Endavant les atxes, senyor Domingo
Al programa El matí de Catalunya Ràdio d’ahir, el tertulià José Domingo (lletrat de la Seguretat Social i exdiputat i portaveu de C’s al Parlament, i actualment president de l’associació Impulso Ciudadano i membre de la directiva de l’entitat Societat Civil Catalana) es lamentava que la cançó Endavant les atxes!, que Francesc Ribera Titot ha compost com a tema oficial de les manifestacions sobiranistes de la propera Diada, tenia un contingut massa combatiu, per no dir violent. “És que això d’endavant les atxes...”, gemegava. [Ho podeu sentir a partir del minut 41 del vídeo que teniu sobre aquestes línies].
La cosa va quedar aquí, però ja es veia que, al senyor Domingo, la paraula atxes li havia cridat l’atenció perquè, per homofonia (no és res sexual, no pateixi), li havia recordat el mot castellà hachas, i això li havia omplert la imaginació d’imatges dignes de Joc de trons o de Conan el bàrbar, amb desfilades d’independentistes rústecs i ferotges brandant destrals, que és com en català anomenem les hachas espanyoles. Per tranquil·litzar els somiejos bèl·lics del senyor Domingo, consignarem que en català una atxa és, segons la definició del DIEC (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans; de res), un “ciri gran i gruixut de forma prismàtica i de quatre blens”. Són la mena de ciris que s’usaven i s’usen encara en moltes processons religioses, i d’aquí l’expressió “endavant les atxes”, molt utilitzada, sempre d’acord amb el diccionari, “per a indicar la voluntat de prosseguir una acció malgrat les dificultats”. Una processó malgrat el mal temps, per exemple. O un procés sobiranista malgrat la guerra bruta de l’estat espanyol, per posar un altre exemple.
L’anècdota del senyor Domingo, tanmateix, no deixa de ser indicativa de dues coses. Primera, els problemes certament preocupants d’alfabetització que els defensors del trilingüisme demostren en un dels dos idiomes que els són oficials (el senyor Domingo és català, i espero que el seu domini de l’anglès sigui una mica més fi que el que demostra en la seva llengua). I segona, l’obsessió del patriotisme constitucionalista espanyol, altrament conegut com a ultraespanyolisme, per trobar missatges o comportaments violents en qualsevol expressió que tingui a veure amb el catalanisme o el sobiranisme. La preocupació del senyor Domingo per les atxes és tan risible i ridícula com la d’aquell regidor del PP que va acusar els trabucaires de Cardedeu perquè es pensava que havien simulat que afusellaven la seva distingida persona. És el que tenen la ignorància i l’autoodi, que farien riure si no fessin llàstima.
El DIEC, per cert, també dóna un altre significat a l’expressió “endavant les atxes”: “resignació que vagi endavant una cosa que voldríem evitar”, de manera que el senyor Domingo també pot dir “endavant les atxes” a les manifestacions convocades per l’ANC i Òmnium sense passar gens de pena. Ah, ¿que Societat Civil Catalana també ha convocat una manifestació per la Diada? Doncs endavant les atxes, senyor Domingo i companyia. Això sí, quan opini als mitjans miri d’anar-hi documentat de casa.
