Bárcenas i el partit, dianes dels dards
MadridEl gerent del Partit Popular entre el 1999 i el 2005, Luis Bárcenas, i el partit com a organització, han sigut les dianes dels dards del capitost de la trama Gürtel. Francisco Correa va explicar que va fer un pacte amb Bárcenas el 1996, tot just quan José María Aznar va arribar al govern espanyol, per organitzar un sistema de comissions per a adjudicacions d’obres públiques.
Ahir, però, hi va haver dos Correas a la sala. Al matí va negar, com ja havia fet durant la fase d’instrucció, alguns passatges de les gravacions que va fer el 2006 i el 2007 el llavors regidor de Majadahonda, José Luis Peñas. En aquesta gravació se sent: “Jo a Bárcenas li he portat, jo he fet amb ell un dia, en total, 1.000 milions de pessetes. Jo, Paco Correa, li he portat a Génova i a casa seva líquid [diners en metàl·lic]. Jo sé com el té, jo sé com el treu d’Espanya a paradisos fiscals”.
Canvi de versió
Però, malgrat el que va negar al matí, a la tarda va canviar la versió, més nerviós i amb la cama esquerra ballant inquieta. Va explicar que, en efecte, sí que li havia portat diners a Bárcenas a casa seva i a la seu de Génova, i que no recordava si eren 500 o 1.000 milions de pessetes. I va afegir que es quedava per a ell una comissió del 2% o el 3% per les obres adjudicades. Els empresaris sempre pagaven en efectiu. Si es creua aquesta informació amb la comptabilitat B que portava Bárcenas -el cas dels papers, que arribarà a judici el 2017-, es pot completar el puzle. Les peces que ha aportat Correa encaixen. En el seu llibre de magatzem o botiga d’ultramarins -com Bárcenas va anomenar els papers quan va negar ser-ne l’autor, d’acord amb Rajoy, el 2013- apareixen donacions de 7,5 milions d’euros. Són les empreses constructores mitjanes i grans, adjudicatàries d’obres públiques, que donaven suport al PP.
Els diners de Suïssa
L’ambient tipus Collita roja, la cèlebre novel·la de Dashiell Hammett (publicada als Estats Units el 1929), va aparèixer durant la declaració del matí. En un moment Correa narra que volia regularitzar els diners que havia acumulat en bancs de Suïssa. L’hi suggereix al seu advocat, José Ramon Blanco Balín, exvicepresident de Repsol en l’època d’Alfonso Cortina. Blanco Balín és inspector d’Hisenda de la mateixa promoció que José María Aznar, són amics i han escrit algun article junts.
El cas és que Blanco Balín no li aconsella aquesta regularització, i li explica: “Jo estic treballant per a un despatx de Ginebra [Rhône Gestion SA, d’Arturo Gianfranco Fasana]. Són molt importants i tenen clients molt importants a Espanya...” Quan Correa va arribar a aquest punt del relat, es va aturar i va dir: “Crec que no diré res més en aquesta sala perquè seria la revolució, obriríem demà tots els diaris...” Què ha insinuat Correa? Una cosa que el tout Madrid i la UDEF coneix. Que Fasana tenia com a client el rei Joan Carles I en un compte de fortunes espanyoles anomenat Soleado.
