Vieux Farka Touré: “Un músic malià ha de respectar aspectes de la nostra tradició”

El teu pare, Ali Farka Touré, no volia que et dediquessis a la música. Per què?

L’Ali va tenir una experiència molt difícil amb el negoci de la música. El van estafar aprofitant-se de la seva falta de formació, i no volia que jo passés pel mateix.

Per què creus que va canviar de parer i finalment va beneir la teva vocació?

Al final de la seva vida, l’Ali va veure que m’estimava veritablement la música i es va adonar de la meva determinació. Penso que estava preocupat pel fet que els seus fills poguessin veure la música com una cosa fàcil de fer i amb què guanyar molts diners. Però quan va veure que estava preparat per sacrificar el que fos per seguir el meu destí com a músic, va sentir de cor que era el camí correcte i em va donar la seva benedicció.

Què en vas aprendre? Quin és el record més preuat que conserves del teu pare?

M’ho han preguntat moltes vegades i no he contestat mai perquè són coses molt privades que no puc compartir amb el públic. El que puc dir és que em va ensenyar a tenir paciència com a músic, com a pare i com a home, i també a respectar tothom, gran o petit. L’Ali era molt obert de cor i em va ensenyar a tractar la gent amb amabilitat i dignitat.

¿És fàcil dur el cognom d’un dels guitarristes africans més importants o t’obliga a demostrar sempre la teva vàlua?

Bé, ser el fill de l’Ali comporta algunes dificultats, però en general és un gran avantatge. L’Ali era el millor guia i mentor del món. Ser fill seu és com si m’hagués tocat la loteria.

Diries que fas blues? D’on diries que ve el teu so?

No m’agrada posar etiquetes a la música, però pots dir-ne blues, música de Mali, rock, el que sigui. Per a mi només és música. No hi ha fronteres, només és ritme i melodia. A part del meu pare, les meves grans influències són bluesmen com B.B. King i John Lee Hooker, però també músics de reggae com Bob Marley i Alpha Blondy, de rock com Jimi Hendrix i Led Zeppelin, de pop com Phil Collins i Bryan Adams, i grans artistes de Mali com Toumani Diabaté, Afel Bocoum, Boubacar Traoré... Em sento influït per tota mena de música de tot el món.

¿És important el pes de la tradició en la teva música?

Sí, a Mali, la tradició ho és tot. Potser pots néixer a Mali, però si no segueixes els costums de la nostra cultura no ets un malià. En la música passa el mateix, un músic malià ha de respectar molts aspectes de la nostra tradició a través de la música i de la seva imatge pública.

¿Els europeus reaccionem de forma diferent que els africans als concerts?

Sí, hi ha una gran diferència entre el públic de Mali i l’europeu, són cultures molt diferents. A Europa, la música es fa per diversió, a Mali sempre està connectada a la cultura de forma profunda. A Europa la gent és més oberta, però més superficial que a Mali.

Com seran els concerts que faràs a Catalunya?

Actualment toco amb un power trio de guitarra, baix i bateria. En aquesta gira vaig amb el meu bon amic Valess Assouan al baix i amb Jean Paul Melindji a la bateria. Tots dos són de la Costa d’Ivori. Són molt i molt bons, ens divertirem tocant junts.

La situació política a Mali és molt inestable. Com a músic, quines dificultats et suposa aquesta inseguretat?

L’economia de Mali ha anat de mal en pitjor. Això, esclar, té un efecte en tothom i especialment en els músics. Els que ens guanyem la vida amb la música necessitem que l’altra gent tingui diners per pagar les bodes i altres esdeveniments amb què es guanyen la vida els músics. Quan l’economia va molt malament, com ara, llavors desapareix el mercat per als músics. |

Vieux Farka Touré Trio La [2] de l’Apolo (Barcelona) / Festival Músiques Disperses (Mud) - Cafè del Teatre (Lleida) Dijous 10 de març. 20 h. 15-18 € / Divendres 11 de març. 22 h. 12-15 €