Gabriel Rufián i Joan Tardà: "Junts pel Sí ha de ser conscient que no té majoria i que la CUP és imprescindible"

BarcelonaGabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) i Joan Tardà (Cornellà de Llobregat, 1953) són els candidats d’ERC per al 26-J. Tot i que Rufián és el número u, els dos volen subratllar que són un tàndem. El 20-D van quedar segons, per darrere d’En Comú Podem.

Falten 26 dies per a les eleccions. Quin és el seu vaticini?

Gabriel Rufián: Sortim a guanyar. Hem de fer confrontació i lluita ideològica amb Podem, perquè van plantejar una mentida pietosa: que podran fer un referèndum.

Joan Tardà: Estarem frec a frec [amb En Comú Podem]. Encara hi ha part de les classes populars catalanes que veuen possible el referèndum. Només nosaltres en som la garantia. Mai a la vida investirem un president que no doni suport a un referèndum a l’escocesa en un any.

Quin govern sortirà del 26-J?

G.R.: El PP i Ciutadans amb majoria absoluta, segurament amb l’abstenció del PSOE.

J.T.: La qüestió és veure si els socialistes seran més o menys actius en la recerca d’aquesta fórmula. Un escenari Podem-PSOE no és plausible avui en dia, perquè el PSOE hauria de fer dos salts mortals: governar amb Podem i fer-ho des d’una posició secundària.

G.R.: Votar Podem aquí a Catalunya és fins i tot rendir-se: demanar permís i esperar que canviï el que no canviarà.

Pedro Sánchez va dir ahir que es comprometia a impulsar un pacte polític amb Catalunya que reconegui la singularitat.

G.R.: Això de la singularitat sona com l’amic especial del grup. I nosaltres no ho som, volem ser una república independent.

J.T. : Una reforma constitucional només pot ser epidèrmica, perquè exigeix el concurs de Ciutadans, el PP i el PSOE.

El procés ensopega també amb les pròpies pedres. ¿S’equivoca la CUP no donant suport als pressupostos de la Generalitat?

J.T.: Ens equivoquem tots si no posem benzina a la majoria parlamentària, on hi ha tres tradicions polítiques molt diferents. Ara és el moment que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la CUP demostrin que tenen fusta d’estadistes.

¿Si no s’aproven els comptes voldrà no existeix una majoria operativa independentista?

G.R.: Si no s’aproven, quedarem tocats. Per això estic convençut que tiraran endavant.

¿Demanen el mateix sentit d’estat als tres partits?

J.T.: Se me’n fot una mica. Ens hi estem jugant tant que ara seria una irresponsabilitat que la CUP no entengués com és d’important aprovar els pressupostos, i només podem ser exigents amb la CUP si ho som amb nosaltres mateixos.

G.R.: Si la CUP ha aprovat els pressupostos de Colau, poden aprovar els de Puigdemont-Junqueras. JxSí ha de ser conscient que no té les majories per aprovar uns pressupostos i que la CUP és imprescindible.

J.T.: No aprovar aquests pressupostos és provocar un esvoranc al procés, però no queda tocat de mort.

¿L’autor d’aquest esvoranc seria la CUP?

J.T.: No, tots nosaltres. A mi se me’n fot [l’autor de l’esvoranc].

Perquè aspira a tenir els vots de la CUP?

J.T: S’equivoca. Hem arribat a un escenari en què les sigles són secundàries. Desitgem que a CDC li vagin molt bé les eleccions, i a ERC també.

G.R.: Nosaltres hem demanat que la CUP es presenti. Seria molt potent que hi hagués tres grups parlamentaris d’espais tan diferents.

Marquen una certa equidistància entre JxSí, de la qual formen part, i la CUP.

G.R.: El que no volem és entrar en debats fratricides. Hem de respectar els companys de la CUP, han fet una feina brutal en aquest país. Tenim discrepàncies, però estem fent una cosa molt complicada.

J.T.: Seria una profunda decepció que la CUP no votés aquests pressupostos.

¿Estaria incomplint el pacte d’estabilitat si no els fa costat?

J.T.: Nosaltres no estriparem res, intentarem refer-ho, tot i no sé què farem. No vull ni pensar-ho. Em resisteixo a creure que no serem capaços d’aprovar aquests pressupostos que ens permetran arribar a la desconnexió. Queden 14 mesos: si ara ens arronsem, quin missatge enviarem?

Senyor Tardà, vostè va ser regidor: ¿pagaria el lloguer a uns okupes?

J.T.: No m’atreviria a dir que no. Un bon polític sap gestionar la complexitat, i això requereix capacitat d’improvisació i mesurar pros i contres. Aquí hi ha un problema de falta de transparència.