Brussel·les esquiva les referències al procés

BarcelonaQuan una pugna com la que protagonitzen els governs català i espanyol està tan estancada, la possibilitat d’ostentar suports externs és sempre una petita victòria. És per això que els dos executius han intensificat el front internacional per intentar sumar aliats, encara que sigui en un terreny merament declaratiu, tal com ha quedat clar els últims mesos en nombroses ocasions. A més, els diputats també són actors partícips en aquesta estratègia, i molt especialment els del Parlament Europeu, per incidir en altres parlamentaris o directament en la Comissió Europea. Aquesta institució, però, ha evitat fins ara mullar-se gaire en aquest assumpte i, de fet, les respostes als europarlamentaris d’un i altre color ho evidencien.

Des de les eleccions europees del maig del 2014, els representants de l’Estat a la cambra comunitària han intentat en nombroses ocasions aconseguir un pronunciament ferm sobre les polítiques de la Generalitat o sobre el procés sobiranista per part de la Comissió. Una de les vies que han provat ha sigut la de les preguntes per escrit que tenen dret a adreçar als seus representants i que es poden consultar a la web del Parlament Europeu. Així, segons el recull d’aquest portal, els eurodiputats unionistes -del PP, C’s i UPyD- han intentat en 17 ocasions que la Comissió es pronunciés contra actuacions de les institucions catalanes, amb el popular Santiago Fisas com el polític més insistent. S’han referit a la resolució de ruptura i a declaracions independentistes, però també a la immersió lingüística, a la llei del cinema -que vulneraria la normativa europea- o als impostos creats pel Govern, però en 14 casos la Comissió ha determinat que aquests assumptes no li competien o ha evitat donar-ne una opinió, i només en tres ha admès que estava analitzant les qüestions requerides o que coincidia amb la tesi dels unionistes.

Un èxit similar han tingut els eurodiputats d’ERC-MES i CDC en els seus intents perquè la Comissió fes algun pronunciament sobre algunes declaracions que equiparaven l’independentisme amb el nazisme, els seguiments a jutges pro consulta o el 9-N, així com sobre el repartiment del sostre de dèficit entre les diverses administracions, el corredor mediterrani, les filtracions policials o el tancament de TV3 a les Balears. En la majoria dels casos, la resposta era la mateixa, amb unes paraules o unes altres: “Això és competència estatal”.

Els polítics de l’Estat més incisius

Santiago Fisas

Qui va ser candidat català del PP a les eleccions ha sigut el polític unionista més actiu quant a preguntes sobre les institucions catalanes. La delegació de la Generalitat a Brussel·les, els impostos verds, una eventual declaració d’independència o l’impagament a farmàcies han sigut alguns dels elements tractats.

Maite Pagazaurtundúa

La que ja és un dels pocs càrrecs institucionals d’UPyD s’ha acarnissat sense èxit sobretot amb el català i el seu ús “com a element de construcció identitària”. Ha defensat que “la realització de tràmits [...] relacionats amb l’accés a la sanitat pública [...] només es pot fer en català”.

Ramon Tr emosa

El parlamentari sobiranista que més ha preguntat sobre el procés, de CDC, ha denunciat les equiparacions amb el nazisme o les amenaces a dirigents del Govern. També ha demanat l’opinió -que no ha arribat gaire clara- sobre infraestructures o el repartiment del dèficit.

Josep-Maria Terricabras

L’eurodiputat d’ERC ha preguntat sobre el seguiment a jutges sobiranistes, la suspensió a Santiago Vidal o la valoració del 9-N.