16/6: L’independentisme és el fill gran del catalanisme

ÚLTIMAMENT, HI HA TENDÈNCIA a dir que l’independentisme actual -no estem parlant de partits, sinó d’idees i projectes- no té res a veure amb la tradició del catalanisme, hi trenca, no hi ha un fil històric que els lligui. És la tesi de Ciutadans quan diu que ara els veritables catalanistes són ells (oblidant el motor lingüístic a partir del qual van néixer). O quan hi ha qui encara distingeix entre els independentistes de tota la vida, pota negra, i els de l’última onada, sempre sospitosos. Discrepo. Al meu parer, l’independentisme actual és un fill directe, amb una genealogia contínua, del catalanisme de l’últim segle i mig. Neix de la seva evolució, de les seves decepcions i dels seus èxits. No és l’únic fill, n’hi ha d’altres, també perfectament legítims, però ha esdevingut el fill gran, si més no per mida. I, certament, hi ha independentistes de tota la vida, però si no s’hi haguessin afegit els qui provenen de l’evolució del tronc central del catalanisme continuarien sent una minoria. En general, un independentista és un catalanista que s’ha convençut que els objectius polítics, econòmics i culturals del catalanisme només es poden assolir en un estat propi. I és Espanya qui l’ha convençut, sobretot.