Bárcenas ja no acusa el PP: “No vull que se m’utilitzi per atacar-lo”

MadridLuis Bárcenas ja no acusa el PP. El lletrat de l’extresorer del partit, Francisco Maroto, va presentar dilluns un escrit al jutjat número 32 de Madrid en el qual, “per instruccions del client”, es retira l’acusació contra els populars en el cas de la destrucció del disc dur del seu ordinador Apple, que contenia informació útil per a les causes contra ell. En declaracions a aquest periodista, Bárcenas ha explicat els motius per fer-se enrere de l’acusació i presentar el seu “desistiment”, després de declarar dues vegades com a testimoni durant la investigació. “No puc pagar els meus advocats i posar-me en un altre procediment, no puc assumir-ho”, assegura.

Ara bé, Bárcenas deixa clar que no ha arribat a cap acord amb el PP. “De pactes, res. Per pactar cal tenir interlocutor i jo no en tinc”, avisa, i reconeix que el bloqueig polític a l’Estat també ha condicionat la seva decisió. “D’altra banda, hi influeix el fet que no vull que se m’assenyali i se m’utilitzi en aquest tema per atacar el PP i que Espanya no tingui govern”, argumenta. Bárcenas creu que amb aquest gest pot contribuir, segons es desprèn de les seves paraules, a fer que Mariano Rajoy sigui investit president en un nou intent a principis d’octubre, com ja ha anunciat després del seu fracàs del 2 de setembre.

Una setmana clau

Es dóna el cas que aquesta setmana s’acaba el termini que havia donat la jutge Rosa María Freire a les parts acusadores per presentar l’escrit d’acusació, el pas previ a l’obertura del judici oral. Els acusats eren Carmen Navarro, actual tresorera del PP; l’advocat Alberto Durán; José Manuel Romero, director del departament de sistemes de la informació; i el PP, com a persona jurídica, per un delicte de danys informàtics i encobriment. En la interlocutòria del 26 de juliol, que donava per concloses les diligències prèvies, la jutge relatava que “Moreno va ocupar-se personalment d’iniciar el sistema d’esborrament segur, que va consistir a sobreescriure els discs durs, fins a 35 vegades, i després ratllar-los i llençar-los a les escombraries”. A més, la magistrada afegia que “l’operació va culminar-se el 3 de juliol del 2013”. Aleshores Bárcenas feia sis dies que era a la presó i es disposava a prestar declaració davant del jutge Pablo Ruz. La interlocutòria dictada per la jutge és l’últim que es pot recórrer i no suspèn el procediment, de manera que les acusacions han de presentar aquesta setmana els seus escrits.

En fer-se pública la interlocutòria de conclusió, a finals de juliol, el ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, va sortir en tromba per atacar el contingut de la resolució i va arribar fins i tot a analitzar-la en un plató de televisió. Això suposava una pressió sobre els jutges perquè la interlocutòria no és ferma, sinó que estava pendent de recurs davant l’Audiència Provincial de Madrid i el titular de Justícia no pot condicionar la independència judicial. A la vegada el PP ha presentat el seu recurs d’apel·lació contra la interlocutòria de la jutge Freire davant la secció 29 de l’Audiència Provincial de Madrid.

El pas enrere de Bárcenas té més transcendència del que pot semblar d’entrada. A la causa, Bárcenas era acusació particular, és a dir, directament perjudicat pel dany de l’ordinador, que l’extresorer reclamava com a seu. També hi ha la Fiscalia de Madrid i diverses acusacions populars. A primera vista la presència de les acusacions populars permetria tirar endavant el procediment. Però atenció: ni el perjudicat directe (l’acusació particular de Bárcenas) impulsa la causa, ni la Fiscalia acusa. En realitat la fiscal de Madrid ha presentat, com el PP, un recurs contra la interlocutòria de la jutge Freire.

Possible arxivament de la causa

On condueix això? A l’arxivament de la causa perquè, aplicant la doctrina Botín, les acusacions populars per si soles no estarien en condicions d’impulsar-la. Els delictes que s’imputen als dirigents del PP i al PP són danys informàtics i encobriment. El primer cauria perquè el perjudicat, Bárcenas, ja no acusa, mentre que el segon permetria a les acusacions populars donar la batalla per tirar endavant el procediment judicial.

L’argument, en aquest cas, passaria per invocar la doctrina Atutxa, promoguda per l’actual president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, que va desestimar en el seu dia els recursos de qui va ser president del Parlament basc, Juan María Atutxa, i va optar per defensar la querella de l’acusació popular de Manos Limpias contra ell. Segons Marchena, encara que el fiscal i l’acusació estiguin absents, si hi ha un interès social o general, l’acusació popular té legitimitat per impulsar la causa. A més, existeix el recent precedent del tribunal del cas Nóos, que ha refusat aplicar la doctrina Botín a la infanta Cristina.