Una plataforma d'entitats valencianes lliura al govern espanyol un llistat d'agressions lingüístiques

ValènciaUna plataforma integrada per una vintena d'entitats, sindicats i partits polítics del País Valencià ha presentat aquest dimecres el Dia dels drets lingüístics, una jornada per defensar l'ús de la llengua i fer visibles les vulneracions d'aquests drets que pateixen els valencians i que se celebrarà cada 4 de desembre.

En un acte davant la delegació del govern espanyol a València, la plataforma ha llegit un manifest i ha lliurat un document explicitant les vulneracions dels drets dels valencianoparlants. Els convocants també han presentat el document 'Què cal fer davant d'una agressió lingüística?', un protocol d'actuació davant les vulneracions dels drets lingüístics en l'àmbit privat i públic.

El president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, una de les entitats integrants d'aquesta plataforma, ha explicat que en la vida quotidiana al País Valencià "es viuen situacions difícils" en l'ús de la llengua pròpia però que la situació s'agreuja "davant les autoritats que duen uniforme, cossos de seguretat, que t'infringeixen un respecte". Moreno ha dit que en aquestes situacions "la gent es canvia de llengua per no tenir problemes", i ha assenyalat que de vegades els que es mantenen parlant en valencià pateixen la vulneració dels seus drets.

Moreno ha explicat que la plataforma s'ha compromès a elaborar un informe anual amb els casos de valencians que denuncien agressions per haver utilitzat la seva llengua. En aquest primer informe que s'ha presentat aquest dimecres s'han recollit 20 casos, alguns de tan coneguts com el de Carles Mateu, conductor d'Almenara, a qui se li va retirar el carnet i va ser condemnat a presó per un incident amb un policia després d'adreçar-se a ell en valencià, o el del músic d'Obrint Pas Miquel Gironés.

El president de l'entitat ha assenyalat que el cas de Mateu, i altres, han estat l'espurna per iniciar tot aquest procés. "Tenim una llengua pròpia reconeguda per la Constitució i estem recordant al govern valencià i espanyol, que a la Constitució diu que s'ha de vetllar per ella i tenim el dret a tenir-la i que en l'Estatut valencià i la llei d'ús, també, i que malgrat que han passat 30 anys no estem en una situació normal respecte al valencià".

Vicent Moreno ha afegit que amb el protocol d'actuació que s'ha presentant aquest dimecres les entitats volen fer arribar a les persones que pateixen agressions lingüístiques que no estan soles. "Moltíssima gent no passa de comentar-ho amb la família i no sap com fer-ho, no volem que es quedi aquí, volem que eixa gent sàpiga que estem darrere moltes entitats".

Manifest pels drets lingüístics

El manifest que s'ha llegit davant la delegació del govern espanyol remarca que la plataforma assisteix "amb indignació" a l'augment dels casos de discriminació lingüística al País Valencià i proposa a l'Estat que "assumeixi d'una vegada la pluralitat lingüística i cultural com un fet enriquidor" i posi punt final a les actuacions dels membres i cossos de seguretat "que es caracteritzen per un supremacisme lingüístic del castellà respecte del valencià".

La plataforma també assenyala al manifest que la Generalitat Valenciana "ha de fer valer el seu paper de garant dels drets lingüístics" i denuncia la desaparició dels cursos d'alfabetització en valencià per al funcionariat dels cossos i forces de seguretat destinats al País Valencià. El text anima la ciutadania a denunciar públicament cada cas de discriminació lingüística.

La plataforma cívica està integrada per Acció Cultural del País Valencià, Associació Cívica Valencianista Tirant, Escola Valenciana, Castelló per la llengua, Ca Revolta, Confederació Gonçal Anaya, Societat Coral El Micalet, els sindicats A Contracorrent, Bloc d'Estudiants Agermanats, CCOO, Coordinadora Obrera Sindical, Intersindical Valenciana i UGT, així com els partits PSPV-PSOE, Esquerra Unida del País Valencià, Compromís, Esquerra Republicana del País Valencià, Els Verds i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional.