Mor el polític i assagista valencià Francesc de Paula Burguera
Nascut a Sueca i amic de Joan Fuster, Francesc de Paula Burguera va ser un dels impulsors del nacionalisme polític valencià
ValènciaEl polític, assagista i periodista valencià Francesc de Paula Burguera Escrivá, un dels principals referents del nacionalisme valencià d'arrel fusteriana durant la Transició i primers anys de la democràcia, ha mort a Sueca als 87 anys, segons han informat fonts municipals. Les restes mortals estaran exposades demà en el saló de plens de l'Ajuntament de Sueca, de les onze del matí a les vuit del vespre, per rebre l'últim adéu de polítics, veïns i amics.
Dilluns, a les deu del matí i en el mateix saló de plens, el president de les Corts Valencianes i secretari general del Bloc, Enric Morera, glossarà la trajectòria política de Francesc de Paula Burguera, en un acte previ a la missa funeral que se celebrarà en la capella del Santíssim Crist de l'Hospitalet. Fonts de l'Ajuntament han indicat que Francesc de Paula serà enterrat en el pavelló de fills il·lustres del cementeri municipal de Sueca.
Francesc de Paula Burguera (1928-2015) va mantenir una estreta amistat amb el seu paisà Joan Fuster, també escriptor i assagista i pare del nacionalisme valencià, amb qui va compartir ideals polítics i literaris.
Durant els anys finals del franquisme, Burguera va ser un dels fundadors del Partit Demòcrata Liberal del País Valencià. Després d'integrar-se en Unió de Centre Democràtic (UCD), va ser triat diputat al Congrés per València en la legislatura constituent (1977-1979), però aviat va abandonar el partit centrista per les seves diferències en qüestions nacionalistes amb Emilio Attard i Joaquín Abril Martorell.
El 1980 va fundar el Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV), que amb posterioritat, en incorporar a l'Agrupament d'Esquerra del País Valencià, es va convertir en Unitat del Poble Valencià (UPV), partit precursor de l'actual Bloc.
Francesc de Paula Burguera es va retirar de la política activa l'any 1983, encara que es va traslladar a Madrid per realitzar tasques periodístiques en el grup de Convergència i Unió en el Congrés dels Diputats.
Al llarg de gran part de la seva vida va ser col·laborador i comentarista polític en diaris i revistes com 'Informaciones', 'Madrid', 'Levante-EMV', 'Las Provincias', 'Avui', 'El País' i 'El Temps'.
És autor d'obra poètica, teatral i assajos, com 'Ara sóc ací', 'L'home de l'aigua', 'De cara al País' (1974) i 'L'obsessió pel país' (1998). El 1990 va guanyar el premi d'assaig dels dinovens premis Octubre amb l'obra 'És mes senzill encara: digueu-li Espanya', en la qual fa un recorregut crític per la història del nacionalisme valencià.
Entre les distincions rebudes al llarg de la seva vida destaquen la Medalla d'Or de la Ciutat de Sueca, el seu poble natal (1998), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1998) i el premi Vicent Ventura de les universitats de València i Jaume I de Castelló (2008), a més de ser membre de l'Ordre del Mèrit Constitucional.
