Així investiga el 9-N el Tribunal de Comptes

MadridEl Tribunal de Comptes no està acostumat a les portades. I menys sobre el Procés. Però la investigació per fer pagar a l’expresident de la Generalitat Artur Mas; a la seva vicepresidenta, Joana Ortega; a l’exconseller de Presidència Francesc Homs, i a l’exconsellera d’Ensenyament Irene Rigau les despeses del 9-N ha posat en relleu una de les facetes menys conegudes de l’ens fiscalitzador (i que té en exclusiva): la funció d’enjudiciament comptable de naturalesa jurisdiccional. És a dir, una activitat amb què l’ens té la potestat de poder exigir responsabilitat econòmica a les persones que s’ocupen de gestionar o administrar béns o fons públics quan se n’hagin pogut derivar danys sobre l’erari. Es tracta d’un procediment que acostuma a ser lent. Ara bé, la investigació contra els inhabilitats pel 9-N ha premut l’accelerador i en només un mes i mig ja està en fase d’instrucció.

Resolució abans de l’l-O?

L’encarregat de la instrucció pot imposar una fiança provisional

Tal com ja avançava ahir l’ARA, l’objectiu del tribunal és fer pagar a Mas, Ortega, Homs i Rigau els més de cinc milions d’euros que va costar la consulta del 2014 abans de l’1-O. Perquè sigui possible, el delegat instructor -que està previst que es designi la setmana que ve- haurà d’ajustar els temps. Durant tot l’agost el Tribunal de Comptes fa vacances. Ja al setembre, l’instructor requerirà documentació. No hi ha un temps marcat perquè els requerits la lliurin, però fonts coneixedores del cas assenyalen que ja n’ha aconseguit molta a través dels denunciants: Societat Civil Catalana i l’associació Abogados Catalanes por la Constitución. El delegat instructor -un funcionari de la casa de qui no se sol revelar el nom- farà un informe i pot demanar pagar una fiança preventiva si resol que realment es van cometre danys comptables. Podria ser abans de l’1 d’octubre.

Com es paga?

Si no es disposa de diners, imposa un embargament preventiu

Si els investigats no paguen els diners requerits, l’instructor pot demanar un embargament preventiu, com ja va fer el 2013 amb els hereus de Jesús Gil, a qui els va embargar 118 béns. Ara bé, en cap cas es tracta d’una sentència en ferm. En aquest punt tot just s’hauran acabat les actuacions prèvies i es passarà al procediment de primera instància, en què la consellera que porta el cas, Margarita Mariscal de Gante, citarà els demandats. En la majoria de casos, no cal que es personin al tribunal, sinó que en té prou amb els seus advocats. Un cop escoltades les parts, dictarà sentència.

Fins quan es pot recórrer?

El cas pot acabar al Suprem a través d’un recurs de cassació

Després de la sentència, els demandants encara tindran dues vies més per recórrer. Primer a través d’un recurs d’apel·lació a la resta de consellers de les sales d’enjudiciament del Tribunal de Comptes: es tracta d’un conservador i una de progressista [vegeu complement]. Si igualment validen la sentència, el cas finalment es pot portar al Suprem a través d’un recurs de cassació o bé extraordinari de revisió. Fins llavors no hi haurà l’execució de sentència.

Qui integra el tribunal?

El 14% de la plantilla hi tenen familiars

El Tribunal de Comptes arrossega l’acusació de nepotisme i són habituals els casos en què responsables de l’ens fiscalitzador fitxen familiars. Segons una investigació d’ El País del 2014, les relacions de parentiu del tribunal arriben a 100 del total de 700 treballadors. És a dir, aproximadament el 14% de la plantilla hi té vincles familiars i gairebé el 10% entre mitjans i alts càrrecs -que tenen un sou mitjà de 3.000 euros al mes-. El cas més flagrant és el del número dos de l’òrgan, Javier Madina, que ha arribat a fitxar la seva dona, el seu germà i la seva germana.

Pel que fa la consellera que porta el cas dels inhabilitats pel 9-N, Mariscal de Gante, va ser ministra de Justícia de José María Aznar del 1996 al 2008. El germà gran de l’expresident del PP, Manuel Aznar, també és conseller. El sector conservador controla el tribunal, amb una proporció de set a cinc.

El cas és atípic?

L’ens va reclamar 6,6 milions el 2016 per mala gestió pública

Fonts del Tribunal de Comptes asseguren a l’ARA que no estem davant d’un cas aïllat o excepcional i recorden que l’any passat l’ens va reclamar fins a 6,6 milions d’euros en diferents casos de mala gestió pública. En canvi, Jaume Alonso-Cuevillas, catedràtic de dret processal de la UB, apunta que almenys és un cas “atípic” pel “factor polític”. L’últim cas polític ha sigut contra la presidenta navarresa, Uxue Barkos, acusada de cobrar fins a 208.000 euros en dietes irregulars. Dijous de la setmana passada el tribunal va desestimar el cas en segona instància, després que declarés el seu advocat.

Es pot tornar a la via penal?

Si la investigació troba indicis es pot derivar de nou a la fiscalia

Si el Tribunal de Comptes veu que existeix una derivada penal, pot remetre’l de nou a la fiscalia perquè ho abordi per l’altra via, malgrat que ja hagi sigut sentenciat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons fonts jurídiques. Amb tot, es tracta d’una via poc habitual. El Tribunal de Comptes és, sobretot, conegut per la seva feina lenta davant dels casos de corrupció. Malgrat l’allau de casos dels últims anys, gairebé no n’ha recuperat ni un cèntim. El seu president, Ramón Álvarez de Miranda, defensava al març al Congrés que no és un òrgan anticorrupció i que no té els mitjans adequats per destapar trames com la presumpta caixa B del PP.