Activada la tercera i última llei de desconnexió: es nomenen els ponents que redactaran la regulació de la futura seguretat social
Natàlia Figueras i Chakir El Homrani, de JxSí, i Mireia Vehí i Albert Botran, de la CUP, seran els únics diputats que la integraran, davant la renúncia de la resta de grups
BarcelonaLes tres lleis que han de donar protecció jurídica a la desconnexió ja estan en marxa. Aquest dijous s'ha nomenat la tercera ponència redactora, que elaborarà la llei integral de protecció social catalana, que servirà per regular l'agència de la seguretat social d'una eventual Catalunya independent.
En el marc de la comissió de treball, els diputats de Junts pel Sí Natàlia Figueras i Chakir El Homrani i els de la CUP Mireia Vehí i Albert Botran formaran part de la ponència conjunta, davant la renúncia a formar-hi part de la resta de grups parlamentaris. Es tracta de la tercera i última ponència de les anomenades lleis de desconnexió, després que dimarts es nomenés la del règim jurídic català (transitorietat jurídica) i fa dues setmanes la de l'administració tributària (hisenda pròpia).
"Ponències disjuntes"
Els representants de l'oposició han burxat en el fet que només els dos grups independentistes del Parlament (Junts pel Sí i la CUP) participin en la redacció de la llei. "De conjunta en serà poc: més aviat haurien de modificar el reglament per definir què són les ponències disjuntes", ha ironitzat el diputat de Catalunya Sí que es Pot Marc Vidal, mentre que el diputat popular Fernando Sánchez les ha considerat "un frau democràtic i un engany a la ciutadania".
La diputada de la CUP Mireia Vehí ha respost que és una "fal·làcia" dir que la ponència no s'ajusta al reglament de la cambra. "És legal i legítima. No tergiversin el reglament", ha reclamat. "Aquí ningú els està obligant a res. Al contrari, se'ls està convidant a participar. Si no volen, doncs no ho facin", ha afegit. Per part de JxSí, Chakir El Homrani ha subratllat que el Parlament representa la sobirania popular i ha obert els braços a la resta de grups parlamentaris perquè s'incorporin en algun punt de la tramitació de les tres lleis de 'desconnexió'.
Sota la lupa del TC
Un cop nomenades, les tres ponències conjuntes començaran a treballar a porta tancada per elaborar les proposicions de llei corresponents. Totes tres viuen, però, sota el focus del Tribunal Constitucional. El govern espanyol ja va avançar fa algunes setmanes que, tan bon punt com comencessin a treballar les ponències, reclamaria al TC l'obertura d'un incident d'execució de sentència, en entendre que les tres lleis emanen de la declaració independentista del 9-N, suspesa per l'alt tribunal.
Els grups de l'oposició han decidit no prendre part en el debat en ponència per dos motius: entenen que incompleix la sentència del TC i creuen que una ponència conjunta ha de ser acceptada per la majoria dels grups. Una opinió compartida pels lletrats del Parlament, que van recomanar a JxSí i la CUP que optessin per crear un grup de treball o per presentar directament una proposició de llei i renunciessin a la fórmula de la ponència conjunta.
