Núria Parlon: "Hem de tenir esperança en un nou Estatut"

BarcelonaNúria Parlon (Santa Coloma de Gramenet, 1974) és alcaldessa de la seva ciutat natal i fa menys d’un mes va agafar el timó de les polítiques socials al PSOE, un càrrec de pes a la nova executiva de Pedro Sánchez.

El PSC i el PSOE es reuneixen divendres a Barcelona. Què n’ha de sortir de la trobada?

Les dues executives han treballat per donar concreció als acords del congrés del PSOE en relació a Catalunya. Volem fer la reforma constitucional i reconèixer el caràcter plurinacional de l’Estat. La proposta que anunciarem busca obrir un camí per al diàleg i una solució política al conflicte amb l’Estat.

Presentaran un catàleg d’ofertes?

Dissenyarem un pla d’acció amb propostes en diferents temps. Hi ha un curt, un mitjà i un llarg termini per trencar la situació de confrontació entre Catalunya i Espanya.

A curt termini què proposen?

És necessari obrir el procés de reforma de la Constitució. Volem plantejar una comissió mixta Senat-Congrés per encetar el debat sobre el nou model constitucional.

Ho demanarien al setembre?

Setembre, últim trimestre de l’any... De manera immediata.

El PSOE va parlar aquesta setmana de propostes basades en les 46 peticions de Puigdemont.

Recollirem una part d’aquestes peticions, propostes que el PP ha ignorat amb una majoria absoluta que ara no té. Això s’ha saber aprofitar per millorar l’autogovern amb un nou marc constitucional i un nou Estatut. El colofó és una millora imminent del marc del finançament i les infraestructures a Catalunya.

PP i Ciutadans, que serien fonamentals per reformar la Constitució, van en sentit contrari.

Jo no seria tan taxativa, tot i que tenen una posició molt pròxima a l’immobilisme.

El PSOE planteja reconèixer la plurinacionalitat de l’Estat. ¿Això vol dir repartir la sobirania nacional?

Creiem que la integritat del territori i la sobirania no està en qüestió. Però la unitat es fonamenta en la pluralitat, i la pluralitat sempre reconeix la singularitat. La singularitat que demana Catalunya, el sentiment de nació que té, és conciliable amb un marc constitucional que doni a l’Estat un caràcter federal.

Quina esperança podem tenir en un nou Estatut?

D’esperança n’hem de tenir. Jo no tinc esperança en el Procés ni en l’1-O, que no és un referèndum. És una mobilització per expressar un descontentament a través d’urnes, però no un referèndum. Que la llei del referèndum es vulgui tramitar per lectura única no legitima el Procés.

¿No tenen cap importància els resultats del 27-S?

Molta. Per això inhabiliten un procés unilateral a partir d’una llei que ni tan sols ha passat pel Parlament.

Quin mal hi ha a ser preguntats si volem o no la independència?

Què justifica que Catalunya vulgui ser independent? Nosaltres no som una colònia. Els que no estem d’acord amb el Procés no som colons a Catalunya. Els catalans i les catalanes no tenim reduïts els nostres drets en relació a la resta d’espanyols o europeus. Volem més autogovern, però no es donen les condicions per a l’autodeterminació.

Per què es vol privar vostè mateixa de la possibilitat de votar?

Jo la dono, i el 27-S vaig votar. Però no hi ha garanties democràtiques en la forma que es vol fer aquest referèndum per la independència.

Què creu que passarà l’1-O a Santa Coloma de Gramanet?

El primer que hem de dir és que no serà responsabilitat d’alcaldes ni alcaldesses que es pugui participar en la consulta del nou 9-N. Em nego a assumir aquesta responsabilitat. Que ens tuteli Montoro, val, però que ens tuteli Puigdemont dient què hem de fer en un referèndum no és lleial. Després et trobes un veí o veïna que et diu: “Tu no em deixaràs votar?” Fa mal i incomoda.

¿Ha entès quin és el posicionament d’Ada Colau respecte a l’1-O?

Ada Colau té dubtes raonables sobre el procés del referèndum. És normal que, quan un se sent interpel·lat com a demòcrata, defensi la democràcia. Però arriba un moment que has de prendre partit.

Li preguntava abans per Santa Coloma. Què farà la gent l’1-O?

Molta no se sentirà interpel·lada. Hi ha molta gent que se sent exclosa del Procés, i no per això són antidemòcrates o no estimen Catalunya.

¿En els últims temps l’independentisme s’ha posat més antipàtic?

No hi ha confrontació, però s’ha caigut en tics del nacionalisme espanyol més dur.

¿Anul·laran l’acord que va signar Miquel Iceta amb el PSOE?

La decisió està sobre la taula. Cal redefinir les relacions PSC-PSOE, però ara hem de donar una resposta al conflicte que vivim a Catalunya. Més endavant revisarem l’acord.

Rajoy acabarà la legislatura?

Té punts per poder-la acabar o aguantar un any més. Depèn de les aliances a què siguem capaços d’arribar. No hem de tenir pressa per aconseguir el poder si no tenim garanties de governar amb estabilitat.

¿No veu en aquesta legislatura una moció de censura encapçalada per Pedro Sánchez?

Ho veig difícil sense tenir ben consolidades les aliances amb qui ha de fer que la moció prosperi.

Com porten el diàleg amb Iglesias?

Està molt condicionat per la pressió mediàtica. Amb altres membres del partit que han tingut un paper rellevant, com l’Íñigo Errejón, sembla molt fàcil establir-hi aliances. No sé si ho és tant amb Iglesias.

Suposo que situada a l’executiva del PSOE, vostè algun dia serà ministra.

O no. Per a mi el més important en la meva trajectòria és aquest vincle que tinc amb la política local.

¿Es tornarà a presentar per ser alcaldessa?

Em faria especial il·lusió i seria l’últim mandat que faria.

Parlant del món local, ¿qui creu que té mes responsabilitat en el conflicte del metro?

Crec que hi ha voluntat de l’empresa de millorar les condicions laborals dels treballadors i, en la mesura del possible, tenir una política d’empresa que permeti internalitzar el que es pugui fer d’acord amb la legalitat. El comitè defensa els seus interessos sense tenir en compte la globalitat de la situació. Crec que hauria d’intentar cedir una miqueta.