'A la presó, de bona fe', carta a Marcel Surià
L’alcalde del poble més petit de l’Alt Penedès es va saltar la llei per ajudar persones vulnerables que venien d’altres països. No ho vas fer per diners ni per ambició personal. Només per bona fe. I així, sense gaire soroll mediàtic, amb la d’avui ja acumules dotze nits dormint a la presó.
Vas entrar a Can Brians un dia estrany, un 29 de febrer, quan ja teníem les càmeres camí de Logronyo, esperant la sortida en llibertat d’Arnaldo Otegi. No consta que siguis compi yogui de la reina Letícia ni que Mariano Rajoy t’hagi escrit mai “ Marcel, sé fuerte ” per WhatsApp. Va ser, precisament, el president del govern espanyol qui va denegar-te l’indult, l’última oportunitat per evitar que entressis a la presó. Però potser que expliquem la història des del principi, per intentar entendre el que sembla incomprensible.
Hem d’anar a l’any 2007, amb tu d’alcalde convergent de Santa Fe del Penedès, un poble d’encara no quatre-cents habitants. Vas pensar que una bona manera de donar un cop de mà a immigrants que no tenien papers era atorgar certificats de residència a persones que no hi havien viscut. Alguns d’aquests informes -pels quals mai vas cobrar res- van ser utilitzats per una xarxa de tràfic de persones. Quan el cas es va descobrir, vas admetre els fets i vas presentar la dimissió del càrrec.
El judici va acreditar que no hi havia cap ànim lucratiu en el que feies i l’Audiència et va condemnar a dos anys de presó, una pena que no hauries de complir perquè no tenies antecedents. Precisament per això, encara que no hi estiguessis d’acord, vas decidir acceptar la sentència. Aquí es podria haver acabat tot, si no fos perquè la fiscalia no en tenia prou. Va recórrer el cas al Tribunal Suprem, que et va elevar la pena fins a dos anys i tres mesos, de manera que ara sí que hauries d’entrar a la presó. Quan vas voler presentar recurs sobre aquesta segona sentència et van dir que no podies perquè havies acceptat la primera.
Només quedava la via de l’indult. 1.800 persones van signar la petició amb un argument triple: que havies ajudat persones en risc d’exclusió, que no n’havies tret benefici econòmic i que tenies a càrrec la teva mare i quatre fills. El consell de ministres de l’11 de desembre -en plena campanya electoral- va denegar-te l’indult. Sembla que sí, que ara ja et tenen on et volien, començant el teu tretzè dia a la presó.
Espero, alcalde, que puguis llegir aquesta carta i totes les altres que t’envia la gent a Can Brians. Potser aquest és l’únic consol de tot plegat: que la injustícia judicial t’hagi arribat acompanyada d’una onada de solidaritat ciutadana que creix dia a dia.
P. D. Espero, alcalde, que puguis llegir aquesta carta i totes les altres que t’envia la gent a Can Brians. Potser aquest és l’únic consol de tot plegat: que la injustícia judicial t’hagi arribat acompanyada d’una onada de solidaritat ciutadana que creix dia a dia.
