El plaer de tornar a la feliç rutina diària
DESCOBRIR ÉS fantàstic. Els nervis, les expectatives, aquella mirada tan atenta. Totes les inseguretats i totes les il·lusions. La por al que ignores i la projecció d’unes possibilitats infinites. El gust irrepetible de les primeres vegades, de les virginitats que perdràs.
Però repetir és meravellós. La seguretat del que és conegut en part, però et guarda encara moltes sorpreses. L’olor coneguda, familiar.
Per això m’agrada estrenar llocs, conèixer gent nova, però poques coses em satisfan més que tornar. Entenc la canalla que vol que li expliquis la història una tercera, setena vegada, cadascuna calcada de l’anterior. Ens sedueix la tendresa tranquil·la de les coses de cada dia.
Tornes, tot és ben igual i del tot diferent. Com tu, que ets el mateix i un altre. Celebres el confort dels racons, la tranquil·litat de sentir-te en terreny propi, la calma que dóna saber que reprens un hàbit quotidià. Te la jugues cada dia, sí, però jugues a casa. Estàs entre amics, hi ha algunes incondicionalitats, un coixí d’estima per les estones compartides, experiències viscudes, complicitats creades. La feina feta compta, i empenyerà la feina a fer.
Quan tornes saps que res serà com abans. Perquè podrà ser fins i tot millor. No hi ha límits. T’hi sents ben acollit i la confiança et fa volar. Tindràs ganes de satisfer el crèdit, d’agrair l’afecte i la paciència.
Si el que t’enamora és viure, riure i escriure, no hi ha millor regal que poder reprendre l’article diari, saber que hi ha un espai en blanc per omplir cada dia, uns amics que t’hi esperen amb esperit crític i ganes de comentar-ho. Estic content de tornar. Gràcies per ser-hi. Benvinguda rutina viva.
