Així es prepara el Govern per desconnectar

BarcelonaAmb el referèndum -pactat o no- com a punt culminant del procés sobiranista, el Govern i els grups independentistes del Parlament treballen per tenir-ho tot a punt l’estiu del 2017. Les lleis de desconnexió i la musculació de les estructures d’estat són els dos reptes principals que afronta l’executiu, conscient que la majoria de decisions no es podran prendre abans del moment de la desconnexió per no entrar en contradicció amb la legalitat vigent. La llei de transitorietat jurídica serà la peça clau per bastir-ho jurídicament, ja que ha d’emparar el referèndum i recollir la normativa espanyola que continuarà vigent un cop proclamada la independència per garantir la “seguretat jurídica”.

Des de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i des de l’Oficina per a la Millora de les Institucions d’Autogovern, Carles Viver Pi-Sunyer i Josep Maria Reniu treballen precisament per resoldre tècnicament els problemes d’una independència unilateral i per esvair els dubtes d’un referèndum no pactat. Segons fonts governamentals, cada departament ha treballat per especificar què necessitarà el dia de la independència (en cas que no sigui pactada) i hi ha protocols establerts per fer-se càrrec de tasques que ara duu a terme l’administració estatal (des del control de qualitat alimentària al personal de duanes). Segons les mateixes fonts, també estan a punt els decrets de desenvolupament per assumir, per part d’alguns ens públics, funcions com les dels reguladors de la competència o les telecomunicacions. En el moment de la desconnexió, també caldran decrets de reorganització interna del Govern i de canvi de noms (totes les conselleries s’hauran de passar a dir ministeris), a més de preveure com la Generalitat incorporarà el personal de l’administració de l’Estat que treballa a Catalunya. Des de l’època de l’expresident Artur Mas, segons diverses fonts, s’està preparant “tot el que serà necessari” el dia D, per la qual cosa els secretaris de cada departament tenen una funció clau.

La protecció dels funcionaris

Els pressupostos del 2017 que el Govern negocia amb la CUP doblaran la partida de l’Agència Tributària de Catalunya -tal com va avançar l’ARA- i també inclouran una partida destinada al referèndum, segons ha explicat Economia. Una de les premisses en aquest sentit és la protecció dels funcionaris, davant la més que probable amenaça d’inhabilitació per part d’Espanya.

El referèndum seria un dels moments de màxima tensió. Sense Junta Electoral Central -Catalunya no ha aprovat mai una llei electoral-, la llei de transitorietat o el decret de convocatòria del referèndum haurien de preveure un òrgan de control. A més, qualsevol procés electoral ha de ser supervisat per representants de l’administració. Fonts coneixedores del procés apunten com una possible solució el nomenament de voluntaris per desenvolupar aquestes tasques de control. La llei vigent només obliga a la presència de personal delegat pel Govern, però no especifica si han de ser funcionaris.

La Hisenda pròpia i la Seguretat Social també hauran d’estar a punt. Fins ara, JxSí i la CUP han enllestit dos documents: la llei de l’Agència Catalana de Protecció Social (preludi d’una llei que definirà el model de la Seguretat Social) i la llei del codi tributari. Aquesta última norma forma part de la que inicialment s’havia anomenat llei de la hisenda pròpia i és tot just la primera de les cinc que es pretenen aprovar en la comissió d’Economia. La següent, probablement al novembre, serà la llei general tributària i, per al final del procés, s’espera l’aprovació de la llei de cadastre i duanes -que podrien anar separades- i la que definirà els impostos del nou estat. Inicialment, hi ha la voluntat de mantenir els mateixos per facilitar la tasca dels funcionaris. Si el Govern compleix el termini, l’estiu del 2017 la desconnexió estarà a punt.