Els orígens del feixisme
Hi ha un feixisme històric i un altre que reapareix cíclicament. Saber què l’origina -què pot fer que milions de persones desitgin alhora sotmetre’s a un líder reaccionari- ha sigut objecte de molts estudis sociològics. El feixisme, com a ideologia latent i recurrent, sempre parteix d’una preocupació obsessiva per la decadència de la pròpia comunitat, i hi oposa -de manera irracional, autoritària i violenta- una visió simplista del món que permet odiar el mal que encarnen “uns altres” des de la puresa d’un “nosaltres” i un retorn a les velles veritats que ho explicaven tot.
L’erupció del feixisme sol anar precedida de l’angoixa que genera, en àmplies capes de la població, perdre els referents que donaven sentit i propòsit a les seves vides. La modernitat ha comportat la destrucció de molts dels valors que presidien l’existència dels nostres besavis. L’altra vida s’ha esvaït com a consol i evasió a mesura que la que tenim anava millorant en un procés que semblava no tenir fi. Treballar per tenir més que el veí i perquè els fills arribessin on no arribaves tu era prou factible perquè ideals més metafísics, polítics o socials s’anessin arraconant. El consum no ha parat d’obrir temples que destruïen societat civil, i l’esclat de les TIC ens ha anat aïllant. Però els contres del capitalisme eren compensats fins ara per un pro indiscutible: la perspectiva de millorar.
Aquesta perspectiva, en els països occidentals, no sembla que hagi de tornar. D’una banda, hi ha massa gent disposada a treballar per menys a les economies emergents. De l’altra, només un cert decreixement podrà pal·liar els pitjor efectes d’un canvi climàtic que ja tenim aquí. No és gens sorprenent que la victòria de Trump es fonamenti en l’aïllacionisme i el negacionisme. Només si fossin certes aquestes dues grans mentides la seva America first podria tornar a ser el que era.
Aturar l’ascensió del feixisme quan la majoria d’electors han sigut programats per consumir i amb prou feines poden fer-ho -quan tenen cada cop més lluny els paradisos que la insolent publicitat els continua refregant per la cara- no serà gens fàcil. Que arribin a ser altra vegada ciutadans amb plena dimensió política, rearmats de valors democràtics, solidaris i ecològics, demana temps, i en la travessa del desert serà inevitable que es deixin seduir pels líders feixistes de torn.
Molts volem creure que viure en un petit país d’Europa que manté tan viva la seva societat civil i la llengua que parla ens situa en la millor posició per resistir l’embat d’una onada que aixeca el llom molt a prop. Campanyes com Casa Nostra Casa Vostra poden crear la il·lusió que som un oasi. Però aquest oasi, com d’altres, pot ser força menys idíl·lic del que ens pensem. Només podrem ser un bastió antifeixista si aconseguim que la mobilització ciutadana, la que va del Procés a la PAH, esdevingui majoria social amb un projecte inclusiu, il·lusionant i creïble.
