúries, delictes contra l’autoritat i revelació de secrets al Tribunal Suprem. Tal com va avançar l’ARA, la defensa de Trias també n’està elaborant una contra Fernández Díaz i De Alfonso per revelació de secrets, que s’afegiria a la denúncia que ja va posar l’exalcalde contra el diari El Mundo i els tres periodistes que van publicar la filtració.
Ahir Trias, en una roda de premsa, va confirmar que el seu advocat estudia mecanismes per actuar però va preferir centrar-se en la valoració política dels fets: va titllar de “gravíssim” l’intent de “conspirar” i “donar informació falsa” per perjudicar adversaris.
La legalitat de la gravació
A parer dels convergents cal aclarir fins a quin punt hi ha un “atemptat” contra la democràcia en el comportament del ministre. De fet, el coordinador de règim intern de CDC, Francesc Sànchez, va vincular les converses revelades pel diari Público amb els escorcolls a la seu de CDC i no va descartar també querellar-se contra De Alfonso. “Volem combatre amb totes les forces la persecució política”, va afegir la portaveu del partit, Marta Pascal.
Un dels dubtes que hi ha sobre la taula és si la conversa entre De Alfonso i Fernández Díaz es pot utilitzar com a prova en un judici havent-se gravat de manera il·legal. L’advocat de Trias, Xavier Melero, argumentava ahir que les aportacions d’Hervé Falciani a Hisenda i a la Fiscalia sobre els comptes bancaris a l’HSBC també eren il·legals i, malgrat tot, van ser utilitzades.
Una opinió que el ministre Fernández Díaz ja va deixar clar que no compartia. En una roda de premsa a la seu del PP a Barcelona, va treure ferro a la querella, ja que considera que no es pot utilitzar una prova aconseguida per mitjans il·lícits i va recomanar als convergents que estudiessin dret. Per la seva banda, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va manifestar que s’estan investigant les circumstàncies en què es va produir la gravació i si es posa el cas en coneixement dels tribunals.
Al marge de les dues querelles dels convergents, el PSC també va interposar ahir una denúncia contra De Alfonso per injúries i calúmnies. Els socialistes ja havien avisat dies enrere que estaven estudiant mesures legals contra el cap d’Antifrau per haver insinuat, en una entrevista a TV3, que darrere de les filtracions de les converses amb el ministre hi havia el PSC. Aquest anunci es produïa un dia abans que el Parlament debatés sobre la revocació de De Alfonso, després de la seva compareixença la setmana passada a la comissió d’afers institucionals, on tots els grups menys el PP van coincidir a destituir-lo per “negligència” de les seves funcions. Per fer-ho, els partits hauran de reunir en el ple d’avui una majoria de tres cinquenes parts de la cambra.
El substitut del cap d’Antifrau
Per no trobar-se més en una situació similar (de fet, l’expresident Artur Mas va admetre a Catalunya Ràdio que va proposar De Alfonso sense conèixer-lo) el Govern va afirmar ahir que havia d’“afinar molt” a l’hora de trobar un substitut per pilotar l’Oficina Antifrau.
Qui no haurà de donar explicacions per aquest cas serà el ministre Fernández Díaz. La Mesa de la Diputació Permanent va rebutjar ahir per unanimitat -hi estan representats PP, PSOE i Ciutadans- tramitar dues sol·licituds de compareixença (presentades per CDC, ERC i Podem) perquè donés explicacions sobre les gravacions. Els tres partits havien demanat que la Diputació Permanent -únic òrgan actiu quan les Corts estan dissoltes- es reunís el 19 de juliol per valorar si cridava a comparèixer el titular d’Interior per haver utilitzar políticament el ministeri per “perseguir” els líders d’altres partits.
Els independentistes també reclamaven la compareixença de Mariano Rajoy per aclarir per què no va destituir el ministre. La negativa a comparèixer al Congrés es produïa el mateix dia que transcendia que l’expresident Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau s’asseuran al banc dels acusats pel procés participatiu del 9-N.
